Actualitats
Lo Parlament de Catalonha reconeis lo drech d’Aran a l’autodeterminacion e sosten que “País Catalan” siá dins lo nom de la nòva region nomenada “Occitània”
La resolucion, votada dijòus passat, reconeis lo drech d’autodeterminacion dels Païses Catalans e sollicita de las institucions de velhar sus la lenga catalana
Lo Parlament de Catalonha votèt dijòus passat una mocion per reconéisser lo drech d’autodeterminacion dels Païses Catalans e velhar sus la lenga. Pasmens, aquela resolucion a qualques tòcas per Occitània. D’un costat lo Parlament reconeis qu’Aran a lo drech a l’autodeterminacion, coma realitat nacionala occitana ja reconeguda atal dins l’Estatut de Catalonha. De l’autre, lo Parlament exprimís son sosten als movements que defendon la lenga e la cultura catalanas en Catalonha Nòrd, e en concrèt a la revendicacion que lo nom “país catalan” aparesca dins la designacion de la nòva region administrativa de la Republica francesa nomenada ara “Occitània”.
La mocion, aprovada amb los vòtes d’Amassa per l'Òc (en catalan: Junts pel Sí) e de la CUP, demanda que dins lo procès devèrs l'independéncia, Catalonha tenga una relacion prioritària amb los autres Païses Catalans e sollicita que se velhe sus la lenga conjonchament amb los autres govèrns e institucions dels païses de lenga catalana.
La mocion, aprovada amb los vòtes d’Amassa per l'Òc (en catalan: Junts pel Sí) e de la CUP, demanda que dins lo procès devèrs l'independéncia, Catalonha tenga una relacion prioritària amb los autres Païses Catalans e sollicita que se velhe sus la lenga conjonchament amb los autres govèrns e institucions dels païses de lenga catalana.
| Podètz legir aquí la resolucion completa: Proposicion de resolucion 7 Païses Catalans a. Lo Parlament de Catalonha declara que l'ensems de territòris dels Païses Catalans an lo drech d’autodeterminacion. Catalonha, lo País Valencian, las Illas Balearas e Pitiusas, la Catalonha del Nòrd e las comarcas catalanofònas de la Franja de Ponent an lo drech de decidir lor estatut politic. b. Dins lo procès d’aténher son independéncia, Catalonha entretendrà una relacion prioritària amb los territòris dels Païses Catalans amb los quals parteja la lenga, la cultura e d’autres ligams nosats long de l'istòria. c. Lo Parlament exprimís son sosten als movements que dins las Illas e al País Valencian, reclaman lo drech de decidir lor estatut politic. c. Dins la Franja de Ponent, cal velhar sul ligam que lors ciutadans tenon amb Catalonha que, delà la lenga, se manifèsta tanben en de questions tocant lo patrimòni istoric e l’accès a la santat e l’educacion publicas. e. Exprimís lo sosten als movements que defendon la lenga e la cultura catalanas en Catalonha Nòrd, e concretament a la revendicacion que lo nom “país catalan” aparesca dins la designacion de la nòva region administrativa de la Republica francesa. f. Aran, coma realitat nacionala diferenciada, a drech a l’autodeterminacion. g. Lo Govèrn de Catalonha deu velhar sus la lenga conjonchament amb la rèsta de govèrns e institucions de las tèrras catalanofònas. Amb aquesta tòca, establirà de politicas qu'a travèrs de la cooperacion sarren los ligams e favoriscan los escambis, amb una especiala atencion als mèdias. |
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Segur que las fatxes i gavatxos això els fa mal, a veure si saben com pensen les persones, segur que els costa molt veure la realitat, o potser ja la saben i nomès foten el torre...
En fi Visca Occitània Lliure!
Ah, i Cat. també.
Visca la Terra Lliure!
L'ernest, "El Tàrrega".
1) La region programatica francesa, al centre d'Occitania (e non pas aqueste barabarisme inèpte d'Occitània* — ja qu'Occitania es un mot sabent e recent dins l'usatge, e que non pòt donc aver agut una evolucion populara…) non es dita "Occitania", ,mas "Région Occitanie, Pyrénées, Méditerranée", ROPM… en francés, en francés unicament. E non dirai aquí çò que ne pensi, respècte a la meitat d'aquela "Région" espandida sul Massís Central, e que non tòca ni a la mar ni als Pirenèus.
2) Lo país catalan cor de Leucata a Guardamar e de la Franja Aragonesa fins a l'Alguer. Catalunya Nord non es "Le Pays Catalan", mas sonque un tròç pichonet d'aquel grand país.
Parlant clar i occitan: me foton una merda las divisions administrativas espanhòlas e francesas. Aran es un territòri de la nacion occitana e las regions d'Occitània son Lengadòc, Gasconha, Provença, Auvèrnha, Lemosin... Los araneses son occitans, concrètament gascons. Las Fenolhedas fa part d'Occitània.
La Cerdanya es una comarca catalana. Lo nòrd, es dins l'Estat Francés e lo sud, dins l'Estat Espanhòl.
Es lo meteis que Nafarroa: I a pas de Nafarroa Beherea e Nafarroa Garaia. Los sièis Herrialde del País Basc (Euskal Herria) son: Bizkaia, Araba, Gipuzkoa, Nafarroa, Lapurdi e Zuberoa.
http://webgerman.com/languages/images/euskal.gif
#5 Los besalencs son de parlar catalan. Per definicion , los comtats catalans de l' edat mitjana eran pas tots restacats a Barcelona.
D'on es Huc Monet? de Salelles, a costat de Perpinhan?
S'es catalan se pòt dire : encara un" botifler" de mai !
Visca Catalunya lliure !
E la Comtat de Besalú? An doblidat la Comtat de Besalú, comtat independenta de 988 a 1112 i annexada per Barcelona sense lo consent del poble besalenc. Barcelona pana l'aiga dels Besalencs, ja es ora per eles de se revoltar!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari