capçalera campanha

Actualitats

Trump enebís l’intrada dels refugiats e dels musulmans als Estats Units

Aquela decision a portat lo caos als aeropòrts e a ocasionat fòrça protèstas. Una jutgessa federala a blocat una part de l’òrdre executiu pr’amor que despodera lo principi d’egalitat

| Diego Sacchi
Los Estats Units son a viure un moment de caos e de traumatisme. Dissabte passat, Donald Trump signèt un òrdre executiu qu’enebís l’intrada de totes los refugiats als Estats Units durant cent vint jorns, e tanben de totes los ciutadans de sèt païses de tradicion musulmana pendent nonanta jorns, que son Iraq, Iran, Siria, Libia, Somalia, Sodan e Iemèn. La rason, segon lo nòu president, es qu’aqueles païses tenon una granda activitat jihadista.
 
 
De païses ont Trump a pas d’afars
 
Totun, The Washington Post a remarcat que i a de païses qu'an de condicions semblablas, coma Turquia, los Emirats Arabis Units, Malàisia e mai que mai l’Aràbia Saudita, que son pas compreses dins la lista. Segon aquel jornal estatsunidenc, la sola diferéncia clara es que l’enebicion pertòca de païses ont las societats de Trump an pas cap d’afar.
 
 
Caos dins los aeropòrts
 
L’aplicacion immediata d’aquela nòva nòrma a portat lo caos als aeropòrts estatsunidencs, pr’amor qu’un fum de mond qu’an lo permés de sejorn als Estats Units, mas que se trobavan de viatge, an pas pogut rintrar, e plusors se son trobats atrapats dins los quites aeropòrts.
 
 
Una jutgessa a blocat una partida de l’òrdre
 
Una jutgessa federala ordenèt ièr de blocar la decision de Trump amb urgéncia, e atal obtenguèt un ajornament qu’a pogut arrestar qualques expulsions. Segon aquela jutgessa, l’òrdre del president despodera lo principi d’egalitat. Gràcias a aquel ajornament, las personas qu'an aterrat sus d’aeropòrts estatsunidencs amb un visat valid pòdon, per ara, intrar temporàriament dins lo país.
 
 
De reaccions e de protèstas
 
Ça que la, lo caos es estat evident als aeropòrts. De milièrs de manifestants an ensajat d’ocupar los terminals aeroportuari per protestar contra çò que, segon eles, es una “lei per enebir los musulmans” e per reclamar la libertat dels emigrants o dels refugiats detenguts. De cònsols màgers, coma lo de Nòva York, de governors democratas e quitament qualques congressistas republicans an protestat contra la decision de Trump.
 
Tanben a l’estrange i a agut de reaccions dont la del president francés, François Hollande, qu’a condemnat la decision de Trump.
 
En revenge, Iran a decidit d’enebir l’intrada dels ciutadans estatsunidencs.
 
Lo cònsol màger de Filadèlfia anèt protestar a l’aeropòrt:
 
 
 
Los manifestants paralisèron la pòrta d’una dels terminals de l’aeropòrt JFK:
 
 
 
De centenats de personas protestèron a Chicago:
 
 
 
Acamp de protèsta a San Francisco:
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

francesc palma
3.

Lo primer que s'ha de far es acabar la guerra de Siria.

  • 0
  • 0
Jig Ἀριστερόπαιδεία
2.

Qu’ei hòu embarrader : aquí la logica. Ce resumeish lo Huffington Post USA :
“La destitucion que’s hè mei anar mei probabla, pr’amor qu’ei lo sol mejan de’u se tirar de la halha, pr’amor los republicans qu’an dejà començat de’u har fausfú a ligòts, e pr’amor l’òmi qu’ei psiquiatricament incapable de verificar la legalitat d’ua accion avant de la perpetrar.”
Ne tienerà pas un mes de mei — lhèu pas ua quita setmana se la crisi constitucionau qui s’a aviat e s’amassa endom.

  • 1
  • 0
Lachaud
1.

La logica de Trump es una logica économico-financiera. Los pais que son estats sanccionats son aqueus qu'an chausit de s'associar au sistem monetari botat en plaça per Russia, China e d'autres pais ente l'òm pòd far daus escambias monetaris en or e non pus en dolar. Dau mens, es aquò que pense.

  • 1
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article