Actualitats
Uèch personas possedisson la meteissa riquesa que la mitat de l’umanitat, segon Oxfam
Las nòvas donadas d’Oxfam son desastrosas. Solament 8 personas (8 òmes en realitat) possedisson la meteissa riquesa que 3,6 miliards de personas, la mitat pus paura de l’umanitat
La crisi d’inegalitat es fòrça pus granda de çò qu’òm cranhiá. La Banca Mondiala a alertat que s’atenherà l’objectiu de metre fin a la pauretat extrèma l’an 2030 solament, levat se los govèrns redoblan lors esfòrces per combatre l’inegalitat globalament.
Las grandas multinacionalas e los multimilionaris, que s’amassan aquestes jorns al Fòrum Economic Mondial a Davos, an un ròtle clau en aquela crisi d’inegalitat. Aqueles “superrics” utilizan un ret de paradises fiscals per eludir lo pagament dels impòstes que los tòcan, devaluan los salaris de lors emplegats e los prèses que pagan als productors, e investisson de mens en mens dins lors entrepresas. Utilizan tanben lor argent e lor influéncia per que las leis e las politicas sián faiçonadas d’un biais favorable per eles.
I a una enòrma fractura entre los superrics e la rèsta de l’umanitat que manten de milions de personas dins lo trauc de l’extrèma pauretat, en fracturant nòstras societats e en afeblissent la democracia. De mai en mai de personas vivon amb mai de paur e mens d’esperança.
Las nòvas donadas d’Oxfam son desastrosas. Solament 8 personas (8 òmes en realitat) possedisson la meteissa riquesa que 3,6 miliards de personas, la mitat pus paura de l’umanitat. La subreconcentracion de riquesa es encara imparabla. La creissença economica benefícia sonque als qu’an mai. La rèsta, la granda majoritat dels ciutadans del Mond entièr, e mai que mai los sectors pus paures, demòran al marge de la reactivacion de l’economia.
Lo modèl economic e los principis que regisson son foncionament nos an menats a aquela situacion qu’es venguda extrèma, insuportabla e injusta. Es ora de prepausar una alternativa. Nos cal de govèrns qu’òpten per una vision d’avenir e respondan de lors decisions davant lors ciutadans, de grandas entrepresas que boten endavant los interèsses dels salariats e dels productors, una creissença dins los limits de la planeta, lo respècte dels dreches de las femnas, e un sistèma fiscal just e progressiu. Es possible d’avançar cap a una economia ont lo centre siá l’umanitat e non pas lo ganh fondat sus l’esplecha umana.
Aquesta nòva es adaptada de Geopolítica.cat, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
Las grandas multinacionalas e los multimilionaris, que s’amassan aquestes jorns al Fòrum Economic Mondial a Davos, an un ròtle clau en aquela crisi d’inegalitat. Aqueles “superrics” utilizan un ret de paradises fiscals per eludir lo pagament dels impòstes que los tòcan, devaluan los salaris de lors emplegats e los prèses que pagan als productors, e investisson de mens en mens dins lors entrepresas. Utilizan tanben lor argent e lor influéncia per que las leis e las politicas sián faiçonadas d’un biais favorable per eles.
I a una enòrma fractura entre los superrics e la rèsta de l’umanitat que manten de milions de personas dins lo trauc de l’extrèma pauretat, en fracturant nòstras societats e en afeblissent la democracia. De mai en mai de personas vivon amb mai de paur e mens d’esperança.
Las nòvas donadas d’Oxfam son desastrosas. Solament 8 personas (8 òmes en realitat) possedisson la meteissa riquesa que 3,6 miliards de personas, la mitat pus paura de l’umanitat. La subreconcentracion de riquesa es encara imparabla. La creissença economica benefícia sonque als qu’an mai. La rèsta, la granda majoritat dels ciutadans del Mond entièr, e mai que mai los sectors pus paures, demòran al marge de la reactivacion de l’economia.
Lo modèl economic e los principis que regisson son foncionament nos an menats a aquela situacion qu’es venguda extrèma, insuportabla e injusta. Es ora de prepausar una alternativa. Nos cal de govèrns qu’òpten per una vision d’avenir e respondan de lors decisions davant lors ciutadans, de grandas entrepresas que boten endavant los interèsses dels salariats e dels productors, una creissença dins los limits de la planeta, lo respècte dels dreches de las femnas, e un sistèma fiscal just e progressiu. Es possible d’avançar cap a una economia ont lo centre siá l’umanitat e non pas lo ganh fondat sus l’esplecha umana.
Aquesta nòva es adaptada de Geopolítica.cat, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Vergonha!
E l'aspirant a François V, lo Fillon, i es pas encara dins la tièra? E pasmens li a plan enriquit la verquièra a la Penelopa!
E aquò li diuen democràcia?
La familha Rothschild es la familha la pus richa e la mai influenta dau monde. Existe dempuei lo 18ème segle e a reussi a catar sa richessa en divisant lo capital entre los effants, los aieus, los descendents. Segond Investopedia, auria 2 bilions de dolars es a dire cinc còps mai que los 8 milliardaires los pus riches.
Contròla tots los sectors de l'economia a començar per las bancas e mesme de las bonas òbras. Es pas un asard si aqueus chifras apareissan dins lo public. Quò es lo signe qu'i a, au niveu internacional, un cambiament de mentalitats e una ruptura emben la dominacion dau Rothschild
sabeu quin problema hi ha en que vuit persones posseeixin la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial?CAP!!l´igualtat no es pas un fí desitjable en si mateix l´unica manera de tenir una plena igualtat es amb tothon a la miseria.la Xina desigual d´avuí es molt millor que la Xina igualitaria d´altres temps i Suissa es un lloc millor per els pobres que cuba mentres hi hagi igualtat devant la llei llibertat de emprendre i feina no hi ha cap mal en l´apareixment de desigualtats.la resta son nomes titulars per despertar el ressentiment de la gent i justificar proteccionismes lleis laborals intrusives i espoli fiscal.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari