Lo govèrn de Colómbia, representat per son president Juan Manuel Santos, e l’Armada de Liberacion Nacionala (ELN) entamenaràn los dialògs de patz, lo 27 d’octòbre que ven, a Quito, la capitala de l’Eqüator. Las convèrsas s’èran ajornadas a causa del refús de l’ELN d’arrestar las sequestracions e de liberar los ostatges, doas de las condicions exigidas pel govèrn de Santos per avançar dins lo procès de patz.
 
Aquela anóncia arriba una setmana après lo referendum sus l’acòrdi de patz entre lo govèrn e la guerrilha de las FARC. La victòria sarrada del “non” obliga l’executiu de Santos de tornar negociar l’acòrdi signat amb los guerrilhièrs, e auriá aumentat l’interès d’avançar dins las convèrsas de patz amb l’autra guerrilha del país, l’ELN. Fins ara, las convèrsas entre las doas parts èran estadas exploratòrias e confidencialas e, tre ara, las negociacions intran dins una fasa publica.
 
L’agenda d’aquelas convèrsas de patz, qu’amassaràn un maximum de dètz negociaires per caduna de las parts, tendrà sièis ponches: la participacion de la societat al bastiment de la patz, la democracia per la patz, las transformacions necessàrias per acabar lo conflicte, l’afar de las victimas, l’eradicacion de la violéncia e l’aplicacion dels acòrdis.
 
S'agís d’una negociacion similara a la que se menèt a bon tèrme amb las FARC mas, en aqueste cas, se parla pas, per ara, d’una justícia transicionala. Dins lo cas de las FARC se pachèt una justícia especiala amb de penas reduchas per los guerrilhièrs declarats. Aquesta foguèt una de las questions mai polemicas de l’acòrdi entre lo govèrn e la guerrilha, e l’oposicion (dirigida per l’èx-president colombian Álvaro Uribe) se’n serviguèt per criticar los acòrdis, en acusant l’executiu de Santos de garentir l'impunitat dels guerrilhièrs.
 
Se s’arriba a un acòrdi amb las doas guerrilhas, se poirà fenir la màger part de la violéncia dins lo país, que demorariá reducha a de petitas bandas criminalas restacadas al narcotrafec e a de faccions minoritàrias que vòlon pas arrestar lor activitat. E mai se qualques grops argumentan que las rasons que los menèron a l’activitat armada —coma la pauretat e l'inegalitat—contunhan de punir la populacion colombiana, una bona partida d’aquestes compren qu'una patz negociada es la melhora solucion a un conflicte que despassa los 50 ans d’istòria. D’un autre costat, lo sentiment de las victimas es mai complèxe: entre lo perdon, la volontat d'avançar e la rancura devèrs la guerrilha.
 
Lo Nobel de la patz, autrejat fa qualques jorns al president Santos, es una reconeissença de l’esfòrç qu’an fach per metre lo ponch final al conflicte.