Actualitats
Lo Parlament Europèu a adoptat lo CETA
En tot esperar las ratificacions dels estats e qualques regions, lo discutit acòrdi comercial amb Canadà poiriá intrar en vigor dins la prima que ven
Lo Parlament Europèu a aprovèt ièr dimècres la ratificacion del discutit acòrdi comercial entre l'Union Europèa e Canadà (CETA), çò que permetrà son intrada en vigor provisòria dins la prima que ven, mentre que s’espèran que los parlaments dels estats autorizen son aplicacion definitiva.
Lo pache comercial s’aprovèt per 408 vòtes en favor, 254 contra e 33 abstencions, amb lo sosten majoritari del Partit Popular Europèu (PPE), dels Liberals (ALDE), dels Conservators e Reformistas (ECR) e un vòte devesit segon las delegacions estatalas al sen dels Socialistas e dels Democratas (S&D).
Los Verds e l’Esquèrra Unitària an manifestat lor oposicion a la ratificacion, perque dobtan de las garentidas qu'ofrís en matèria de dreches dels salariats, proteccion environamentala e santat, e alèrtan del poder qu’autreja a las multinacionalas subre las leis estatalas. Tanben afichèt son oposicion la cap del Front Nacional, Marine Le Pen, qu’anoncièt lo vòte contrari de son grop.
Mentretant, fòra lo sèti europarlamentari a Estrasborg (Alsàcia), se tenguèt una protèsta pacifica que dificultèt l’arribada dels eurodeputats a la sesilha.
L'Union Europèa e Canadà acabèron lors negociacions en agost del 2014, mas l’acòrdi se signèt en octòbre passat, après superar las malfisanças de divèrses estats de l’Union Europèa, mai que mai de Belgica a causa del blocatge in extrèmis del parlament de Valonia.
Gaireben la totalitat de las disposicions de l’acòrdi deurián intrar en vigor de manièra provisòria en abril, se la partida canadiana ratifica tanben dins las setmanas avenidoiras lo tèxt negociat.
De tot biais, l’aplicacion definitiva e totala de l’acòrdi —dont los elements discutits coma los tribunals d’arbitratge— se farà pas abans que los parlaments estatals e regionals competents dins los païses de l'UE (38 cambras) donen lor aprobacion, çò que prendrà qualques annadas.
L'Union Europèa compta que lo comèrci de bens e de servicis entre las doas partidas de l’acòrdi aumente del 25% amb lo CETA e que lo PIB europèu cresca d’aperaquí 12 miliards d’èuros per an.
A l’ora d’ara, las relacions comercialas entre l'Union Europèa e Canadà son estimadas d’aperaquí 60 miliards d’èuros per an. L’UE es lo segond sòci comercial de Canadà, del temps que lo país nòrd-american es a la dotzena plaça de la lista dels sòcis comercials de l'UE.
Lo pache comercial s’aprovèt per 408 vòtes en favor, 254 contra e 33 abstencions, amb lo sosten majoritari del Partit Popular Europèu (PPE), dels Liberals (ALDE), dels Conservators e Reformistas (ECR) e un vòte devesit segon las delegacions estatalas al sen dels Socialistas e dels Democratas (S&D).
Los Verds e l’Esquèrra Unitària an manifestat lor oposicion a la ratificacion, perque dobtan de las garentidas qu'ofrís en matèria de dreches dels salariats, proteccion environamentala e santat, e alèrtan del poder qu’autreja a las multinacionalas subre las leis estatalas. Tanben afichèt son oposicion la cap del Front Nacional, Marine Le Pen, qu’anoncièt lo vòte contrari de son grop.
Mentretant, fòra lo sèti europarlamentari a Estrasborg (Alsàcia), se tenguèt una protèsta pacifica que dificultèt l’arribada dels eurodeputats a la sesilha.
L'Union Europèa e Canadà acabèron lors negociacions en agost del 2014, mas l’acòrdi se signèt en octòbre passat, après superar las malfisanças de divèrses estats de l’Union Europèa, mai que mai de Belgica a causa del blocatge in extrèmis del parlament de Valonia.
Gaireben la totalitat de las disposicions de l’acòrdi deurián intrar en vigor de manièra provisòria en abril, se la partida canadiana ratifica tanben dins las setmanas avenidoiras lo tèxt negociat.
De tot biais, l’aplicacion definitiva e totala de l’acòrdi —dont los elements discutits coma los tribunals d’arbitratge— se farà pas abans que los parlaments estatals e regionals competents dins los païses de l'UE (38 cambras) donen lor aprobacion, çò que prendrà qualques annadas.
L'Union Europèa compta que lo comèrci de bens e de servicis entre las doas partidas de l’acòrdi aumente del 25% amb lo CETA e que lo PIB europèu cresca d’aperaquí 12 miliards d’èuros per an.
A l’ora d’ara, las relacions comercialas entre l'Union Europèa e Canadà son estimadas d’aperaquí 60 miliards d’èuros per an. L’UE es lo segond sòci comercial de Canadà, del temps que lo país nòrd-american es a la dotzena plaça de la lista dels sòcis comercials de l'UE.
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mai multinacionalas, mai de diners descontrolat. Mai de ladres.
Los Verds e l’Esquèrra Unitària an manifestat lor oposicion a la ratificacion, perque dobtan de las garentidas qu'ofrís en matèria de dreches dels salariats, proteccion environamentala e santat, e alèrtan del poder qu’autreja a las multinacionalas subre las leis estatalas.
1) Estant qu'es impensable per un democrata — qualqu'un que pensa que lo pòble deu aver l'autoritat per garantir los interèsses collectius (de totes) davant los interèsses individuals (d'un ponherat de gents, son que) —, es impossible de soscriure al CETA e de se pretendre "democrata". Una politica que far passar los interèsses de qualques unes davant l'interès de totes es una politica anti-democratica, o, se mai vos sembla clar, totalitària. Plan seugr, non i pas cap carris d'assalh per carrièra. Mas, perqué non i son encara ? Simplament per amor que non constestam amb la fermetat necessària aquelas decisions presas a l'encontra de tot interès democratic e collectiu.
2) Estant qu'es insofrible a un esquerrista — qualqu'una que refusa lo sistèmi capitazlista qu'a per tòca d'enriquir los rics en apaurissent sempre mai los paures — de pensar que los interèsses privats van passar davant los interèsses public, tot politician que soscriu al CETA non a pas mai lo dreit de se pretendre d'esquèrra sense se fotre del mond que sèm. Aquò val mai que mai per la socialistalha de dreita, vallsista e macronista…
E s'Euròpa non servís a ren mai qu'a impausar politicassas de dreita dura a de pòbles que, volent salvar sa qualitat de vida, vei recuperar atal sas votaciosn contestatàrias d'esquèrra per endurar aquela montada forç!a de l'ultradreita en gants blancs, doni pas plan car, ieu, de la subrevida d'una Euròpa atal. Volèm una Euròpa dels pòbles (de totes e mai dels sense estat) e non pas una Euròpa de la finançalha privada.
Totis aquelei que siatz opausat al CETA, verds, esquerra e front nacionau, oblidessiatz pas de rendre omenatge a Donald Trump que ven de suspendre lo TTIP (partenariat transatlantic de comerça e d'investiments) que menaça la NAFTA (acordi entre Mexic, Canada e USA) que lo vou renegociar e que ven d'abandonar lo TTP (partenariat trans Pacific) Visque Donald Trump, lo grand protectionista mondializat, coërent amb son ideologia que vou restrenher l'immigracion coma Marine Le Pen, fàcia a l'incoëréncia de Melanchon, de Hamon e dei vèrds que volon dreiçar de barrieras douanieras per lei mercandisas, mai en revenge laissar la porta grand dubèrta a l'immigracion desbardanada deis omes
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari