Actualitats
Una filha de 15 ans a creada una emoticòna amb hijab per representar las femnas musulmanas
A bandida una peticion sus Change.org per que l'organizacion encargada de las emoticònas la comprenga dins lo catalòg
Las emoticònas del telefon mobil son vengudas una nòva manièra de protestar o de revendicar. Ara una adolescenta aràbia n’a creada una per las femnas musulmanas que, coma ela, pòrtan l’hijab o lo cairat per de rasons religiosas, tradicionalistas o personalas, çò ditz.
Raiuf Alhumedhi a quinze ans e es de l’Arabia Saudita. Segon Mashable, a la jove li agradèt que s’acceptèsson las emoticònas que representan de femnas que trabalhan, fan de bicicleta o pallèvan de peses, per exemple. Ça que la, ela tròba que n’i a pas pro e n’a creat una d’una femna que pòrta l’hijab.
La proposicion a recebut lo sosten del cofondador de Reddit, Alexis Ohanian, que l’a joncha per crear una peticion en linha sus Change.org. Demandan que lo Consòrci Unicode, organizacion cargada de las emoticònas, la comprenga dins son catalòg. Ara cal esperar que los membres del consòrci apròven la proposicion per que pòsca far partida dels clavièrs oficials dins totas las aplicacions de messatjariá instantanèa. Aquel procès normalament a una durada de mai d’un an.
Raiuf Alhumedhi a quinze ans e es de l’Arabia Saudita. Segon Mashable, a la jove li agradèt que s’acceptèsson las emoticònas que representan de femnas que trabalhan, fan de bicicleta o pallèvan de peses, per exemple. Ça que la, ela tròba que n’i a pas pro e n’a creat una d’una femna que pòrta l’hijab.
La proposicion a recebut lo sosten del cofondador de Reddit, Alexis Ohanian, que l’a joncha per crear una peticion en linha sus Change.org. Demandan que lo Consòrci Unicode, organizacion cargada de las emoticònas, la comprenga dins son catalòg. Ara cal esperar que los membres del consòrci apròven la proposicion per que pòsca far partida dels clavièrs oficials dins totas las aplicacions de messatjariá instantanèa. Aquel procès normalament a una durada de mai d’un an.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
E sens sorprèsa, vaqui un noù avatar dau Pesamezzo.... Où , tomba la masquèta, t'avèm reconegut !
#12 Bona remarca, mercés. Lo vestit tradicionau generalizat que’ns pòt semblar un uniforme, mes taus arabes que representa lhèu mei que mei ua egalitat de prinicipi. D’aqueth punt de vista, gutra o cofija taus òmis, hijab tà las hemnas, qu’ei parièr per tant qui s’apliqui aus dus sèxes.
Segon ua honts, en Arabia la cofija "n’ei pas exigida taus occidentaus". E cau enténer que seré obligatòria peus ciutadans saudians ? Ei donc ua prescripcion, o ua tradicion ?
De tota faiçon aqueth vestit tradicionau que s’amerita d’estar representat autanplan com tot aut.
—
#4 Detalh d’interès : segon un sondatge recent en çò deus musulmans de França (Ifop/JDD), las hemnas que son meis (70%) que non pas los òmis (58%) a favorir lo hijab… e tanben lo veu integrau (niqab o burka): hemnas 28%, òmis 20%.
E los òmis que son meis a favorir la libra causida, o a estar francament contra lo veu!
Un resultat contra-intuitiu, e un còp d’esplinga a l’explic masclista-e-pro deu fenomèn hijab/burka/burkini. Lhèu qu’am tòrt (e jo purmèr) de’ns focalizar sus l’aspècte de discriminacion sexuau (çò qui ne’u hè pas desparéisher).
Dins lo Levant e Arabia mantuns òmes pòertan de cafiyas jos lors caps. https://en.wikipedia.org/wiki/Keffiyeh
Cal dire que las emoticònas son de fach un òme e una femna musulmana: un òme amb "cafiya" e una femna amb hijab.
Es un escarni a l'Alcoran qu'impausa pas res de vestilmentari. Es un escarni a las femnas mantengudas en preson e en esclavatge per lors òmes. Es una vergonha.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari