Actualitats
Ofensiva contra la quòta del 4% de musica en occitan a la ràdio
Las ràdios privadas francesas e los mèdias francofòns quichan los elegits per que refusen la lei que garentís aquela quòta per las lengas mal nomenadas regionalas
Per ara, la lei garentirà pas cap de quòta de musica en occitan a la ràdio. Las ràdios privadas francesas refusan la quòta del 4% per las lengas territorialas autras que lo francés que prepausava lo projècte de lei sus l’egalitat adoptat per l’Assemblada francesa en lectura unica al començament de julhet. Lo Senat a sostengut las ràdios privadas francesas en demandant una relectura per aquel projècte que considèra coma “dificilament aplicable”, çò rapòrta Lo blòg occitan de France 3.
Lo projècte de lei sus l’egalitat e la ciutadanatge foguèt presentat pel deputat socialista de Guadalope Victorin Lurel e defendut per plusors deputats, dont lo breton Paul Molac. Aquel projècte de lei estipula dins son article 45 que “las òbras musicalas interpretadas per una lenga regionala d’usatge en França constituisson al minimum lo 4% d’aquela proporcion d’òbras musicalas d’expression francesa”.
Ofensiva dels mèdias francofòns
Aquela relectura se tendrà al començament d’octòbre e sembla que lo resultat serà, coma d’abitud, lingüicida. Las ràdios privadas francofònas, ultramajoritàrias, fan campanha via lor sindicat per far pression suls elegits e exigisson d'eles lo retirament d’aquela quòta. En mai d’aquò, comptan amb lo sosten dels autres mèdias francofòns, ultramajoritaris dins l’estat francés. Per exemple Les Échos publica: “Per las ràdios privadas, aquela quòta es pas aplicabla perque las cançons en còrs o en creòl son pas dins lor linha editoriala mas tanben, segon elas, perque n’i a pas pro de tròces per se conformar a aquela obligacion”. En mai d’aquò se demanda: “Seretz lèu obligats d’escotar de cançons en occitan o en breton sus OÜI FM?”, coma s’aquò foguèsse un malaür.
Un autre projècte de lei abans la fin de l’annada
L’espèr es ara dins un autre projècte de lei que se presentarà a l’Assemblada francesa abans la fin de l’annada. Lo blòg occitan de France 3 rapòrta que lo grop del Partit Socialista trabalha sus un nòu tèxte, portat per la deputada bretona Annie Le Houérou, que repren certans elements de la proposicion de lei de Paul Molac, una proposicion de lei per l’immersion lingüistica e per la preséncia de las lengas autras que lo francés dins los mèdias publics, que l’Assemblada francesa refusèt lo 14 de genièr passat.
Aquel novèl tèxte cercariá de “promòure las lengas regionalas, non solament en dotant lo nòstre país [vòl dire França] d’un quadre juridic estable e reforçat, mas tanben de novèls mejans d’ensenhament de las lengas regionalas. L’objectiu es d'efièch d’ofrir a las collectivitats territorialas d’instruments de promocion del patrimòni lingüistic, notadament dins los domenis de l’ensenhament, dels mèdias, de la cultura...” çò ditz lo deputat socialista alsacian Éric Elkouby, que tanben signa lo tèxte. Atal o rapòrta Lo blòg occitan de France 3, segon los informacions del qual lo tèxte poiriá èsser presentat en novembre que ven.
De legir sul blòg occitan de France 3: Quand les langues (PAS) régionales se délient
Lo projècte de lei sus l’egalitat e la ciutadanatge foguèt presentat pel deputat socialista de Guadalope Victorin Lurel e defendut per plusors deputats, dont lo breton Paul Molac. Aquel projècte de lei estipula dins son article 45 que “las òbras musicalas interpretadas per una lenga regionala d’usatge en França constituisson al minimum lo 4% d’aquela proporcion d’òbras musicalas d’expression francesa”.
Ofensiva dels mèdias francofòns
Aquela relectura se tendrà al començament d’octòbre e sembla que lo resultat serà, coma d’abitud, lingüicida. Las ràdios privadas francofònas, ultramajoritàrias, fan campanha via lor sindicat per far pression suls elegits e exigisson d'eles lo retirament d’aquela quòta. En mai d’aquò, comptan amb lo sosten dels autres mèdias francofòns, ultramajoritaris dins l’estat francés. Per exemple Les Échos publica: “Per las ràdios privadas, aquela quòta es pas aplicabla perque las cançons en còrs o en creòl son pas dins lor linha editoriala mas tanben, segon elas, perque n’i a pas pro de tròces per se conformar a aquela obligacion”. En mai d’aquò se demanda: “Seretz lèu obligats d’escotar de cançons en occitan o en breton sus OÜI FM?”, coma s’aquò foguèsse un malaür.
Un autre projècte de lei abans la fin de l’annada
L’espèr es ara dins un autre projècte de lei que se presentarà a l’Assemblada francesa abans la fin de l’annada. Lo blòg occitan de France 3 rapòrta que lo grop del Partit Socialista trabalha sus un nòu tèxte, portat per la deputada bretona Annie Le Houérou, que repren certans elements de la proposicion de lei de Paul Molac, una proposicion de lei per l’immersion lingüistica e per la preséncia de las lengas autras que lo francés dins los mèdias publics, que l’Assemblada francesa refusèt lo 14 de genièr passat.
Aquel novèl tèxte cercariá de “promòure las lengas regionalas, non solament en dotant lo nòstre país [vòl dire França] d’un quadre juridic estable e reforçat, mas tanben de novèls mejans d’ensenhament de las lengas regionalas. L’objectiu es d'efièch d’ofrir a las collectivitats territorialas d’instruments de promocion del patrimòni lingüistic, notadament dins los domenis de l’ensenhament, dels mèdias, de la cultura...” çò ditz lo deputat socialista alsacian Éric Elkouby, que tanben signa lo tèxte. Atal o rapòrta Lo blòg occitan de France 3, segon los informacions del qual lo tèxte poiriá èsser presentat en novembre que ven.
De legir sul blòg occitan de France 3: Quand les langues (PAS) régionales se délient
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#22 Bona nuèch, Francesc.
Amb permís dels amics occitans et respondré en la llengua pròpia dels Països Catalans.
El català pateix un procès de substitució espanyolitzador, això és obvi, però, com tu i els occitans sabeu prou bé, també el procès lingüicida de l'imperi de les suposades llibertats, igualitats i fraternitats vol reduir a no res no només l'idioma occtà, també el teu idioma, el català (Catalunya del Nord) i llur no-raonament (parlo dels francimands) és que el fracès (oïlità) és la llengua de la llibertat. No sé pas de quina llibertat parlen.
Llibertat per a tots els idiomes que es parlen a l'imperiet del nord. Com diu el filòleg espanyol Juan Carlos Moreno Cabrera, TOTES LES LLENGÜES SON IGUALS. Ara bé, citant a George Orwell, sembla que, als estats espanyol, francès i italià, totes les llengües son iguals, però algunes són més iguals que les altres.
Et recomano la lectura de dos llibres (si és que no els has llegit encara) que, prou que ho sé, trobaràs interessants. A sota en trobaràs els enllaços.
Joan Lluís Lluís: Conversa amb el meu gos sobre França. En Joan LLuís és català, concretament de Perpinyà. El conec personalment, car ha vingut l'any passat a Galiza amb motiu de la celebració del Día da Patria Galega (25 de juliol)
Sergio Salvi: L'italia non esiste. Hi ha traducció catalana (Itàlia no existeix)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan-Llu%C3%ADs_Llu%C3%ADs
https://oc.wikipedia.org/wiki/Joan-Llu%C3%ADs_Llu%C3%ADs
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sergio_Salvi
http://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans/?p=51113
Amistats per a tu e tanbén per a tots los occitans, catalans, valencians i balears que defensatz las vòstras lengas e culturas d'una persona galhèga de nacion e afrairada amb tots los pòbles de la nòstra planèta que son pas liures.
Cara amiga, efectivament lo nom antic es Ciutat de Mallorca, mas la dominacion castellana ha estat dolenta per tots los països catalans. Se suposa que Plama era el nom dels temps dels romans. Per tant s'ha de dir Palma. Palma de Mallorca es un castellanisme. Gràcies per la correccion
#12 Francesc, Palma de Mallorca es un toponim impausat pels espanhòls.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Palma
http://bibiloni.cat/textos/palma_mallorca.htm
Jaume Vidal Alcover, escrivan balear, emplega pas aquela denominacion:
"El cicle d'Els anys i els dies: després de Tertúlia a Ciutat i de La vida fàcil s'editen Els intocables (el 1987) i Els Sants Innocents, publicada el 1989 i datada a Palma la tardor de 1964; Els darrers dies, cloenda del conjunt, és inèdita.
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jaume-vidal-alcover/detall
Un saúdo desde Galiza.
L'exagòn practica lo nazisme lingüistic. Occitan, breton, catalan, euscarà, alemanh, neerlandés, arpetan, còrs. Aquelas lengas an pas de drèches? Sembla que pas res per las leis 'francesas'.
La 'France' existis pas. Es un invent.
PD: Soi desolat se i a de erradas dins mon occitan, mas soi galician e aprenent d'occitan e ai volgut escriure çò que pensi sense corregidors, diccionaris, etc.
#17 As trobat lo mòt : RIDICUL. pensi que lo ridicul socializa pas ridiculisa un bocin mai !
Se pòt pausar lma question d'un autre biais : quantes d'escasença as de caire sus una cançon en occitan s'escotas aquèla ràdio en question 3/4 d'oras jorn.
# 15 Ai pas jamai dich que calia damorar entre vosaus, occitanistes.... N'en coneissi plan de franceses que sabon qu'existis l'occitan e.... s'en foton... n'en coneissi plan atanben d'occitans que coneisson que l'occitan existis..... e s'en foton....Creses qua vas lor cambiar la vida ?
Un jorn diguèri que lo movement occitaniste èra un batèu sens capitani, sens governa e sens motor.
E o tòrni pensar auèi encara mai.
Puslèu que de jogar a pica cotèl saria a de bon de far un comitat estrategica occitan.
se poria atal definir las estrategias esvenidoras d'un biais organizat e non pas "cadun tira la pelha de son costat".
Es argument contra argument lo bon e lo mai bon, los riscs, coma se pòdon anticipar e corregir.
e aprèp se prenon las decisions.
de tot biais perdut per perdut se pòt ensajar...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari