Actualitats
L’ensenhament immersiu de l’occitan es ara reconegut dins l’encastre de l’educacion publica francesa
Najat Vallaud-Belkacem a signat a Tolosa una convencion quadre per l’ensenhament de l’occitan que s’aplicarà a las acadèmias de Bordèu, Limòtges, Montpelhièr, Peitieus e Tolosa
Vallaud-Belkacem assistiguèt a una leiçon de matematicas en occitan a l’escòla elementària Pèire Godolin e puèi vesitèt lo Licèu Deodat de Severac per assistir a la presentacion de las diferentas filièras professionalas e escambièt amb los escolans e los ensenhaires.
La ministra foguèt acompanhada de la presidenta de la region qu’a pres lo nom d’Occitània, Carole Delga; del vicepresident de la region nomenada Nòva Aquitània, Jean-Louis Nembrini; de la presidenta de l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO), Charline Claveau-Abbadie; del conselhièr regional e vicepresident de l’ÒPLO, Patric Roux, dels rectors de las acadèmias de Tolosa, Montpelhièr e Bordèu, e del prefècte de la region.
Leçon de mathématiques en occitan dans une classe bilingue de CP de l'école Peire Godolin de Toulouse. pic.twitter.com/NFc6CH1l3J
— Najat Belkacem (@najatvb) 26 de gener de 2017
“Las lengas regionalas son pas oblidadas, tot lo contrari”
Acompanhèt la signatura de la convencion un discors de la ministra favorable al desvolopament de l’ensenhament contribuent a la transmission de las lengas autoctònas autras que lo francés, que lor dison “lengas regionalas”.
Vallaud-Belkacem defendèt qu’aquelas las lengas “an tota lor placa dins la formacion dels nòstres escolans, e es justament la volontat de l’estat de lor donar los mejans d’èsser non solament ensenhadas, mas qu’o sián dins las melhoras condicions”.
Les langues régionales sont des langues également vivantes, également précieuses. Mon discours à Toulouse https://t.co/KEEfGSABx4pic.twitter.com/ufHUtyse17
— Najat Belkacem (@najatvb) 26 de gener de 2017
Un succès de l’ÒPLO
La convencion l’a escricha l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) e aqueste lo presentèt a la ministra e a las cinc acadèmias. Lo tèxt assegura d’oraris normals a l’ensenhament de l’occitan, planifica una produccion e la distribucion de material pedagogic en lenga nòstra, pòrta de melhoraments als pòstes dels ensenhaires occitanofòns e a lors certificacions, e prevei la difusion dels ensenhaments de l’occitan o en occitan dins las escòlas publicas.
Aquò es una primièra e sens cap de dobte una reüssida de las bèlas per l’ÒPLO. Pasmens, s’aplicarà solament a la mitat occidentala d’Occitània, çò es dins los territòris ocupats per doas regions administrativas, la qu’a pres lo nom d’Occitània e la de Nòva Aquitània, es a dire Gasconha, Guiana, Lemosin e Lengadòc, franc dels parçans de Velai, de Vivarés e d’una partida de Gavaudan (l’airal de Sau). Demorarà fòra la convencion aquel tròç de Lengadòc e tanben Auvèrnhe, Daufinat e Provença, car las regions nomenadas Provença-Alps-Còsta d’Azur e Auvèrnhe-Ròse-Alps an pas volgut integrar l’ÒPLO. Aquò serà un ponch de deplorar a l’ora de signar la convencion.
La convencion
Lo tèxt signat programa la produccion de material pedagogic en occitan, dont un libre de matematicas nivèl CP que serà distribuit gratuitament dins los sits bilingües. En mai d’aquò, recupèra las doas oras d’occitan opcionalas en 5a, que foguèron reduchas a una per la reforma del collègi, e prevei que “l’afectacion dels professors certificats d’occitan serà limitada, s’es possible, a dos establiments o mai”.
Al nivèl dels pòstes planifica una reparacion per recuperar de pòstes de professor d’occitan, prevei tanben de borsas “Ensenhar” pels estudiants que vòlgan devenir de professors, e assegura que l’estat deu velhar a de formacions en occitan dins las diferentas filièras universitàrias.
L’ÒPLO farà una carta dels ensenhaments cada an per mejan d’un Observatòri de la Lenga Occitana. Tanben se cargarà de difusar d’entresenhas sus las ofèrtas d’ensenhament, e de preveire de campanhas d’informacion dins los divèrses establiments escolars.
Très heureuse d'accueillir @najatvb à #Toulouse pour signer la convention pour le développement de l'enseignement de l'#Occitan#Educationpic.twitter.com/gU3WjUSd5p
— Carole Delga (@CaroleDelga) 26 de gener de 2017
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#18, Já dins sa cuyna de nit y día/ fent provaturas sas horas pás/ per fé una salsa de paya y faves/ garrovas, ordi, cárritx y aufaus/ pês campanero de sa campana/ que pês meus versos ha repicat. Manuela de los Herreros.
#15 "Costumbrista", lo mot es dich. Los ispanistas sabèm çò que val lo costumbrisme: un fum d'escrivassièrs ara oblidats.
#16, Pê Ses Baleás, à nês catalanistes vos conexem milló qu'es mal temps. Demanau per voltros lo que negau àn ets altres. Y sa manera que teniu de ferhó ês bastant sibilina, mos demanau que renunciem à lo nostro per salvá lo vostro. Y ês qu'es catalanistes sou es mestres des xantatge moral. Una llengo ês un còdig FONÉTICH qu'un poble ha elaborat per comunicarsê y que representa s'idiosincrasi d'aquest poble. Es sonidos que forman aquest còdig, s'agrupan per formá paraulas, que poren sê de dos tipos, lécsicas, que son ses que tenen un significat lécsich com poren sê casa ò abre, que son es sonidos qu'assignam à ses ideas de casa y de abre. Y después tenim ses paraulas gramaticals, que son sonidos que no tenen un significat lécsich, sino que tenen una funció gramatical, com pot sê s'artícul 'sa' que té sa funció d'indicarmós que sa paraula que dú derrera ês femenina singular, però en sí no té cap significat lécsich. Totes aquestes paraules que servexen per determiná à ses altres ò per relacionarlàs son ses paraules gramáticals de sa llengo y son ses que forman sa seva estructura. Y à dedins d'aquesta categoría ês avón s'inclou es sistema de s'articul salat qu'empleam à Ses Baleás, qu'ês una més de ses características definitorias de sa llengo baleá. Igual qu'heu son sa sintacsis, qu'ês sa manera d'ordená ses paraules à dedins de ses frases, s'ortografía, qu'ês sa manera de transcriure ês signo sonoro à signo gráfich y sa prosòdia, qu'ês sa manera de pronunciá ses paraulas y ses frasses.
#13 Mas ieu, Occitan, demandi de seguida l'annexion a Catalonha independenta, e soi tot dispausat a nommar ma lenga "catalan" s'aquò la pòt salvar de l'exterminacion programada per la politica linguistica francesa. En Catalonha, ma lenga es cooficiala. En França, es a crebar. Me dire "ciutadan catalan de nacionalitat occitan" non me costariá gaire, dins aquestas condicions. Escruire "engiñería" per "engenyeria", qué càmbia al catalan de las Islas ? L'article salat non fa pas una lenga diferenta. Nosautres en occitan, vesèm passar lo, le eth, los, lis, lei, eths emai es, e sempre aquò se ditz UNA lenga. Sonque qualques ases extremistas de dreita prentendon çò contrari…
#14, Jò no m'invent rês, lo que fatx ês empleá s'ortografía dets escritós costumbristes baleás des sigle XIX an ses adaptacions lògiques des sigle XXI. S'únich motiu per fé axò ês qu'aquesta ortigrafía descriu milló sa fonética de sa llengo baleá que s'ortografía d'En Fabra. S'objectiu de s'ortografía ês descriure sa fonética de sa manera més fidedigna possible. Lo que feys es catalanistes y ets occitanistes ês pervertí aquesta idea y empleá s'ortografía per modificá sa fonética. Axò ês engiñería socilal pura enfocada à conseguí un objectiu polítich perfectament determinat. À Ses Baleás estam farts de qu'es catalanistes venguin à donarmós llissons de com hem de xerrá y de com hem d'escriure. Però si tú tens tantes ganes de doná llissons com es catalanistes milló que comensin per Proensa y vagis à expliclá àn En Phippe Blanchet qu'en provensal ês present d'indicatiu des verb cantá s'escriu amb 'r' final, mem que te contesta.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari