capçalera campanha

Actualitats

Estat espanhòl: una fèsta nacionala plan contestada

Lo 12 d’octòbre, Espanha celèbra lo jorn de l’Ispanitat, que rend omenatge a la descobèrta d’America per Cristòl Colomb en 1492

| VilaWeb
Dimècres passat, Espanha celebrava un còp de mai sa fèsta nacionala mai contestada, protagonizada per las protèstas. Lo 12 d’octòbre, Espanha celèbra lo jorn de l’Ispanitat, que rend omenatge a la descobèrta d’America per Cristòl Colom en 1492, çò qu’en Madrid se festeja a cop de desfiladas aerianas e militaras e de rassemblaments d’elegits e de militars amb la familha reiala.
 
En Catalonha, que se tròba dins la darrièra linha drecha de son procès devèrs l’independéncia, i aguèt pas cap d’acte oficial de fèsta. Aperaquí 5000 espanholistas manifestèron per l’unitat d’Espanha, dont un grop reduch d’ultradrechistas que faguèron lor pròpria manifestacion. Mentretant, una manifestacion mai nombrosa mostrava lor refús del faissisme e la polícia trabalhèt per evitar los afrontaments.
 
La consolessa de Barcelona, Ada Colau, qu’arriba pas d'aver una posicion clara en favor de l’independéncia, manifestava son refús de la fèsta  del 12 d’octòbre e de sa significacion. “Vergonha a un estat que festeja un genocidi, e mai o fa amb una desfilada militara que còsta 800 000 èuros”, çò disiá la consolessa sus Twitter amb las etiquetas “res a festejar” e “resisténcia indigèna”.
 

 
Dins aquel sens se manifestèt tanben la comuna de Madrid, amb sa consolessa esquerrista, Manuela Carmena. Aquí, dimècres passat, la comuna de la capitala espanhòla penjava la wiphala, çò es lo drapèl del pòble aimara, a l’ora d’ara oficializat en Bolivia, e qu’es emplegat pertot en America coma simbòl de la resisténcia indigèna.
 

 
 
Revòlta dels conselhs municipals
 
Un quarantenat de conselhs municipals anoncièron que barrarián pas durant la fèsta del 12 d’octòbre, en trabalhant coma per un jorn obrant. Lo cas de Badalona, qu’es la tresena vila de Catalonha per sa populacion e que se situa dins la banlèga de Barcelona, es lo que mai de rambalh a generat.
 
La representant del govèrn espanhòl en Catalonha portèt en justícia la decision del conselh municipal, e un jutge obliguèt de barrar la comuna. Ça que la, los elegits decidiguèron de dobrir l’ostal de la comuna e d'i trabalhar, en estraçant davant las camèras de television la senténcia del jutge que los obligava de barrar. Los conselhièrs municipals foguèron acompanhats per un considerable rassemblament de solidaritat ont se trobava la deputada aranesa Mireia Boya.
 

 
 
Ara, la justícia a dobèrt una instruccion penala contra la municipalitat de Badalona, en seguida d’una denóncia facha pel Partit Popular.
 
 
Omenatge a la Gàrdia Civila en Aran
 
Mentretant, en Aran se recuperèt la celebracion de Nòstra Dòna del Pilar, patrona d’Espanha e de la Gàrdia Civila e de la Pòsta. Dins aquel sens, Bossòst aculhiguèt un rassemblament d’omenatge a la Gàrdia Civila.
 

 
Un eveniment que, segon Mireia Boya, rebatiá d’imatges d’autres tempses.
 

 
 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
6.

No val la pena fer cap comentari, merda i mes merda, deia un jove que comec, per tant, això...
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 3
  • 0
francesc Palma
5.

No cresi qu' a Madrid volhan celebrar la descoberta d'America, sinon la conquesta. A mai Colom és un linatge catalan e las quaranta actas notarialas genovesas, foren fetas en temps de Mussolini lo faissista. D'entre totas elas, la que mai los serveis, diu que Colom moriguet als 55 ans, mas los documents espanhols reials diuen que moriguet als voltants dels setanta, mai o mens. Luitet a la guerra civila catalana, amb lo bàndol de la Generalitat contra lo rei Joan l de la nostra corona, e portà una nau de guerra del rei René de Provença que haguet un enfrontament amb una nau Ferrandina. Lo seu filh Ferren era historiador e diguet que son paire volia pas dire d'ont era. Cristòfol Colom diguet al final de sa vida, lo temps posarà lum perquè se sàpiga la veritat.

  • 5
  • 0
Nabòria
4.

Per qualqu’uns espanhòls cal los mercejar per la conquista. L’empèri repàpia.

  • 2
  • 0
Coleta Castras
3.

La fòto d'Aran es espantosa

  • 14
  • 1
Nabòria
2.

Los espanhòls podon celebran una fèsta nacional se volon çò far. Mas celebrar sens ren de consciéncia la descobèrta de America coma lor fèsta nacionala es fòrça marrit. Lor responsabilitat en la mòrt de mantuns indigenas, genocida o non es, pas contestabla. I a pas de legenda negra en o remembrar. An de collons per far una desfilada militara atal que volguèsson tornarmai far aicesta conquista. Los pòbles indigenas e las nacions americanas doncas an de rasons per lor asirança d’aqueste desplec vergonhós de fòrça, que es plan fotut e fa paur. La conquista americana foguèt pas una fèsta. Solide que Espanha raubèt pro d’aur e d’argent dels indigenas e repartiguèron lor tèrras en bòrias pels conquistaires: Espanha esdeveniguèt un gran empèri per çò. Sembla coma se foguèsse 1492 autre còp, an pas de vergonha per lor despolhament.

  • 11
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article