capçalera campanha

Actualitats

Las làmias de Groenlàndia pòdon viure quatre sègles

La creissença alentida permet a aquelas làmias de desvolopar pas lo càncer ni d’autras malautiás. Atenhon lor maturitat sexuala a 150 ans

La làmia de Groenlàndia es l’animal vertebrat que mai d’ans pòt viure: fins a quatre sègles segon çò que publica la revista Science. La descobèrta se faguèt per azard, quand una còla scientifica capturèt accidentalament qualques exemplars d’aquela espécia nomenada Somniosus microcephalus. Mandèron los uèlhs d’aqueles exemplars a un laboratòri d’Aarhus (Danemarc) per ne determinar l’edat. Qualques scientifics avián ja suggerit qu’aqueles animals podián viure qualques sègles, mas fins ara s’èra pas demostrat.
 
L’edat d’aquelas làmias l’an poguda determinar gràcias a las bombas atomicas explosadas durant la guèrra freja. Los èssers vivents durant los ensages nuclears acumulèron de particulas radioactivas que s’estendèron long dels oceans, qu’ara los scientifics emplegan per determinar quantas d’aquelas làmias capturadas èran nascudas abans las annadas 1950. Per ne determinar l’edat totala, totun, s’apliquèt a datacion del carbòni.
 
Segon los resultats, las làmias de Groenlàndia pòdon viure almens 272 ans. Ça que la, un d’aqueles exemplars aviá 392 ans, çò que fa d'el l’espécia d’animal vertebrat amb l’esperança de vida mai longa. La creissença alentida permet a aquelas làmias de devolopar pas lo cancèr ni d’autras malautiás. D'efièch, atenhon lor maduretat sexuala a 150 ans.
 
Dins las aigas frejas de l’ocean Arctic an trobat d’animals gaireben etèrnes. En Islàndia se trobèt una clauvissa que podiá viure mai de cinc sègles.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article