Actualitats
Stephen Hawking vòl cartografiar tot l’univèrs conegut
O farà amb l’ajuda del superordenador Cosmos
Lo centre de supercomputacion Cosmos (Còsmos), de l'Universitat de Cambridge, promogut pel scientific Stephen Hawking, a anonciat que voliá crear la mapa 3D mai detalhada de l’univèrs dempuèi lo Big Bang.
Aquela installacion e lo sieu superordenador, en foncionament dempuèi 1997, se consagran a la recèrca en fisica de la cosmologia, en astrofisica e en fisica de las particulas, amb la tòca de revelar los mistèris mai prigonds de l’univèrs.
Cosmos vòl traçar la posicion de milièrs de milions d’estructuras cosmicas, en i comprenent las supernòvas, los traucs negres e las galaxias. Aquela mapa serà editada amb lo superordenador que i a al Departament de Matematicas Aplicadas e Fisica Teorica de Cambridge. Es a l'ora d'ara l'ordenador pus grand d’Euròpa, amb 1856 nuclèus de processor Intel Xeon E5, 31 coprocessors Intel MIC (Many Integrated Core), e 14,5 teraoctets de memòria partejada a l'escala mondiala, segon Universe Today.
La mapa 3D se basarà sus las donadas obtengudas mejançant doas recèrcas anterioras: lo satellit Planck de l’ESA e lo Dark Energy Survey. La còla de Cosmos utilizarà l'imatge detalhat del fons cosmic de microondas (CMB) —çò es la radiacion daissada pel Big Bang—que se publiquèt en 2013, çò rapòrta Cambridge News. Aqueles imatges de la lutz mai anciana del còsmos permetèron als fisicians de precisar las estimacions per l’edat de l’univèrs (13,82 miliards d’annadas) e lo ritme d’expansion.
Aquela informacion se combina amb las donadas del Dark Energy Survey que mòstra l’expansion de l’univèrs dins los darrièrs dètz milions d’annadas, segon Cambridge News. A partir de tot aquò, la còla del Cosmos compararà la primairenca distribucion de la matèria dins l’univèrs amb l’expansion posteriora.
Lo projècte espèra recebre de vam après lo desplegament de la sonda d’Euclides de l’ESA, que son lançament es programat per 2020. Aquela mission mesurarà las formas e los desplaçaments vèrs lo roge de las galaxias (que cercan dètz milions d’ans dins lo passat), çò qu'ajuda los scientifics a comprene la geometria de l’“univèrs escur”, es a dire cossí la matèria escura e l’energia escura agisson ensems.
Aquela installacion e lo sieu superordenador, en foncionament dempuèi 1997, se consagran a la recèrca en fisica de la cosmologia, en astrofisica e en fisica de las particulas, amb la tòca de revelar los mistèris mai prigonds de l’univèrs.
Cosmos vòl traçar la posicion de milièrs de milions d’estructuras cosmicas, en i comprenent las supernòvas, los traucs negres e las galaxias. Aquela mapa serà editada amb lo superordenador que i a al Departament de Matematicas Aplicadas e Fisica Teorica de Cambridge. Es a l'ora d'ara l'ordenador pus grand d’Euròpa, amb 1856 nuclèus de processor Intel Xeon E5, 31 coprocessors Intel MIC (Many Integrated Core), e 14,5 teraoctets de memòria partejada a l'escala mondiala, segon Universe Today.
La mapa 3D se basarà sus las donadas obtengudas mejançant doas recèrcas anterioras: lo satellit Planck de l’ESA e lo Dark Energy Survey. La còla de Cosmos utilizarà l'imatge detalhat del fons cosmic de microondas (CMB) —çò es la radiacion daissada pel Big Bang—que se publiquèt en 2013, çò rapòrta Cambridge News. Aqueles imatges de la lutz mai anciana del còsmos permetèron als fisicians de precisar las estimacions per l’edat de l’univèrs (13,82 miliards d’annadas) e lo ritme d’expansion.
Aquela informacion se combina amb las donadas del Dark Energy Survey que mòstra l’expansion de l’univèrs dins los darrièrs dètz milions d’annadas, segon Cambridge News. A partir de tot aquò, la còla del Cosmos compararà la primairenca distribucion de la matèria dins l’univèrs amb l’expansion posteriora.
Lo projècte espèra recebre de vam après lo desplegament de la sonda d’Euclides de l’ESA, que son lançament es programat per 2020. Aquela mission mesurarà las formas e los desplaçaments vèrs lo roge de las galaxias (que cercan dètz milions d’ans dins lo passat), çò qu'ajuda los scientifics a comprene la geometria de l’“univèrs escur”, es a dire cossí la matèria escura e l’energia escura agisson ensems.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari