Actualitats
Letras a un amic musulman
Aquesta reflexion se noirís dels sejorns que l’autor faguèt en Senegal dins una encontrada ont musulmans, crestians e animistas vivon cotria e que los unes van a las fèstas dels autres
Alan Roch
L’Institut d’Estudis Occitans d’Aude, dins sa colleccion Vendémias, ven de publicar un libre novèl de Brunò Peiràs. Títol de l’obratge: I-letras a un amic musulman.
Aquela letra I pòt èsser, per l’autor, la i d’islam, i la representacion matematica del nombre imaginari (que permet de resòlvre d'eqüacions malaisidas), i coma imaginari, l’afirmacion personala del ieu (en anglés) que pòt venir un ieu collectiu en Jamaïca.
En aqueles temps de barradura sus se, de replegament, de rumors per alimentar la paur de l’autre, las onze letras de l’escriveire prenon bravament lo contrapè e avançan a contracorrent per anar cap als autres, favorizar los escambis, l’escota entre las culturas e, fin finala, l’amistat coma valor primièra: “L’amistat es çò que te ten la boca fòra de l’aiga quand siás a te negar o que lo tristum t’ennegresís. Te parli de l’islam, mas qu’aquò siá pas qu’un biais de te parlar de l’amistat. Se me caliá mercejar Dieu d’una sola causa, mai que tot, seriá aquò: de m’aver permés de conéisser, amb qualques unes, l’amistat.”
Aquesta reflexion se noirís dels sejorns que l’autor faguèt en Senegal dins una encontrada ont musulmans, crestians e animistas vivon cotria e que los unes van a las fèstas dels autres!
Coma l’escriu dins lo prefaci Joan Larzac (reviraire de l’Ancian e del Novèl Testament en lenga nòstra): cal defugir los fondamentalismes, per ne tornar als fondaments de las religions, “que la clau de recepcion o de denegament de cada sorata del Coran siaga la referéncia 'al nom d’Allah lo Misericordiós', coma l’invocacion per Jèsus, aquel josieu, a la debuta del Patèr, fonda la lei de l’amor universal entre sos enfants.” Las religions dison primièr (per qual vòl plan i creire): “Aimatz-vos los unes los autres” (formula qu’an degut doblidar dempuèi lo temps del catequisme aqueles que brandisson la bandièra de França crestiana e punt!). Mas Brunò Peiràs, el, fa de Dieu un element de sa reflexion que siague present de pertot o absent al monde: “Fin finala soi benlèu pas atèu: valdriá mai dire que soi un absent-teïsta.”
La segonda part del libre (56 paginas) recampa de novèlas que caduna representa un afrontament dels òmes amb la mòrt. Mòrt menada —o suprimida— per l’informatica (Google Death, Bugs: e òc, en mai de l’occitan, traparetz dins los escrits de mots en anglés, en francés, en catalan o en peul! L’occitan a coma tendéncia de pas èsser monolingüe —es pas coma d’autres!), per l’economia (El Duro), per la fin d’un sistèma politic obsolèt (Adieu la Farsa!— una Farsa que rima plan amb una França que coneissèm que tròp!) o l’avarícia coma ba demòstra l’adaptacion reüssida d’un conte d’Africa: Lo conte de l’òs.
Alan Roch
PEIRÀS, Brunò. «I» Letras a un amic musulman, seguit de “Google Death”. IEO Aude, colleccion Vendémias, 2016.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mercés a Alan Roch, ne sabèm un pauc mai subre aqueste novèl libre de Bruno Peiràs. Plan mercés a el.
Mas en nos focalizant subre lo subjècte del libre, passam un pauc a costat del fait important tanben. Es un libre de Peiràs. Es a dire lo libre d'un autor que collabòra positivament a las revistas Òc e Gai Saber, amb una pasta plan personala, tescuda d'umor, de derision, de sens critic, de sensibilitat, pastat discretament per una probabla admiracion per l'òbra literària d'Ives Roqueta.
La simplicitat e l'umanitat de l'escrivan de Cabardés non lèvan res la la riquesa de son escriptura, prigonda e risolièra a l'encòp. Desiri long camin a la siá òbra.
Occitania oberta a mond musulman, catòlic, cristian, jueu,....Amb l'amor a la libertat dels pobles, la democràcia, defensora dels humils e dels drets humans ont sien trepitjats. Mai enlà de las montanhas , amb los estels, hi ha l' occitan.
Ai pas legit lo libre; Reagissa sur çò qu'Alain Roch a escrich. Merces de nos far coneisser aquel autor.
Jesus a dich "aimatz-vos d'abòrd avant de poder aimar l'autre. La traduccion vertadiera, segond de las gens, seria pus leu "aimatz l'Un (es a dire lo tot, tota la creacion ), Quò es devengut : respect daus dreits de chacun. Chacun a daus dreits d'accòrd mas si l'òm oblida la relacion entre chacun quò deven una lista per chacun lonja coma d'aqui a deman ente l'òm s'i neja.
Las religions se son fachas acaparats per l'argent aus fins de servir los poders. Los fondamentalistes dins totas religions o simples ideologias (coma lo comunisme o la sciença) son totjorn finançats per los poderos. Los sents vertadiers son martirs, tala es nòstra realitat.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari