Actualitats
Una republica binacionala e confederala per Catalonha e Aran? D’apròchis dins lo Mond entièr
Es possible una republica binacionala e confederala coma la que ven de suggerir lo Cercle d’Afrairament Occitanocatalan (CAÒC)? Dins son rapòrt suls dètz ans d’oficialitat de l’occitan en Catalonha, l’entitat defend que “lo nòu Estat” independent s’articule jos la forma d’una “Republica confederala de Catalonha e Aran” que “pivotarà sus dos trocets de nacions: un tròç important, e mai s’es pas complet, de la nacion catalana; e un trocet petit, e mai s’es important, de la nacion occitana (Aran)”. Nationalia prepausa una causida representativa de cases.
D’estats que reconeisson lor plurinacionalitat
E mai se de còps o fan d’un biais minimalista, qualques unes reconeisson de mai en mai l’existéncia de mai d’una nacion en lor sen. Un cas pro conegut es lo de Quebèc: lo Parlament de Canadà, en 2006, aprovèt una mocion presentada per l’alavetz primièr ministre canadian, Stephen Harper, ont la Cambra dels Comuns reconeissiá “que las quebequesas e los quebequeses forman una nacion al sen d’un Canadà unit”.
N’i a d’ autres que dins lor constitucion incorpòran d’elements que reconeisson lor caractèr plurinacional. Lo gra de respècte practic d’aquel principi dins cada cas es quicòm mai. Mas i a d’exemples coma Etiopia, que mençona las “nacions, nacionalitats e pòbles” que ne fan partida. O la Federacion Russa, que parla de son “pòble multinacional”. O Bolívia, qu’amb la Constitucion lançada per Evo Morales definís las “nacions e pòbles indigènas originaris païsans” que la forman.
Sens aver una Constitucion, los primièrs ministres del Reialme Unit n’an reconegut tanben la plurinacionalitat. O a fach Gordon Brown en disent que lo Reialme Unit es “l’estat multinacional de mai granda reüssida del Mond”, o David Cameron en insistissent sul fach que lo Reialme Unit es una union de nacions. D’angleses, d’escoceses, d’irlandeses, de galeses e de cornoalheses afirman lor caractèr nacional e quitament lo primièr ministre de Gibartar, Fabian Picardo, parla dobèrtament de la “nacion gibartarenca” sens aver cap d’intencion de se separar del Reialme Unit.
De federacions e de confederacions binacionalas
La darrièra confederacion binacionala que restava en Euròpa desapareguèt quand se separèron Serbia e Montenegro en 2006. De sectors del nacionalisme flamenc defendon la conversion de Belgica en una confederacion binacionala de facto (Flandra e Valonia) amb un pichon territòri autonòm a l’èst, la zòna germanofòna d’Eupen.
Per çò qu’es de las federacions, los concèptes “binacional” e “biestatal” estructuran tanben las convèrsas de patz que se tenon dempuèi 2008 per resòlvre lo contenciós de Chipre, e que lor caldriá desbocar sus l’establiment d’una republica compausada per dos estats federats: un de grecochipriòta al sud e un de turcochipriòta al nòrd.
I a tanben de demandas per la reconeissença non pas de la binacionalitat, mas de la trinacionalitat, en Malàisia, de la part de sectors sobeiranistas de Sarawak e de Sabah. Aqueles sectors considèran que la federacion es compausada de tres nacions: la malàia, dins la partida del país que se tròba al continent, e tanben Sarawak e Sabah —d’ancianas colònias britanicas diferenciadas— sus l’illa de Bornèo.
Dins d’autres cases, lo concèpte “binacional” es entièrament dissociat de quina estructura que siá confederala o federala. Per exemple, los partisans de la solucion d’un sol estat pel conflicte entre Israèl e Palestina soslinhan sovent lo besonh de crear un estat unitari que se definisca coma binacional.
D’estats asimetrics qu’acomòdan de territòris petits
Es evident que dins un modèl confederal catalan i auriá un grand desequilibri territorial e demografic entre los dos estats constituents: Aran n’ocupariá a pena lo 2% de la superfícia e un minuscul 0,15% de la populacion. Una possibla question es se, en aquel contèxte, seriá pas mai practic qu’existiguèsse un modèl asimetric ont Aran aguèsse un autogovèrn fòrça larg —constitucionalizat, se cal— dins l’eventuala Republica Catalana.
En Euròpa existisson divèrses cases, coma per exemple lo de las illas Åland, amb una autonomia dins Finlàndia, o los de las Feròe e Groenlàndia, amb un autogovèrn dins Danemarc. Cap d’aqueles tres territòris a pas una constitucion pròpria, e mai se las Feròe ne preparan una e a las Åland òm n’a parlat. Cal soslinhar tanben que las lengas estatalas son pas oficialas dins cap dels tres territòris: en Groenlàndia o es solament lo groenlandés, a las Feròe lo feroés, e a las Åland lo suedés (en aquel cas, lo suedés es tanben oficial dins la rèsta de Finlàndia).
Un autre exemple es lo del Reialme dels Païses Basses, compausat de quatre païses: los Païses Basses coma tals e las illas caribencas d’Aruba, Curaçao e Sint Maarten. I a una Carta del Reialme —una sòrta de constitucion que regula las relacions entre los quatre— e après cadun dels païses a sa pròpria lei basica. Mas dins la practica, lo Reialme coma tal a plan pauc de capacitat d’accion, e son los Païses Basses en se que s’ocupan de las relacions exterioras e supervisan l’economia dels tres païses de Cariba.
Mas aqueles modèls asimetrics garentisson pas totjorn una acomodacion satisfasenta e permanenta de l’unitat mai petita. Lo cas mai recent es lo de l’illa de Norfolk, en Austràlia, que dispausava d’un autogovèrn pròpri malgrat lo fach d’aver solament 1600 residents. Davant las successivas crisis economicas que patissiá Norfolk, lo Parlament d’Austràlia decidiguèt de n’abolir las institucions en 2015.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Tant s'he me'n fot, però una confederació Catalano-Aranesa, seria fabulós, sense saber el que pot passar en un futur a Occitània, un trosset vostre seria lliure, com ho es Mònaco, o Andorra als PP.CC.
I a més es el, mes lògic i normal.
Visca la Terra...Lliure!
I l'Occ. i els PP.CC. També.
L'Ernest, "El Tàrrega".
#3 En 1923, mei exactament.
Los Araneses ja demanderon lor restacament a França en 1928.
La fraternitat occitana-catalana es coneguda per moltes persones i pobles. La lengas sorres nos ajudan per haver un esperanto que nos permet comunicar-nos per totas las lengas romÀnicas. ja que ocupa l'escaci central de las latinas. Un pont entre lo castelhano-portugés e lo francès e l'italian.
S'Aran se tròba un pauquet a l'estreit, non li demorarà mai que de nos anexar. La val de Garona emai la de Dordonha corron fins al Verdon de Medòc. Aquò lo fariá un pauc d'espaci, non ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari