Actualitats
Demandan a la nòva institucion administrativa d’Iparralde una politica lingüistica “mai ardida” en favor del basco
L’Acadèmia de la Lenga Basca e las institucions culturalas del Bascoat del Nòrd [e del Bas Ador e de Gramont] prepausan un “reng d’oficialitat” per la lenga basca. L’ÈPCI Bascoat-Nòrd, Bas Ador e Gramont se crearà lo 1r de genièr de 2017
Lo Bascoat del Nòrd [e lo Bas Ador e Gramont], a partir del 1r de genièr que ven, comptarà amb la primièra institucion administrativa pròpria de son istòria: l’Establiment Public de Cooperacion Intercomunala, o l’ÈPCI del Bascoat. Demest sas competéncias n’i aurà previsiblament de lingüisticas e culturalas. Es dins aquel encastre que l’Euskaltzaindia (l’Acadèmia de la Lenga Basca) e l’Euskal Konfederazioa (l’entitat parapluèja del movement cultural basco en Iparralde) an demandat que la nòva entitat assumisca un ròtle clar d’autoritat que desvolope lo basco mejançant una politica lingüistica “mai ardida”.
Las doas entitats considèran que l’ÈPCI d’Iparralde deu assumir, “dempuèi lo primièr instant de sa creacion, lo desvolopament de la politica lingüistica” del territòri, que servisca a melhorar la posicion de la lenga dins l’escòla, los mèdias, los lésers o lo mond del trabalh. Demandan tanben que se reconesca a l’Euskaltzaindia un estatut de “principala institucion consultativa” en matèria lingüistica e que s’autrege al basc un “reng d’oficialitat” en Iparralde.
Son d’extraches del manifèst que las doas entitats an legit dins l’encastre de jornadas, a Baiona, d’analisi de l’estat de la lenga basca en Iparralde. Las organizacions considèran que la politica lingüistica actuala —dirigida pel Burèu Public de la Lenga Basca— es estada “insufisenta” e manca de pro de resorsas economicas per inversar la davalada de l’usatge de la lenga al nòrd de la frontièra estatala francoespanhòla.
L’ÈPCI, una entitat qu’amassarà 158 comunas
L’ÈPCI d’Iparralde —que las doas entitats prepausan de nomenar “Euskal Elkargoa”, que se poiriá traduire per “Collectivitat Basca”— comprendrà 158 comunas. La majoritat son bascofònas, levat de qualques unas d’occitanofònas de l’encontrada del Bas Ador e uèch comunas sus onze de Gramont, e doncas qualques sectors occitanistas demandan que lo nom de l’ÈPCI prenga en consideracion aquel caractèr a l’encòp basco e occitan.
Un ÈPCI es un tipe d’estructura administrativa francesa qu’amassa de municipalitats e met en comun de competéncias municipalas. Lo nòu ÈPCI basca fusionarà a partir de genièr las dètz comunautats de comunas qu’existisson a l’ora d’ara en Bascoat Nòrd, Bas Ador e Gramont.
Demièg sas competéncias i a lo desvolopament economic, las politicas urbanas, las gestion de las bordilhas e la gestion de l’aiga. La lei francesa permet als ÈPCI d’aspirar a gerir de competéncias suplementàrias, dont de culturalas, d’environamentalas, de lingüisticas e de ligadas a la cooperacion transfrontalièra.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.
Las doas entitats considèran que l’ÈPCI d’Iparralde deu assumir, “dempuèi lo primièr instant de sa creacion, lo desvolopament de la politica lingüistica” del territòri, que servisca a melhorar la posicion de la lenga dins l’escòla, los mèdias, los lésers o lo mond del trabalh. Demandan tanben que se reconesca a l’Euskaltzaindia un estatut de “principala institucion consultativa” en matèria lingüistica e que s’autrege al basc un “reng d’oficialitat” en Iparralde.
Son d’extraches del manifèst que las doas entitats an legit dins l’encastre de jornadas, a Baiona, d’analisi de l’estat de la lenga basca en Iparralde. Las organizacions considèran que la politica lingüistica actuala —dirigida pel Burèu Public de la Lenga Basca— es estada “insufisenta” e manca de pro de resorsas economicas per inversar la davalada de l’usatge de la lenga al nòrd de la frontièra estatala francoespanhòla.
L’ÈPCI, una entitat qu’amassarà 158 comunas
L’ÈPCI d’Iparralde —que las doas entitats prepausan de nomenar “Euskal Elkargoa”, que se poiriá traduire per “Collectivitat Basca”— comprendrà 158 comunas. La majoritat son bascofònas, levat de qualques unas d’occitanofònas de l’encontrada del Bas Ador e uèch comunas sus onze de Gramont, e doncas qualques sectors occitanistas demandan que lo nom de l’ÈPCI prenga en consideracion aquel caractèr a l’encòp basco e occitan.
Un ÈPCI es un tipe d’estructura administrativa francesa qu’amassa de municipalitats e met en comun de competéncias municipalas. Lo nòu ÈPCI basca fusionarà a partir de genièr las dètz comunautats de comunas qu’existisson a l’ora d’ara en Bascoat Nòrd, Bas Ador e Gramont.
Demièg sas competéncias i a lo desvolopament economic, las politicas urbanas, las gestion de las bordilhas e la gestion de l’aiga. La lei francesa permet als ÈPCI d’aspirar a gerir de competéncias suplementàrias, dont de culturalas, d’environamentalas, de lingüisticas e de ligadas a la cooperacion transfrontalièra.
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet a un acòrdi de cooperacion.
fffff | fffff | |
Ací Gasconha revendica que se prenga en compte la cultura occitana del Bas Ador L’Associacion Ací Gasconha, basada a Anglet (Bas Ador), mandèt arunan una letra al prefècte del departament, Pierre-André Durand, en planhent que lo projècte d’un “ÈPCI Bascoat” incluguèsse lo territòri occitan del Bas Ador sens prene en consideracion la cultura gascona. Lo gavidaire de l’associacion occitanista, Bernat Dauga, demandava d’inclure la cultura gascona dins lo projècte amb un nom que rebatèsse la realitat de las divèrsas culturas del territòri, coma “ÈPCI Bascoat-Ador”. Dauga remembrava tanben que l’Ofici Public de la Lenga Occitana “poderé lhèu estar finançat e aver competéncias sus aqueth ÈPCI dit «Bascoat»”. | ||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Bé, bé, tot es començar, de mica en mica s'omple la pica, diu la dita -Catalana-.
Visca la terra...Lliure !
L'Ernest, "El Tàrrega".
Seriá possible d'aver dins l'article la tiera de las comunas de Bas Ador occitan?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari