Actualitats
Tolosa: l’Ostal d’Occitània festeja sos dètz ans d’existéncia
Una serada consagrada a las cantadoras occitanas remembrarà lo 16 de decembre de 2006 quand s’inaugurèt lo sèti e lo centre de creacion e d’administracion de l’occitanisme mondin
DDivendres que ven, 16 de decembre, l’Ostal d’Occitània de Tolosa celebrarà sos dètz ans d’existéncia, e o festejarà a l’entorn del tèma de las “femnas”. Al programa i trobam una serada consagrada a las “cantadoras occitanas”.
Es atal qu’a partir de 18h a partir de 18 oras, a l’11 de la Carrièra Malcosinat de Tolosa, l’Ostal d’Occitània aculhirà lo rescontre de las istoricas Francesa Dagua e Rosina de Pèira amb las cantadoras de la nòva generacion. Puèi, a 19h se servirà un aperitiu per aculhir coma cal, a 20h30, un concertàs amb La Mal Coiffée, Lilà e Carò de Cocanha, e Hilhas del Vent.
Un espaci dedicat a la creacion e al raionament de la cultura e de la lenga
Foguèt lo 16 de decembre de 2006 que lo President de Convergéncia Occitana —l’associacion que gerís lo luòc— poguèt inaugurar l’Ostal, amb lo cònsol de Tolosa, lo President del Conselh General de la Nauta Garona e lo President de la Region de Miègjorn-Pirenèus de l’epòca. Uèi, l’Ostal d’Occitània es lo sèti e lo centre de creacion e d’administracion d’aperaquí 80 associacions recampadas dintre Convergéncia Occitana, la federacion causida per la comuna de Tolosa per portar lo projècte cultural de l’Ostal d’Occitània.
L’Ostal es un espaci dedicat a la creacion e al raionament de la cultura e de la lenga occitanas. Aquel luòc de bona convivéncia, d’animacion e de creacion compren un espaci scenic, una estructura d’acuèlh e d’informacion del public, d’espacis de mòstras, una botiga e de salas de rescontres. Una de las caracteristicas de l’Ostal es que s’agís de dos bastiments classats “monuments istorics”, dins lo quartièr Esquiròl del centre de Tolosa: l’Ostal de Boisson (ostal capitular d’estil Renaissença) e l’Ostal de Cheverrí (son extension al sègle XVIII).
Es atal qu’a partir de 18h a partir de 18 oras, a l’11 de la Carrièra Malcosinat de Tolosa, l’Ostal d’Occitània aculhirà lo rescontre de las istoricas Francesa Dagua e Rosina de Pèira amb las cantadoras de la nòva generacion. Puèi, a 19h se servirà un aperitiu per aculhir coma cal, a 20h30, un concertàs amb La Mal Coiffée, Lilà e Carò de Cocanha, e Hilhas del Vent.
Un espaci dedicat a la creacion e al raionament de la cultura e de la lenga
Foguèt lo 16 de decembre de 2006 que lo President de Convergéncia Occitana —l’associacion que gerís lo luòc— poguèt inaugurar l’Ostal, amb lo cònsol de Tolosa, lo President del Conselh General de la Nauta Garona e lo President de la Region de Miègjorn-Pirenèus de l’epòca. Uèi, l’Ostal d’Occitània es lo sèti e lo centre de creacion e d’administracion d’aperaquí 80 associacions recampadas dintre Convergéncia Occitana, la federacion causida per la comuna de Tolosa per portar lo projècte cultural de l’Ostal d’Occitània.
L’Ostal es un espaci dedicat a la creacion e al raionament de la cultura e de la lenga occitanas. Aquel luòc de bona convivéncia, d’animacion e de creacion compren un espaci scenic, una estructura d’acuèlh e d’informacion del public, d’espacis de mòstras, una botiga e de salas de rescontres. Una de las caracteristicas de l’Ostal es que s’agís de dos bastiments classats “monuments istorics”, dins lo quartièr Esquiròl del centre de Tolosa: l’Ostal de Boisson (ostal capitular d’estil Renaissença) e l’Ostal de Cheverrí (son extension al sègle XVIII).
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Es especificat sul sit http://ostaldoccitania.com/occitan-et-occitanie
"Ostal d'Occitània" mas de quina , l'administrativa o la linguistica ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari