capçalera campanha

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.LemosinLemosinMontanha Lemosina

Los libertaris de Tarnac seràn pas jutjats per terrorisme

Lo grop libertari lemosin, que sabotèt de linhas de camin de fèrre, seràn jutjats coma malfactors, e mai se lo ministèri public a ensajat pendent uèch ans que foguèsson acusats de “terroristas”

Retrach de Julien Coupat
Retrach de Julien Coupat | thierry ehrmann
Julien Coupat e sos camaradas seràn pas jutjats per “terrorisme”. La cort d’apelacion de París estimèt, fin finala, dimars passat, que los sabotatges en 2008 de linhas de camin de fèrre an pas de caractèr terrorista: ne son acusats uèch activistas del grop libertari de Tarnac (Montanha Lemosina). Al calgut esperar uèch ans de procèsses, de testimoniatges dobtoses e d’instrumentalizacion politica del movement libertari.
 
De fach, lo jutge qu’instrutz l’afar de Tarnac aviá decidit, ja en agost passat, de remandar los uèch militants en correccionala mas en abandonant la qualificacion de “terrorista” e en causissent la qualificacion d’“associacion de malfactors”. Mas sul pic, lo ministèri public de París anoncièt que s’apelava d’aquela decision.
 
“Aquela ordenança èra una escòrna dificilament suportabla pel parquet, que rèsta dins una logica qu’a pas res de juridica, mas qu’es una logica d’entestardiment ideologic”, çò declarèron los avocats dels detenguts. Lo ministèri public demandava que la circonstància agravanta d’“entrepresa terrorista” foguèsse retenguda per tres militants, dont Julien Coupat e son amiga. Lo dorsièr es examinat per la cambra d’instruccion.
 
 
L’afar de Tarnac
 
Tarnac es un petit vilatge de la Montanha Lemosina, ont un grop de personas avián decidit de viure en comunautat en gerissent amassa una bòrda e una especiariá. L’11 de novembre de 2008 visquèron un espectacle mediatic: dins l’encastre de l’“Operacion Taiga”, 150 policièrs entornegèron la vila per arrestar nòu joves, amb d’elicoptèrs e de cans. Simultanèament se debanavan de furns a Roan, París, Lemòtges e Mètz. Las detencions èran restacadas a divèrses actes de sabotatge contra la circulacion ferroviària que provoquèron de retards de qualques TGV dins lo tròç de París-Lilla.
 
Los detenguts aurián, presumidament, talhat las linhas electricas d’alimentacion dels trens en circulacion amb la tòca de sabotar la linha de granda velocitat. Sul pic las autoritats tractèron l’afar d’atac terrorista, e mai se cap de vida umana foguèt pas en perilh. Lo ministèri public afirmava qu’aviá d’indicis que se tractava de terrorisme: de documents escriches e la preséncia de suspèctes près de las linhas sabotadas e mai un fuèlh d’oraris de l’SNCF, mas cap d’evidéncia materiala.
 
Çò que justificava aquela acusacion èra lo perfil dels detenguts. Foguèron arrestats pr’amor que “lor lengatge es fòrça radical e [qu’]an de ligams amb de grops estrangièrs” e pr’amor que demest eles, d’unes “participavan abitualament a de manifestacions politicas”, per exemple, “dins las marchas contra lo fichièr Edvige e contra lo refortiment de las mesuras sus l’immigracion”. Tocant lo vilatge de Tarnac, las autoritats lo designavan coma “un luòc de reünion, d’endoctrinament, una basa de rèiregàrdia per las accions violentas”.
 
 
Julien Coupat
 
E mai, se descriviá los detenguts coma “lo nuclèu dur d’una cellula qu’aviá coma objectiu la lucha armada”. La majoritat d’eles foguèron liberats sul pic, d’autres solament condicionalament e d’autres assignats a residéncia. Solament lo que consideravan lo “cap”, Julien Coupat, amb son amiga, restèron en preson.
 
Julien Coupat nasquèt a Bordèu en 1974. Faguèt partida de l’aventura intellectuala e politica de la revista filosofica e del “non-grop” qu’an nom  Tiqqun, a la fin dels ans 1990 e dins los ans 2000. En 2001, el e qualques camaradas se mudèron al vilatge de Tarnac amb la tòca de començar de bastir un territòri per la vida e per l’accion, en ne fasent lo ponch d’un ret que tornèsse pensar la transformacion radicala de la societat.

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
2.

Ben bé, no sé que han fet, ni si han sigut ells, però de vegades l'opresió té conseguencies, potser no han sigut ells. però això si sel's acussarà de tot i mès, d'altres terrorismes, com atacar una llengua o pun Pais, per el que és i represnta, no és considerat delicte, però ho és, podem dir-n'he terrorisme d'estat.
Però per ells això no conte. nomès conte el que ellls volen.
Visca la Terra...Lliure!
Sort.
L'Ernest, "El Tàrrega"

  • 0
  • 0
comtessa de Dia
1.

ieu, sabi qu'existon d'associacion de maufatans (malfactors dins lo tèxte çai-sus) , èran d'origina romanesca e d'etnia rom, de gròs trabalhaires qu'esitèron pas un parèu de cops de sabotar lei linhas de telefon en li copant e en lei desmontant pèr lei vèndre e ne tirar de beneficis. Dins lei dos cas, sigueriam privats de telefon e d('internet pendènt dètz jorns, de segur aquelei maufatans èran pas tant respectables coma Coupat amb sa còla, eli, especialisat dins l'alimentacion electrica dei TGV e que vòlon la transformacion radicala de la societat que comença per la gestion d'una borda explotacion agricola e d'una espicariá dins un pichot vilatge dau Lemosin. una entrepresa que seriá estada perfiecha o perfècte s'aguèsson adoptat la lenga d'oc per comunicar, coma dins lo roman de Bodon la santa estèla del centenari. mai cresi pas qu'èra lo cas, doncas fan pas partida de nòstra sècte e maufatans e maufaràs e non pas terroristas, que la justicia fague son òbra

  • 2
  • 6

Escriu un comentari sus aqueste article