Actualitats
Lo País Valencian, las Illas Balearas e lo Principat de Catalonha trabalhan ensems pel catalan
Se son reünits los representants de politica lingüistica dels tres territòris per partejar d’estrategias e definir d’accions en comun
Los principals responsables de la politica lingüistica del País Valencian, de las Illas Balearas e del Principat de Catalonha s'amassèron dimècres passat a Barcelona. La representanta del Govèrn Balear, Marta Fuxà; la de la Generalitat de Catalonha, Ester Franquesa; e lo de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, faguèron una reünion que sa tòca èra de partejar d'estrategias per favorir l’usatge social del catalan.
Per començar, se constatèt l'importància d’aquela reünion, car eles ensems son los responsables de las politicas lingüisticas de tretze milions de ciutadans, e expausèron las principalas linhas politicas seguidas sus cada territòri. Los elegits arribèron a l’acòrdi de trabalhar ensems per garentir la coeréncia, la transparéncia e la maximala informacion publica sul sistèma d’acreditacions de lenga dins los tres territòris. Un sistèma d’acreditacions de coneissenças lingüisticas coerent e clar pels ciutadans es un pas important per refortir l'unitat de la lenga.
D’un autre costat, manifestèron lor volontat que las traduccions de las leis estatalas foguèsson en una sola version de catalan, e que las tres administracions partegèsson las despensas de traduccion. Se trabalharà per favorir amassa la disponibilitat en lenga catalana dels tèxtes legals e administratius amb incidéncia suls ciutadans. En mai d’aquò, trabalharàn per aumentar lo volum de traduccions de las leis e dels documents administratius de l’Union Europèa.
Tocant l’educacion, las tres institucions metèron sus la taula las ressorsas e los espleches per l’aprendissatge e l’ensenhament del catalan e las divèrsas politicas de sosten en divèrses domenis de la societat, coma lo cinèma, l’entrepresa e la justícia, amb la tòca d’estendre dins totes los Païses Catalans las melhoras practicas de cadun.
Los responsables de politica lingüistica remarquèron tanben que los tres govèrns s’opausan a las politicas de l’estat espanhòl, que grèujan lo catalan. Se metèron tanben en comun de critèris per l’avaloracion de l’aplicacion de la part de l’estat espanhòl de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias en agachant dins lo rapòrt quadriennal que ven lo besonh d’i comprene lo caractèr unitari de la lenga.
Per començar, se constatèt l'importància d’aquela reünion, car eles ensems son los responsables de las politicas lingüisticas de tretze milions de ciutadans, e expausèron las principalas linhas politicas seguidas sus cada territòri. Los elegits arribèron a l’acòrdi de trabalhar ensems per garentir la coeréncia, la transparéncia e la maximala informacion publica sul sistèma d’acreditacions de lenga dins los tres territòris. Un sistèma d’acreditacions de coneissenças lingüisticas coerent e clar pels ciutadans es un pas important per refortir l'unitat de la lenga.
D’un autre costat, manifestèron lor volontat que las traduccions de las leis estatalas foguèsson en una sola version de catalan, e que las tres administracions partegèsson las despensas de traduccion. Se trabalharà per favorir amassa la disponibilitat en lenga catalana dels tèxtes legals e administratius amb incidéncia suls ciutadans. En mai d’aquò, trabalharàn per aumentar lo volum de traduccions de las leis e dels documents administratius de l’Union Europèa.
Tocant l’educacion, las tres institucions metèron sus la taula las ressorsas e los espleches per l’aprendissatge e l’ensenhament del catalan e las divèrsas politicas de sosten en divèrses domenis de la societat, coma lo cinèma, l’entrepresa e la justícia, amb la tòca d’estendre dins totes los Païses Catalans las melhoras practicas de cadun.
Los responsables de politica lingüistica remarquèron tanben que los tres govèrns s’opausan a las politicas de l’estat espanhòl, que grèujan lo catalan. Se metèron tanben en comun de critèris per l’avaloracion de l’aplicacion de la part de l’estat espanhòl de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias en agachant dins lo rapòrt quadriennal que ven lo besonh d’i comprene lo caractèr unitari de la lenga.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
És clar que som païses de llengua catalana, d'història comuna, de tradicions comunas, de festas comunas, d'una manera d'entendre la vida diferenta dels castellans, dels italians e francesos. Es a dire Països Comuns Catalans.
#3
Sí, sí ... no pose en dubte la unitat de la llengua, clar que si, però eixa unitat ens la dòna occitània. català, valencià, mallorquí, tenen una mare comuna llengua occitana. la unitat no està barallada amb la particularitat fonòtica i lèxica de cada parlar, per tot arreu del domini linguistic del occitano-romà.
2.Carles - Sí, teniu una acadèmia (Acadèmia Valenciana de la Llengua), que en un dictamen de 2005 que es pot consultar al seu web, diu:
"1. D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. "
al nostre país valencià tenim la nostra llengua valenciana, tenim la nostra acadèmia de la llengau i tot i saber que la unitat de la llengau ens la dóna occitània que no catalunya, treballem per lapromoció de la llengua valenciana sens descans. Per favor, no feu mescles, deveu sabre que el valencià és un parlar únic diferenciat i per suport convergent amb els altres parlars de l'ambit llinguistic de l'occitàno-romà. Les confusions no ens ajuden a anar endavant
Lo País Valencian, las Illas Balearas e lo Principat de Catalonha trabalhan ensems pel catalan ? Non es pas tròp lèu !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari