Actualitats
Segon l’ÒNU, als Estats Units persistís la discriminacion raciala contra los afroamericans
“Lo legat de l’esclavatge als Estats Units es totjorn un enjòc seriòs, pr’amor que se son pas concretizats cèrts engatjaments per reconéisser e ofrir de reparacions als afroamericans”. Aital o diguèt Ricardo Sunga, lo filipin que presidís lo Grop de Trabalh de las Nacions Unidas suls afrodescendents.
Pendent son intervencion a l’ÒNU, Sunga prepausèt un resumit d’una vesita realizada en genièr passat als Estats Units en seguida de l'invitacion oficiala de las autoritats estatsunidencas.
El afirmèt que pendent son percors a Washington DC, Baltimore, Chicago e Nòva York, entre d’autras vilas, per avalorar la situacion de l’afrofobia e la discriminacion raciala, lo grop constatèt que, malgrat los cambiaments obtenguts dempuèi la fin de las leis Jim Crow e de la lucha pels dreches civils, persistís la discriminacion contra aquelas personas.
“I a de diferéncias dins gaireben totes los indicadors de desvolopament uman, e los afrodescendents tenon los piègers esperança de vida, educacion, accès al lotjament, emplec e seguretat alimentària, comparats amb la rèsta de la populacion estatsunidenca”, çò avertís l’universitari.
El a considerat que lo nivèl de discriminacion estructurala qu'existís crèa de barrièras qu’empedisson qu’aquelas personas pòscan exercir plenament lors dreches umans.
Sunga soslinhèt qu’el portèt tanben a las autoritats estatsunidencas sas seriosas preocupacions per las mòrts de tant d’afrodescendents de las mans de la polícia, per la preséncia policièra dins las escòlas e per la violéncia contra las comunautats afroamericanas. “L’empresonament massís e la criminalizacion de la pauretat afècta d’un biais desproporcionat los afroamericans”, çò declarèt.
L’Assemblada Generala de l’ÒNU proclamèt lo periòde 2015-2024 “Decenni Internacional pels Afrodescendents” (resolucion 68/237) en mençonant lo besonh d’enfortir la cooperacion nacionala, regionala e internacionala tocant lo plen benefici dels dreches economics, socials, culturals, civils e politics de las personas d’ascendéncia africana, e lor plena e egalitària participacion a totes los aspèctes de la societat. Segon l’Assemblada Generala dins sa resolucion 68/237, lo tèma del Decenni Internacional es “Afrodescendents: reconeissença, justícia e desvolopament”.
Aquesta nòva es adaptada de Geopolítica.cat amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.
Pendent son intervencion a l’ÒNU, Sunga prepausèt un resumit d’una vesita realizada en genièr passat als Estats Units en seguida de l'invitacion oficiala de las autoritats estatsunidencas.
El afirmèt que pendent son percors a Washington DC, Baltimore, Chicago e Nòva York, entre d’autras vilas, per avalorar la situacion de l’afrofobia e la discriminacion raciala, lo grop constatèt que, malgrat los cambiaments obtenguts dempuèi la fin de las leis Jim Crow e de la lucha pels dreches civils, persistís la discriminacion contra aquelas personas.
“I a de diferéncias dins gaireben totes los indicadors de desvolopament uman, e los afrodescendents tenon los piègers esperança de vida, educacion, accès al lotjament, emplec e seguretat alimentària, comparats amb la rèsta de la populacion estatsunidenca”, çò avertís l’universitari.
El a considerat que lo nivèl de discriminacion estructurala qu'existís crèa de barrièras qu’empedisson qu’aquelas personas pòscan exercir plenament lors dreches umans.
Sunga soslinhèt qu’el portèt tanben a las autoritats estatsunidencas sas seriosas preocupacions per las mòrts de tant d’afrodescendents de las mans de la polícia, per la preséncia policièra dins las escòlas e per la violéncia contra las comunautats afroamericanas. “L’empresonament massís e la criminalizacion de la pauretat afècta d’un biais desproporcionat los afroamericans”, çò declarèt.
L’Assemblada Generala de l’ÒNU proclamèt lo periòde 2015-2024 “Decenni Internacional pels Afrodescendents” (resolucion 68/237) en mençonant lo besonh d’enfortir la cooperacion nacionala, regionala e internacionala tocant lo plen benefici dels dreches economics, socials, culturals, civils e politics de las personas d’ascendéncia africana, e lor plena e egalitària participacion a totes los aspèctes de la societat. Segon l’Assemblada Generala dins sa resolucion 68/237, lo tèma del Decenni Internacional es “Afrodescendents: reconeissença, justícia e desvolopament”.
Aquesta nòva es adaptada de Geopolítica.cat amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Digueren que la guerra de Secession que menet Lincoln contra la Confederacion era per acabar amb los esclaus, mas ha passat un secle e mieg e encara hi ha racisme denunciat per l'ONU, amb la policia tuant als negres.
e lo legat eszclavatgista dins lei pais arabes, aquo ei ,de petas de cabras ? perque ei jamai mencionat ,?
l'isztoria es ,un barrutlaire qu'escracha leis espigas e de fes que i a lei grans, me pareis una eszcorna facha a l'evolucion de l'umanitat que d'unei, societats entre lei ,pus progressistas -coma la nostra, foguèsson condemnadas a una repentènça a perpeta; e enfin, leis Estats-Units venon d'elegir dos cops un president qu'ei pas d'una color blanca immaculada e auo seriá pas un sant-senhau ? auriá ges de significacion ?,
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari