Actualitats
Turquia càmbia las capitalas de doas províncias curdas e ne rebateja la toponimia
Lo govèrn turc justifica la mesura en disent que las nòvas capitalas son de vilas de melhor defendre. Los curds denóncian una “negacion de las identitats”
Lo Parlament de Turquia a aprovat una proposicion del govèrn de cambiar las capitalas de doas províncias de majoritat curda, e tanben de rebatejar la toponimia.
D’un costat, la província Parêzgeha Hekarî (en turc Hakkâri), que la capitala n'es precisament Hekarî (en turc Hakkâri), serà renomenada província de Yüksekova, e la capitala ne serà justament la vila de Gever, qu’en turc s'apèla Yüksekova. La vila de Hekarî serà oficialament rebatejada amb lo nom de Çölemerik, qu’es una alteracion en turc de l’ancian nom curd de la vila: Colemêrg. De l’autre, la província de Şirnex (en turc Şırnak), aurà per nòva capitala Cizîr (en turc Cizre), e la província serà rebatejada oficialament amb lo nom turc de la nòva capitala.
Lo govèrn turc justifica la mesura en disent que las nòvas capitalas son de vilas de melhor aisidas defendre, car las vilas descapitalizadas son situadas dins de regions montanhosas mai acantonadas. Del costat curd, se denóncia una volontat de “negacion de las identitats”.
La guèrra calada contra los curds
Los curds son la minoritat nacionala mai importanta de Turquia e son la populacion majoritària dins las províncias concernidas. Son estats fòrtament reprimits pels successius govèrns turcs qu’an negat lor existéncia, en arribant a enebir quitament lo mot que los definís. La guerrilha comunista curda del PKK a mantengut pendent qualques decennis la lucha armada contra los turcs, en se refugiant dins las montanhas de Qandil entre Turquia e Iraq, ont installèt de camps inexpugnables, quitament abans que se creèsse l’autonomia curda d’Iraq.
Los darrièrs ans la tension s’èra aleugierida. Las autoritats turcas avián dobèrt un pauc la man, en permetent una timida preséncia de la lenga curda e en acceptant la preséncia de partits politics curds. En contrapartida lo PKK aviá anonciat una trèva e lo sieu cap, Abdullah Öcalan, presonièr en Turquia, aviá entamenat de convèrsas per normalizar la situacion. Mas las atacas de l’armada turca dins la darrièra setmana de julhet an butat lo PKK a trencar la trèva amb plusors atemptats qu’an causat la mòrt de dos policièrs turcs.
La responsa del govèrn turc es desproporcionada. Lo govèrn acusa regularament lo PKK dels atemptats terroristas de l’Estat Islamic e, per tant, l’aviacion militara turca efectua de multiplas atacas contra los curds, tant dins l’estat turc coma dins los estats sirian o iraquian.
Dins aquel sens, l’armada turca a atacat e destruch de vilas, coma Cizîr o Nusaybin dins çò que lo govèrn sona d’operacions “antiterroristas”. Segon las organizacions de dreches umans, la majoritat dels mòrts son de civils desarmats.
De legir: La guèrra silenciada: l’atac turc contra los curds en cinc mapas
D’un costat, la província Parêzgeha Hekarî (en turc Hakkâri), que la capitala n'es precisament Hekarî (en turc Hakkâri), serà renomenada província de Yüksekova, e la capitala ne serà justament la vila de Gever, qu’en turc s'apèla Yüksekova. La vila de Hekarî serà oficialament rebatejada amb lo nom de Çölemerik, qu’es una alteracion en turc de l’ancian nom curd de la vila: Colemêrg. De l’autre, la província de Şirnex (en turc Şırnak), aurà per nòva capitala Cizîr (en turc Cizre), e la província serà rebatejada oficialament amb lo nom turc de la nòva capitala.
Lo govèrn turc justifica la mesura en disent que las nòvas capitalas son de vilas de melhor aisidas defendre, car las vilas descapitalizadas son situadas dins de regions montanhosas mai acantonadas. Del costat curd, se denóncia una volontat de “negacion de las identitats”.
La guèrra calada contra los curds
Los curds son la minoritat nacionala mai importanta de Turquia e son la populacion majoritària dins las províncias concernidas. Son estats fòrtament reprimits pels successius govèrns turcs qu’an negat lor existéncia, en arribant a enebir quitament lo mot que los definís. La guerrilha comunista curda del PKK a mantengut pendent qualques decennis la lucha armada contra los turcs, en se refugiant dins las montanhas de Qandil entre Turquia e Iraq, ont installèt de camps inexpugnables, quitament abans que se creèsse l’autonomia curda d’Iraq.
Los darrièrs ans la tension s’èra aleugierida. Las autoritats turcas avián dobèrt un pauc la man, en permetent una timida preséncia de la lenga curda e en acceptant la preséncia de partits politics curds. En contrapartida lo PKK aviá anonciat una trèva e lo sieu cap, Abdullah Öcalan, presonièr en Turquia, aviá entamenat de convèrsas per normalizar la situacion. Mas las atacas de l’armada turca dins la darrièra setmana de julhet an butat lo PKK a trencar la trèva amb plusors atemptats qu’an causat la mòrt de dos policièrs turcs.
La responsa del govèrn turc es desproporcionada. Lo govèrn acusa regularament lo PKK dels atemptats terroristas de l’Estat Islamic e, per tant, l’aviacion militara turca efectua de multiplas atacas contra los curds, tant dins l’estat turc coma dins los estats sirian o iraquian.
Dins aquel sens, l’armada turca a atacat e destruch de vilas, coma Cizîr o Nusaybin dins çò que lo govèrn sona d’operacions “antiterroristas”. Segon las organizacions de dreches umans, la majoritat dels mòrts son de civils desarmats.
De legir: La guèrra silenciada: l’atac turc contra los curds en cinc mapas
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#2 Sembla qu'avètz doblidada l'annada 93 e los masèls de man dels Erdogans de l'epòca! (1793, solide!)
Lo colhonera d'Erdogan fent sos desbarats, a veire quin serà lo desbarat que farà mai gros. Prest caurà.
#2 occitans, pòble a la memòria corta...
#5
Mercés l'òme. Tu tanben, coma a ton abituda
L'estat francés a pas besonh de far uèi çò. Tristament los occitans an vengut una minoritat en Occitània. Ça que la los dos estats: francès e turc son d'emperis.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari