Actualitats
Una campanha denóncia l’esplecha de las femnas en Índia que trabalhan dins lo sector de la calçadura
Revendican una cadena de provesiment de la calçadura etica, duradissa e transparenta, e cèrcan de mobilizar las personas
Sabetz cossí son fachas las sabatas que calçatz? Una campanha nomenada “Càmbia de Sabatas” es estada lançada per una associacion de Catalonha amb un quinzenat de collectius d’Euròpa e d’Asia. La tòca es de nos far prene consciéncia de las violacions dels dreches del trabalh de l’indústria del cuèr e de la calçadura en Índia, un dels principals exportators.
La campanha revendica una cadena de provesiment de la calçadura etica, duradissa e transparenta, e cèrca de mobilizar las personas per qu’exigiscan lo melhorament de las condicions de trabalh dins lo sector de la calçadura e del cuèr. Dins aquel sens son a far de recèrcas sus las condicions de trabalh e environamentalas d’aquela indústria e
collaboran amb de grops de defensa dels dreches del trabalh dels païses productors.
Segon un rapòrt fach per Vaibhav Raaj, Shashi Kant Prasad e Anton Pieper, publicat per Setem, de femnas en Índia trabalhan sens contracte e sens cap de cobertura sociala ni sanitària, dins l’abséncia absoluda de sindicats e dins una clara discriminacion per de rasons de genre e de linhatge. Lo rapòrt conclutz que demest las violacions pus frequentas del drech se tròba l’exclusion de la Seguretat Sociala, los salaris extrèmament basses, un nombre excessiu d’oras de trabalh, la manca de proteccion e los risques per la santat e la seguretat dels obrièrs.
La còla de Càmbia de Sabatas a estudiat las politicas de qualques unas de las societats que comercializan de calçaduras en emplegant de cuèr provenent d’Índia, dont Clarks, Zara, Geox, Diesel, Kickers, Timberland, Calvin Klein, Massimo Dutti,Camper e H&M, e a conclús que qualques marcas desconeisson ont se produtz lo cuèr que crompan e son incapablas de detectar los collectius d’obrièrs pus vulnerables.
En Occitània sèm nombroses que portam de sabatas fachas en aquelas condicions, l’estat francés impòrta lo 5,72% de la produccion de cuèr e de calçadura d’Índia del temps que l’estat espanhòl n’impòrta lo 5,41% e l’estat italian lo 7,76%.
La campanha revendica una cadena de provesiment de la calçadura etica, duradissa e transparenta, e cèrca de mobilizar las personas per qu’exigiscan lo melhorament de las condicions de trabalh dins lo sector de la calçadura e del cuèr. Dins aquel sens son a far de recèrcas sus las condicions de trabalh e environamentalas d’aquela indústria e
collaboran amb de grops de defensa dels dreches del trabalh dels païses productors.
Segon un rapòrt fach per Vaibhav Raaj, Shashi Kant Prasad e Anton Pieper, publicat per Setem, de femnas en Índia trabalhan sens contracte e sens cap de cobertura sociala ni sanitària, dins l’abséncia absoluda de sindicats e dins una clara discriminacion per de rasons de genre e de linhatge. Lo rapòrt conclutz que demest las violacions pus frequentas del drech se tròba l’exclusion de la Seguretat Sociala, los salaris extrèmament basses, un nombre excessiu d’oras de trabalh, la manca de proteccion e los risques per la santat e la seguretat dels obrièrs.
La còla de Càmbia de Sabatas a estudiat las politicas de qualques unas de las societats que comercializan de calçaduras en emplegant de cuèr provenent d’Índia, dont Clarks, Zara, Geox, Diesel, Kickers, Timberland, Calvin Klein, Massimo Dutti,Camper e H&M, e a conclús que qualques marcas desconeisson ont se produtz lo cuèr que crompan e son incapablas de detectar los collectius d’obrièrs pus vulnerables.
En Occitània sèm nombroses que portam de sabatas fachas en aquelas condicions, l’estat francés impòrta lo 5,72% de la produccion de cuèr e de calçadura d’Índia del temps que l’estat espanhòl n’impòrta lo 5,41% e l’estat italian lo 7,76%.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aquí e alà, per tot arreu las femnas han de trebalhan. Aquí la femna que no trebalha han pas per manjar. Lo problema es que pugan pas trebalhar,o que sia un trabalh explotador.
a mens d'anar pè-descauç, portar de sabatas o de cauçaduras es marca de civilizacion e de ben -èstre, coma n'ai agut fach l'experiença dau temps de la guerra que pendant lei vacanças deis estius 42, 43, 44 e 45 corriáu pè-descauç darrier lei cabras e que mon fraire e ieu garderiam lei soliers per l'escola, en estent que n'en possediam qu'un parèu e que non ne podiam trobar de novas enluoc mei d'esploatar lei femnas ais Indas per n'aguer trenta sieis parèus dins l'armari, aquo ei pas ben, mai coma ditz Morart"cosi fan tutte (tutti)" perqué son bon marcat, esplecha es de la lenga dei trobadors e sigtnifica eisina,pouitis, drech d'esploatacion, drech d'usage, redevança, lo senhor prelevava l'esplecha sus lei produchs dei terras que cultivava lo pacan ,esplechava doncas aqueu e fasiá rintrar dins sa cachamalha lei drechs de caufatge, de pasturatge, de lavoratge, de forn etc; mai siguèm modèrnes e disèm e escrivèm coma lei catalans espletacion, esploatacion e espleitar o esploatar
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari