Lo concèpte d’aquel lengatge magic, perfièch o divin, utilizat pels aucèls per comunicar amb cèrtas personas elegidas, es estat present tot de long de la mitologia e de la literatura universalas e fa partida d’innombrables contes populars, ont gaireben totjorn lo protagonista recep la benediccion del don de comprene aquel biais particular de comunicar.
Dins la mitologia grèga, lo lengatge dels aucèls solament se podiá aténher per de mejans magics. Se ditz qu’Apollòni de Tiana, Tiresiàs e Esòp èran capables de lo comprene. Dins la mitologia escandinava, la facultat de comprene aquel lengatge èra senhal d’una granda sabença.
En arabi egipcian, l’escritura ieroglifica s’apèla “l’alfabet dels aucèls”, e en egipcian ancian, l’escritura ieroglifica aviá nom medu-netjer (“los mots dels dieus” o “lo lengatge divin”).
En religion, lo lengatge dels aucèls es lo lengatge mistic dels àngels. Se ditz quitament que Sant Francés d’Assisi presicava als aucèls. Segon lo Talmud, la sabença proverbiala de Salamon es tanben un don que Dieu li autregèt. Dins la Cabala, l’alquimia e la magia, aquel lengatge èra considerat secret e èra avalorat coma la clau per aténher la perfeccion de la coneissença.
Dempuèi la nuèch dels tempses, los aucèls an exercit un ròtle important dins la societat de totas las culturas, en establissent un ligam amb l’òme, mai que mai per la practica de la vesença. Aital, lo vòl dels aucèls, mai que mai lo de las aglas, voltors e falcons, foguèt interpretat pels auguris dels prèires de l’anciana Roma que practicavan oficialament la divinacion, coma una practica qu’avián eiretat de l’anciana Grècia.
Pendent l’Edat Mejana, en Occitània, lo lengatge dels aucèls èra una lenga secreta emplegada pels trobadors (Lenga dels aucèls), basada suls jòcs de mots e suls simbolismes. Tanplan s’emplegava demest d’amants condemnats a demorar separats. Sembla qu’aquel lengatge aviá la facultat de far volar los amants, per poder èsser un al costat de l’autre e s’aimar plenament.
En 1871, Darwin, dins son òbra L’origina de l’òme, sus la teoria de l’evolucion umana, diguèt que los sons emeses pels aucèls èran, en realitat, l’analogia mai pròcha del lengatge uman. Puèi, de sabents e de lingüistas rendèron manifèsta aquela semblança e, recentament, an descobèrt que lo gèn del lengatge fa partida del grop dels 55 gèns amb un modèl d’activitat cerebrala semblable dins l’èsser uman e dins los aucèls capables de vocalizar.
Mite o realitat, observacion o interpretacion subjectiva segon l’estat d’esperit del poèta, me placi aicí amb la fantasiá qu’es encara possible de practicar aquel lengatge magic entre los amants separats per la distància. Benlèu, es lo meteis don divin que gardam dins la sintaxi mai intima dels nòstres pantaisses e los desirs prigonds, que gràcias a eles avèm l’extraordinària magia de nos sentir tan près del nòstre amorós quand sèm enamorats.
Griselda Lozano
Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc que fa promocion d’Occitània, de sa lenga, de sa cultura e de son istòria pel public ispanofòn.
Dins la mitologia grèga, lo lengatge dels aucèls solament se podiá aténher per de mejans magics. Se ditz qu’Apollòni de Tiana, Tiresiàs e Esòp èran capables de lo comprene. Dins la mitologia escandinava, la facultat de comprene aquel lengatge èra senhal d’una granda sabença.
En arabi egipcian, l’escritura ieroglifica s’apèla “l’alfabet dels aucèls”, e en egipcian ancian, l’escritura ieroglifica aviá nom medu-netjer (“los mots dels dieus” o “lo lengatge divin”).
En religion, lo lengatge dels aucèls es lo lengatge mistic dels àngels. Se ditz quitament que Sant Francés d’Assisi presicava als aucèls. Segon lo Talmud, la sabença proverbiala de Salamon es tanben un don que Dieu li autregèt. Dins la Cabala, l’alquimia e la magia, aquel lengatge èra considerat secret e èra avalorat coma la clau per aténher la perfeccion de la coneissença.
Dempuèi la nuèch dels tempses, los aucèls an exercit un ròtle important dins la societat de totas las culturas, en establissent un ligam amb l’òme, mai que mai per la practica de la vesença. Aital, lo vòl dels aucèls, mai que mai lo de las aglas, voltors e falcons, foguèt interpretat pels auguris dels prèires de l’anciana Roma que practicavan oficialament la divinacion, coma una practica qu’avián eiretat de l’anciana Grècia.
Pendent l’Edat Mejana, en Occitània, lo lengatge dels aucèls èra una lenga secreta emplegada pels trobadors (Lenga dels aucèls), basada suls jòcs de mots e suls simbolismes. Tanplan s’emplegava demest d’amants condemnats a demorar separats. Sembla qu’aquel lengatge aviá la facultat de far volar los amants, per poder èsser un al costat de l’autre e s’aimar plenament.
En 1871, Darwin, dins son òbra L’origina de l’òme, sus la teoria de l’evolucion umana, diguèt que los sons emeses pels aucèls èran, en realitat, l’analogia mai pròcha del lengatge uman. Puèi, de sabents e de lingüistas rendèron manifèsta aquela semblança e, recentament, an descobèrt que lo gèn del lengatge fa partida del grop dels 55 gèns amb un modèl d’activitat cerebrala semblable dins l’èsser uman e dins los aucèls capables de vocalizar.
Mite o realitat, observacion o interpretacion subjectiva segon l’estat d’esperit del poèta, me placi aicí amb la fantasiá qu’es encara possible de practicar aquel lengatge magic entre los amants separats per la distància. Benlèu, es lo meteis don divin que gardam dins la sintaxi mai intima dels nòstres pantaisses e los desirs prigonds, que gràcias a eles avèm l’extraordinària magia de nos sentir tan près del nòstre amorós quand sèm enamorats.
Griselda Lozano
Aqueste article es adaptat del sit del roman Òc que fa promocion d’Occitània, de sa lenga, de sa cultura e de son istòria pel public ispanofòn.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Los coloms son los que s'acosten mai a las personas e saben far una cançoneta gutural qu' es coma una mena de comunicacion amb las personas. Se a ca vostra o aprop hi ha coloms, ho podets provar de donar-los pan i aiga, veirets que vos agafaran confiança mai que los pardalets, e qu' aprés s'acostaran sense apropar-se massa, e vos faran com una cançoneta perquè vosaltres los respondets amb una altra. No tots los coloms ho fan, mas a ca meva o aprop, n'hi ha un qu' es un autèntic amic meu.
Mercés encara Griselda per aquel polit e brave article que participa a l'espandiment de la cultura nòstra. Espèri qu'un jorn, pro lèu, tos articles seràn recampats dins un polit libre.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari