Actualitats
L’estat espanhòl deurà indicar se considèra que lo catalan e lo valencian son la meteissa lenga o pas
Dos avocats catalans an forçat l’administracion publica a abandonar son ambigüitat sus las denominacions d’aquela lenga
Dins las setmanas avenidoiras, l’estat espanhòl deurà abandonar son ambigüitat lingüistica e dire publicament se considèra que lo catalan e lo valencian son la meteissa lenga. O deurà far gràcias a dos avocats de Barcelona, Joan Vall e Josep Maria Vendrell, qu’an ganhat una accion judiciària al Conselh de las Lengas Oficialas dins l’Administracion de l’Estat, un organisme de l’estat espanhòl creat l’an 2008 que sa tòca es de garentir lo compliment de la nòrma lingüistica dins l’administracion publica.
“O avèm fach per indignacion. Perque n’avèm un confle qu’òm nos prepause doas denominacions d’una lenga que totes sabon que son la meteissa”, çò explica Vall a VilaWeb, en tot precisar que remarquèt que qualques sits web de l’administracion publica espanhòla permeton d’emplegar lo catalan e lo valencian coma opcions diferentas, mentre que d’autres sits prepausan l’opcion catalan/valencian.
Basicament, Vall a aprofechat sas coneissenças legalas per metre lo ponch final a un debat qu’a pas cap de basa ni scientifica ni legala.I a pas cap de lei que diga que lo catalan e lo valencian son de lengas diferentas. I a solament las denominacions desparièras dels estatuts d’autonomia, que dins lo cas del Principat de Catalonha e de las Illas Balearas la lenga s'apèla “catalan”, del temps que l’estatut d’autonomia del País Valencian nomena la lenga coma “valencian”. Mas l’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL), qu’es l’organisme estatutari de la Generalitat Valenciana, a ja esclarit que son la meteissa lenga amb de denominacions diferentas.
Amb d’arguments d’aquela sòrta, Joan Vall e Josep Maria Vendrell depausèron una demanda a la delegacion del govèrn espanhòl en Catalonha. “Es un drech fondamental, e demandèri una explicacion rasonada suls motius d'aquela incoeréncia dins l’administracion publica”. Sa demanda passèt entre las mans de divèrses organismes: de la Direccion Generala dels Afars Autonomics a la Direccion Generala de Coordinacion de Competéncias amb las Comunautats Autonòmas e fin finala, al Conselh de las Lengas Oficialas dins l’Administracion de l’Estat.
Li donèron una responsa fòrça ambigua que disiá qu'o sometrián a la deliberacion e al debat lo jorn que se reünirián. “N'aguèri pro e lo 25 de mai tornèri depausar una demanda, qu'es la qu'es estat objècte de debat”, çò explica Vall. Après tres meses sens recebre cap de responsa, çò es lo temps limit que lo ten l’administracion per donar una responsa a una demanda, Vall e Vendrell entamenèron una procedura davant la Cort Superiora de Justícia de Madrid en demandant que se declarèsse que l’administracion aviá violat lor drech fondamental d’obténer una responsa rasonada a la demanda presentada.
Ara lo Conselh de las Lengas Oficialas dins l’Administracion de l’Estat a fins al començament de març per far un recors —“Cresi pas qu’o fagan”, çò ditz Vall—, e serà a partir d'alavetz que se dobrirà un periòde de trenta jorns per que donen una responsa oficiala que diga se lo catalan e lo valencian son, o son pas, la meteissa lenga.
“O avèm fach per indignacion. Perque n’avèm un confle qu’òm nos prepause doas denominacions d’una lenga que totes sabon que son la meteissa”, çò explica Vall a VilaWeb, en tot precisar que remarquèt que qualques sits web de l’administracion publica espanhòla permeton d’emplegar lo catalan e lo valencian coma opcions diferentas, mentre que d’autres sits prepausan l’opcion catalan/valencian.
Basicament, Vall a aprofechat sas coneissenças legalas per metre lo ponch final a un debat qu’a pas cap de basa ni scientifica ni legala.I a pas cap de lei que diga que lo catalan e lo valencian son de lengas diferentas. I a solament las denominacions desparièras dels estatuts d’autonomia, que dins lo cas del Principat de Catalonha e de las Illas Balearas la lenga s'apèla “catalan”, del temps que l’estatut d’autonomia del País Valencian nomena la lenga coma “valencian”. Mas l’Acadèmia Valenciana de la Lenga (AVL), qu’es l’organisme estatutari de la Generalitat Valenciana, a ja esclarit que son la meteissa lenga amb de denominacions diferentas.
Amb d’arguments d’aquela sòrta, Joan Vall e Josep Maria Vendrell depausèron una demanda a la delegacion del govèrn espanhòl en Catalonha. “Es un drech fondamental, e demandèri una explicacion rasonada suls motius d'aquela incoeréncia dins l’administracion publica”. Sa demanda passèt entre las mans de divèrses organismes: de la Direccion Generala dels Afars Autonomics a la Direccion Generala de Coordinacion de Competéncias amb las Comunautats Autonòmas e fin finala, al Conselh de las Lengas Oficialas dins l’Administracion de l’Estat.
Li donèron una responsa fòrça ambigua que disiá qu'o sometrián a la deliberacion e al debat lo jorn que se reünirián. “N'aguèri pro e lo 25 de mai tornèri depausar una demanda, qu'es la qu'es estat objècte de debat”, çò explica Vall. Après tres meses sens recebre cap de responsa, çò es lo temps limit que lo ten l’administracion per donar una responsa a una demanda, Vall e Vendrell entamenèron una procedura davant la Cort Superiora de Justícia de Madrid en demandant que se declarèsse que l’administracion aviá violat lor drech fondamental d’obténer una responsa rasonada a la demanda presentada.
Ara lo Conselh de las Lengas Oficialas dins l’Administracion de l’Estat a fins al començament de març per far un recors —“Cresi pas qu’o fagan”, çò ditz Vall—, e serà a partir d'alavetz que se dobrirà un periòde de trenta jorns per que donen una responsa oficiala que diga se lo catalan e lo valencian son, o son pas, la meteissa lenga.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Carles se que lo del valencià, a alguns no us fa el pes, però la realitat es que Català i Valencià son la mateixa llengua, per això li diem Català, no es per imposició, ni per aplacar ningú, som i serem el mateix, Valencians i Catalans, i Mallorquins, Algueresos, i de la Franja.
Som tots un mateix poble, una mateixa nació.
Visca la Terra...Lliure !
L'Ernest, "El Tàrrega".
Una messorga dicha mil còps es una messorga. Aqueles que "governan" pensan que la Filologia Romanica es l'estudi dels monuments romanics.
#1 Justament d'aiçò parlam. En acusant ara de practicar çò de practicat un sègle abans e en parlant totjorn de çò que m'an dich. Una lenga (sobirana) per tot lo territòri.
Perquè claudicar en benefici del nom "català" per a la llengua dels valencians quan des del segle XIV li se diu nostra llengua valenciana?
Alguns valencians són molt descuidats, mallorca (degut als politics) ha claudicat conformant-se a dir-li "català" és catastròfic per a ses illes, gran part de la població rebutja el nom català per a "sa llengo baleà" però la política ha anat per damunt de la filología.
pots entrar en internet i vore la pàgina de "academi se sa llengo baleà" tot un desafiament al catalanisme.
La llengua és una SÌ, però no "la catalana", és la occitana. Podem escriure tots segons les normes de cada lloc, això no trenca la unitat, podem inclùs fer certaments de poesia i cants, cada u en sa manera de parlar i escriure, això no trenca la llengua. Als primers jocs florals acodien de mallorca de catalalunya, del paìs valencià, fins i tot de llocs de parla occitana com toulouse i narbonne ... tots s'entenien ... desprès va vindre Pompeu Fabra, el gran secessioniste de la llengua comuna i la política catalanista i ho va cagar tot.
Cal lluitar per la nostra llengua, la que ens definix com a valencians i ens diferencia dels altres parlars i també per la LLENGUA COMUNA, la riquea de la llengua està en la diversitat. Els catalans ténen por de perdre la hegemonia, els valencians amb el mesinfotisme absurd, i als pobres mallorquins, per ser menys, els han furtat "sa llengo" molts mallorquins estàn ferits pels decicions dels polítics ans que dels filólegs.
No val l'exemple del castellà en espanya i américa latina, és una situació molt diferent, els castellans varen dur a Amèrica una llengua ja pastada i ben codificada.
Jaume I va dur a Mallorca i a Valencia el ROMANÇ cal tindre en compte que ell parlava i vivia amb la llengua occitana, la llengua catalana es pastaria al mateix temps que la mallorquina i valenciana tenint la mateixa matriu, la llengua dels trovadors.
NO ES FEU IL.LUSIONS, ELS CATALANS NO VAREN DUR A VALENCIA LA LLENGUA CATALANA, en eixe moment no es parla de català ans de llengua romanç referint-se a la occitana. estes coses estàn ben estudiades pels filòlegs i historiadors, els politics ho maregen tot i els catalans agranen per a la seua casa tot el que podem. TOT HO VOLEN CATALANITZAR, la paella, les falles, les nostres festes, folklor, gastronomia ... per favor ....
aço lo haurien de decidir els academics i no pas els governs aquesta politització es dolenta per la llengua la restringeix a cercles ideologics.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari