Actualitats
L’oficialitat del rus s’estend coma una taca d’òli pel sud e l’èst d’Ucraïna
Sèt províncias autrejan l’estatut d’oficial a la lenga russa après que lo president ucrainés ne signèsse l’intrada en vigor. La principala fòrça de l’oposicion, amb fòrça possibilitats de capitar lo poder dins las eleccions d’octòbre, promet qu’abolirà aquela lei.
A calgut paucas setmanas per que las províncias del sud e de l’èst d’Ucraïna declaren oficiala la lenga russa, après que la lei de las lengas, aprovada pel Parlament ucrainés al començament de julhet, o permetèsse, e que lo president del país, Viktor Ianukovych, signèsse la lei per qu’intrèsse en vigor al mes d’agost. Lo conselh provincial d’Odèssa, region del sud d’Ucraïna, es estat lo primièr a autrejar l’estatut d’oficialitat al rus. O faguèt lo 15 d’agost per una granda majoritat dels sieus membres, que decidiguèron tanben que los budgets regionals per 2013 prevegèsson una partida de l’argent per l’implementacion de la nòva nòrma.
Un molon de conselhs provincials an seguit l’exemple d’Odèssa pendent la segonda quinzena d’agost e, aital, ara lo rus es vengut oficial dins las províncias de Kharkiv, Donetzk, Zaporizhzhia, Kherson, Luhansk e Dnipropetrovsk. Divèrsas comunas an aprovat tanben de mocions qu’oficializan lo rus al nivèl municipal.
L’oposicion assegura que la lei a los jorns comptats
Mas l’oficialitat del rus dins totas aquelas províncias poiriá aver un percors fòrça cort, en dependent de çò que se passarà dins las eleccions parlamentàrias d’Ucraïna del 21 d’octòbre. La principala fòrça opausanta, lo Blòc de Iuliia Tymoshenko (BIUT), a promés qu’“abolirà” la lei sul pic tre accedir al poder. Los sondatges auguran una victòria —ajustada— del BIUT, davant la formacion pròrussa de Ianukovych, lo Partit de las Regions. Mas lo BIUT, amb dos autres partits (UDAR e Svoboda), poiriá aver la majoritat parlamentària sufisenta per complir aquela promessa e daissar sens efièch l’oficialitat del rus.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Non, que i a russes.
Son los pòbles que fan l'istòria…
I deu aver d'adeptes de la "Libre pensée" dins aquel país.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari