Actualitats
Lo festenal de cinèma LGBT de Tolosa a celebrat sos 10 ans
L’edicion 2017 metiá en competicion 18 longmetratges e 8 cortmetratges centrats suls tèmas del genre e de l’orientacion sexuala
Ongan lo festenal LGBT de Tolosa, nomenat “Des Images aux mots“, a festejat sa 10a edicion del 6 a 12 de febrièr. Es un eveniment cinematografic considerable per la capitala regionala. Sa tòca es de porgir una ofèrta larga de filmes centrats suls tèmas del genre e de l’orientacion sexuala.
Començat mai o mens confidencialament en 2008, aqueste festenal al long dels ans s’es impausat coma un moment clau tant dins la vida culturala LGBT de Tolosa coma dins lo mitan cinefil. Los nombroses sostens tant publics coma privats son los testimònis de sa reconeissença.
L’edicion 2017 metiá en competicion 18 longmetratges e 8 cortmetratges en provenença de l’estat francés, dels Estats Units, del Reialme Unit, d’Espanha, de Catalonha, de Chili, d’Israèl, de Turquia, d’Alemanha, de Canadà, d’Itàlia. La jurada, compausada de 4 personalitats del mond professional del cinèma, a decidit de guierdonar al títol de Prèmi de la Jurada lo filme Nunca vas a estar solo, film chilen d’Alex Anwander. Lo Prèmi Especial va a Köpek, un filme turcosoïs d’Esen Isik. Lo Prèmi del Public es estat donat al filme Un bacio d’Ivan Cotroneo.
La partida off del festenal donèt la paraula per divèrsas conferéncias a de professionals del cinèma, un sociològ, un antropològ e un jornalista especialista de las questions LGBT. De moments de convivéncia e institucionals mirgalhèron lo festenal. Especialament se pòt destacar la sesilha d’inauguracion que se passèt dins la prestigiosa Sala dels Illustres del Capitòli, un dels sits mai emblematics d’Occitània.
La partida Tolosana acabada, comença ara la partida regionala amb de projeccions dels filmes del festenal dins plusors vilas de la region, çò que durarà fins al 25 de febrièr.
TL
Començat mai o mens confidencialament en 2008, aqueste festenal al long dels ans s’es impausat coma un moment clau tant dins la vida culturala LGBT de Tolosa coma dins lo mitan cinefil. Los nombroses sostens tant publics coma privats son los testimònis de sa reconeissença.
L’edicion 2017 metiá en competicion 18 longmetratges e 8 cortmetratges en provenença de l’estat francés, dels Estats Units, del Reialme Unit, d’Espanha, de Catalonha, de Chili, d’Israèl, de Turquia, d’Alemanha, de Canadà, d’Itàlia. La jurada, compausada de 4 personalitats del mond professional del cinèma, a decidit de guierdonar al títol de Prèmi de la Jurada lo filme Nunca vas a estar solo, film chilen d’Alex Anwander. Lo Prèmi Especial va a Köpek, un filme turcosoïs d’Esen Isik. Lo Prèmi del Public es estat donat al filme Un bacio d’Ivan Cotroneo.
La partida off del festenal donèt la paraula per divèrsas conferéncias a de professionals del cinèma, un sociològ, un antropològ e un jornalista especialista de las questions LGBT. De moments de convivéncia e institucionals mirgalhèron lo festenal. Especialament se pòt destacar la sesilha d’inauguracion que se passèt dins la prestigiosa Sala dels Illustres del Capitòli, un dels sits mai emblematics d’Occitània.
La partida Tolosana acabada, comença ara la partida regionala amb de projeccions dels filmes del festenal dins plusors vilas de la region, çò que durarà fins al 25 de febrièr.
TL
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Grrrraaaaaaarrrrg !
Molt ben, mas quin loc ocupa la lenga nostra?
Òsca per lo festenal. I a pas de malautiá en çò.
#2 Dieu es assexuat. Lo sèxe e son identitat son una illusion emplegada per la biologia per perpeturar las espècias en mesclant los genòmis per ne permetre l'evolucion adaptativa al mèdi ambient fòrça mudable el tanben. La natura biologica nos i buta mercés al plaser. E la natura non es un relòtge perpetual. A de variacions, de modificacions, d'aproximacions que permeton tota mena de contrastes a priori impensables. Subre aquesta varietat de causas imprevistas, i a pas res a jutjar, mas son que a constatar. Los que jutjan non sabon ges ni mica çò que jutjan, çò que pròba lo sieu necitge.
Dieu se chauta ben pro de çò que fasèm d'un sèxe o d'un autre. A nosautres de saber se nos volèm servir del sèxe (per exemple per exprimir e compartir los nòstres sentiments), o se, mailèu, mai nos agrada de servir lo sèxe, coma unes esclaus servisson son mèstre…
Aquò dit, coma o remembrava Augustin (qu'unes pretendon sant), ama e fai çò que vòles…
#1
Generaladament, quò se parla d'amor dins 'quilhs festivaus, pas totjors daus amors aisats, mas d'amor quau que siàia. E, mai-que-tot, dau bonur de viure desliurat de quauques normaupates que soventavetz usan de divinitats surtida d'ente sabem per parlar de las lurs paurs de l'eisistança.
Un eisemple de filme que balha de veire un tau festivau :
https://www.youtube.com/watch?v=N8DMGaeDXE4
« quina vergonha » coma disen los occitans oficiaus, es-quò-pas ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari