Actualitats
The Manchurian candidate, un filme per comprene l’afar Trump
Un ciutadan estatsunidenc es somés a un lavatge de cervèl e lo fan president dels Estats Units, per tal que venga una mariòta del regime de la Corèa del Nòrd
L’an 1962, lo cineasta John Frankenheimer realizèt Lo candidat de Manchoria, un filme d’intriga qu'imaginava una politica tòrta centrada suls Estats Units e la Corèa del Nòrd. Lo filme se coneguèt en francés coma Un crime dans la tête, en espanhòl El mensajero del miedo e en italian Va’ e uccidi.
De còps la realitat despassa la ficcion. La filtracion d’un document qu’encara degun a pas pogut verificar, segon lo qual Donald Trump es acusat d’aver de relacions tenebrosas amb Moscòu, es un argument identic al del filme en question.
Lo candidat de Manchoria descriu la sequestracion del filh d’una familha de politicians conservators dels Estats Units pendent la guèrra de Corèa (1950-1953) de la part del regim nòrd-corean. Es somés a un lavatge de cervèl per lo transformar en assassin e lo mandar a la presidéncia dels Estats Units, per tal que venga una mariòta del sistèma comunista.
Es extraordinari lo parallelisme del filme amb l’afar que los mèdias rapòrtan aquestes darrièrs jorns als Estats Units, qu’a gangassat la societat del país. Per ara, degun pòt pas confirmar que lo dorsièr sul president siá verai, mas las allegacions que conten concòrdan amb d’actituds anterioras de Trump envèrs Russia que si que son estats demostradas. Als Estats Units i aurà la setmana que ven un president que qualques unes qualifican ja de “mariòta de Putin”, una situacion que s’èra pas jamai vista.
En 2004, Jonathan Demme realizèt una nòva version del filme, protagonizada per Denzel Washington e Meryl Streep. Vejatz-ne lo vidèo promocional:
Precisament, Streep, durant la remesa dels Glòbes d’Aur d’aquela setmana, critiquèt durament lo president elegit Donald Trump. “Totes los que sèm aicí fasèm partida dels sectors mai escarnits de la societat estatsunidenca: Hollywood, los estrangièrs e la premsa”, çò diguèt.
De còps la realitat despassa la ficcion. La filtracion d’un document qu’encara degun a pas pogut verificar, segon lo qual Donald Trump es acusat d’aver de relacions tenebrosas amb Moscòu, es un argument identic al del filme en question.
Lo candidat de Manchoria descriu la sequestracion del filh d’una familha de politicians conservators dels Estats Units pendent la guèrra de Corèa (1950-1953) de la part del regim nòrd-corean. Es somés a un lavatge de cervèl per lo transformar en assassin e lo mandar a la presidéncia dels Estats Units, per tal que venga una mariòta del sistèma comunista.
Es extraordinari lo parallelisme del filme amb l’afar que los mèdias rapòrtan aquestes darrièrs jorns als Estats Units, qu’a gangassat la societat del país. Per ara, degun pòt pas confirmar que lo dorsièr sul president siá verai, mas las allegacions que conten concòrdan amb d’actituds anterioras de Trump envèrs Russia que si que son estats demostradas. Als Estats Units i aurà la setmana que ven un president que qualques unes qualifican ja de “mariòta de Putin”, una situacion que s’èra pas jamai vista.
En 2004, Jonathan Demme realizèt una nòva version del filme, protagonizada per Denzel Washington e Meryl Streep. Vejatz-ne lo vidèo promocional:
Precisament, Streep, durant la remesa dels Glòbes d’Aur d’aquela setmana, critiquèt durament lo president elegit Donald Trump. “Totes los que sèm aicí fasèm partida dels sectors mai escarnits de la societat estatsunidenca: Hollywood, los estrangièrs e la premsa”, çò diguèt.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aprofite per felicitat a tots los Honorats que fan festa uei. Un sant occitan bisbe d'Arles e qu' ha una ilha a prop de Canas. A Marselha tamben hi ha molts Hororats. Ha Malhorca encara en queden.
Totes los que legissèm aicí Jornalet, fasèm partida dels sectors mai escarnits de la societat francesa : las scienças umans, los estrangièrs e las culturas non francofònas de l'exagòn… Avèm pas besonh d'un trump ni des sas trumpetas per viure dins un Estat pietadós e lamentable.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari