Actualitats
De marchas de femnas per tot lo Mond contra Donald Trump
Mièg milion de personas an pres lo centre de Washington per protestar contra Trump
La majoritat dels manifestants èran de femnas e an cridat de lèmas coma “Mon còrs es mieu” o “Volèm egalitat”. Los bonets ròsas son estats lo simbòl de la protèsta. Coneguts coma “pussy cats” —es a dire gatonets—, son una responsa a la polemica que causèt un comentari de Trump, qu'assegurava qu'una “star” coma el podiá prene las femnas “per la monifla (pussy)”.
Los manifestants defendèron tanben los dreches de las minoritats etnicas e religiosas, e dels collectius LGTB. A l’acte central de Washington participèron de celebritats coma Beyoncé, Katy Perry, Robert De Niro o Julianne Moore... A la fin, qualques unes prenguèron la paraula, dont lo realizaire Michael Moore, l'activista Angela Davis o l'actritz Scarlett Johansson.
Delà Washington, de manifestacions parallèlas se son debanadas dins las principalas vilas dels Estats Units, e del Mond entièr. Los organizaires an anonciat aperaquí 600 marchas dins d’autras vilas dels Estats Units e de tot lo Mond, en mai d'un vintenat de païses. De remarcar la protèsta de Londres, qu’a amassat 90 000 personas. Tanben París e Barcelona an vist aperaquí 2000 e 1500 manifestants respectivament.
Todos marchando por los derechos humanos, la igualdad, contra la violencia, es maravilloso, quiero estar ahí #WomensMarchpic.twitter.com/fm2PhL6pPE
— Chicken of Lauren (@darkslauregui) 21 de gener de 2017
Nashville, Louisville, San Diego, St. Paul, Wichita, Chicago, Oklahoma, London, Los Angeles, NYC, Washington DC... #WomensMarchpic.twitter.com/D4xx2EMd62
— Nick Bilton (@nickbilton) 21 de gener de 2017
“De ponts, non pas de murs”
L’arribada de Donald Trump a l’Ostal Blanc a causat lo chepic dels ciutadans preocupats per l’environament, contraris a l’islamofobia e favorables a l’aculhença dels refugiats. Divendres passat, quand Donald Trump prenguèt possession de la carga de president, s’organizèt una protèsta de portada mondiala. De milièrs de personas s’acampèron sus de ponts amb lo lèma “de ponts, non pas de murs”, en referéncia a la volontat de Trump de bastir un mur sus la frontièra entre los Estats Units e Mexic.
Las protèstas se tenguèron mai que mai en Euròpa e se poguèron seguir sus Twitter.
#bridgesnotwalls tuits
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Que n'aprengui, no el volen, i no se com s'ho ha fet per arribar fins aquí, però li petarà als morros.
Els Americans no es possible que siguin tan passerells!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Ce ditz un rapòrt de l’ONG Human Rights Watch (https://www.hrw.org/news/2017/01/12/world-report-2017-demagogues-threaten-human-rights) :
"Donald Trump’s election as US president after a campaign fomenting hatred and intolerance, and the rising influence of political parties in Europe that reject universal rights, have put the postwar human rights system at risk."
(L’eleccion de Donald Trump com president deus Estats Units au cap d’ua campanha fomentant l’òdi e l’intolerància, e l’influéncia creishenta en Euròpa de partits politics qui regeten los drets universaus, que presentan un risc taus drets umans d’après-guèrra.)
Tota miaça au progrès uman, en quauque país gran o petit que sii, qu’ei l’ahar de tots; lo combat feminista en especiau qu’ei globau. Los passacarrèras de massa que son un mejan pacific legitim de har vàler dissensions. Aqueth monde qu’avón rason de protestar, e Jornalet qu‘a rason de’n rénder compte.
La política interiora de Trump, la sanitat, la seguritat sociala, la relacions amb las femnas, ... cresi que seran molt pitjor. Mas la politica exteriora, la guerra de Siria que Obama va crear pendent sos dos comandaments, provocant la mort de 250.000 ciutadans per los terroristas de l'EI. Acò es imperdonable e Obama hauria de ser considerat coma un criminal de guerra, als EEUU i a la resta dels mond.
#5
"Ont as vist qu'assimilavo nationalisme e faissisme ????"
> La proximitat textuala èra benlèu? Soi rassegurat de m'èsser enganat.
La proximitat textuala entre dos concèptes diferentas sovent es malaürosa e font de malinterpretacions. Per exemple Mélenchon quand comença una frasa per dire son amor de la lengas "regionalas" e que l'acaba en tot far l'assimilacion de sos defendeires amb la collaboracion amb los nazis.
https://www.youtube.com/watch?v=KzaApzkVboE
Mercés, Trump. Ara las femnas dins mon pais an esper, dempuei lo criminal Obama lo destrusit amb l’ajuda de DAESH
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari