Actualitats
Sant Sebastian: se presentarà dissabte lo Protocòl per la Garentida dels Dreches Lingüistics
Aquel protocòl cèrca de velhar e trabalhar per l’egalitat de las lengas e garentís lo desvolopament de las que son en situacion desfavorabla. Es signat per l’IEO que serà present dissabte al Bascoat per lo ratificar
Se presentarà oficialament aqueste dissabte que ven a Sant Sebastian (Bascoat) lo Protocòl per la Garentida dels Dreches Lingüistics. Lo protocòl a son quite compte de Twitter per èsser al corrent de l’eveniment, que se retransmetrà en dirècte e se poirà seguir tanben en streaming sus Internet.
Aquel protocòl cèrca de velhar e trabalhar per l’egalitat de las lengas, puèi que garentís lo desvolopament de las lengas en situacion desfavorabla. Es estat elaborat gràcias a las contribucions d’actors socials amb los conselhs d’una comission scientifica, e lista las mesuras indispensablas per la garentida dels dreches lingüistics de totes los ciutadans.
L’an mes en marcha la fondacion Sant Sebastian 2016 Capitala Europèa de la Cultura e Kontseilua, lo conselh dels organismes socials de la lenga basca, e es estat menat a bon tèrme per las organizacions internacionalas UNPO, LINGUAPAX, PEN International, ELEN, CIEMEN, ECMI. De soslinhar que CIEMEN publica la revista en linha Nationalia que ten un acòrdi de cooperacion amb Jornalet
Signat e ratificada per l’IEO
Del costat occitan, lo protocòl es presignat per l’Institut d’Estudis Occitans, que serà present tanben dissabte a Sant Sebastian per ratificar lo document.
L’eveniment se ten dins l’encastre de la Capitala Europèa de la Cultura, qu’ongan es la capitala guipuscoana. A la diferéncia de çò que se passèt pas a Marselha, Sant Sebastian a profechat d'aquela capitalitat per lançar diverses projèctes restacats a las lengas, a la diversitat e als dreches lingüistics, e a lor ròtle dins la convivéncia.
fffff | Preambul del protocòl en occitan “Tota persona se pòt prevaler de tots los drechs e de totas las libertats enonciadas dins la presenta Declaracion, sens paguna distinccion, notadament de raça, color, sèxe, lenga, religion, opinion politica o autra, origina nacionala o sociala, fortuna, naissença o tota autra situacion”.
Declaracion universala dels drechs umans, article 2 Los drechs linguistics deven segurament èsser incluïts demest los drechs umans fondamentals. Las lengas serven a comunicar, mes la situacion de las lengas se pot pas limitar a la sola dimension de comunicacion, per çò que les lengas se pòdon pas desseparar de las culturas. Quand lo ligam entre las lengas e las culturas es denegat, la dignitat dels locutors e dels ciutadans es escarnida. Alavetz, sosténer la diversitat linguistica fa part de la defensa dels drechs de cadun. Per aquesta rason, aquel document vòl tanben obrir un camin que posca contribuir al ben-èsser social e la coexistence pacifica, perque obrar per un tractament democratic de las comunitats linguisticas es un biais d’assegurar que los drechs umans sián respectats. Totas las lengas son l’expression d’una identitat collectiva e son un biais singular de percebre e de descriure la realitat, e deven alavetz poder profitar de las condicions requesidas per lor desvolopament dins totas lors foncions. Totas las lengas son collectivament bastidas e son disponiblas dins una comunitat per un usatge individual coma esplech de coësion, d’identificacion, de comunicacion e d’expression creativa. Per aquesta rason, los signataris d’aquel document pensan e afirman que totas las comunitats linguisticas an lo drech d’organizar e de gerir lors ressorças pròprias per assegurar l’usatge de lor lenga dins totas sas funcions al dintre de la societat, e son tanben en drech d’aver a lor disposicion tots los mejans necessaris per assegurar la transmission e la continuitat de lor lenga. Un dels trachs caracteristics d’Europa es totjorn estat sa diversitat de lengas. I a pas un sol estat europeu monolinguistic, e los moviments de las personas fan créisser aquela diversitat. Mas la faiçon de tractar la diversitat linguistica en Europa varia fòrça d’un endrech a un autre, e aquò es un punt problematic, perqué si los drechs linguistics fan part dels drechs fondamentals e qu’una Europa mai justa se fondamenta sus l’egalitat, un dels pilars de sa fondacion deu èsser la tractament democratic de la diversitat. Las diferéncias existentas dins los biais de tractar aquela diversitat s’espandís entre, d’un latz, la volontat d’establir e de manténer la reconeissença e lo sosten de las comunitats en situacion de minoritat e, de l’autre, la denegacion de la quita existéncia de talas comunitats, amb totas las situacions intermediàrias. Entre quelas doas situacions extrèmas, existís en Europa una granda varietat de politicas fòrça desparièras de tractament de la diversitat linguistica. Malgrat aquelas diferéncias de politicas, i a un grand nombre de similituds entre los grops de ciutadans que trabalhan en tot luòc en favor de la recuperacion de las lengas de las minoritats. Al delà de las diferéncias de situacions d’aquelas lengas, los melhors resultats son estats obtenguts per l’implicacion de la societat civila e las associacions enrasigadas sul terrenh. La societat civila a obert la viá al desvolopament de projèctes per formar de locutors novèls de lengas menaçadas. La societat civila a obèrt la viá al desvolopament de projèctes per crear d’espacis novèls pels locutors d’aquelas lengas. La societat civila a obèrt la viá al desvolopament d’esplechs novèls que renden possible de viure al dintre de minoritats linguisticas. E, de segur, dempuèi dezenats d’annadas, es estat tanben la societat civila qu’a exigit lo drech de viure amb aquelas lengas. Per faire cort, la societat civila a obrat de longa per una democracia vertadièra, e aquò dona legitimitat a la societat civila per decidir tanben de las etapas necessària per l’avenidor. |
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Si ho saben, aque aspiren els estats opressors? Que mes sel's ha de dir?
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Aquel tèxt a valor constrenhenta?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari