La jòia del pòble lakota per aver ben capitat contra lo passatge d’un oleoducte es venguda amara. La victòria de Donald Trump a revirat la decision de cercar de rotas alternativas per l’infrastructura. Lo 22 de febrièr passat, las fòrças de l’òrdre evacuèron lo principal campament de la protèsta en fasent qualques arrestacions, e en ferissent dos menors, victimas de cremaduras grèvas après una explosion inexplicada dins un tipi del camp, çò rapòrta The Guardian.
 
 
Demandan a las bancas que financen pas lo projècte
 
Mentre que los activistas sioux e environamentalistas perseguisson la lucha sul plan juridic, e demandan a las bancas que finançan lo projècte que rompan lors ligams amb la societat Energy Transfer Partners, la principala societat que se maina del projècte de l’oleoducte. Las peticions an recebut mai de 700 000 signaturas. Plusors bancas europèas son concernidas, dont las francesas BNP Paribas, Société générale, Natixis e lo Crédit agricole, segon çò que rapòrta Basta!.
 
 
Las bancas francesas refusan l’engatjament
 
Per ara, la banca olandesa ABN Amro e la banca suedesa Nordea an anonciat lor rompedura amb Energy Transfer. Mas las bancas francesas an pas pres cap d’engatjament e Natixis e Crédit Agricole an quitament tornat finançar la societat en question. Segon Basta!, que mençona de fonts de l’associacion Les Amis de la Terre, las bancas francesas respondèron a las interpelacions dels activistas americans en indicant qu’elas esperavan los resultats d’una expertesa sul projècte e la consultacion de las populacions concernidas per se prononciar.
 
Mentretant, Les Amis de la Terre e Banktrack denóncian que las bancas Natixis e lo Crédit Agricole desbloquèsson en genièr, al moment de l’arribada al poder de Donald Trump, plusors desenats de milions de dolars al profièch d’Energy Transfer Partners, concretament 72 milions per Natixis e 35 milions pel Crédit agricole. Tanben BNP Paribas auriá participat a un prèst a la meteissa societat de 2,2 miliards de dolars al començament de febrièr.

 
Qu’es aquò, l’oleoducte de Dakota Access?
 
Es un oleoducte sosterranh de 1886 quilomètres de long qu’en 2017 deurà jónher de camps petrolièrs a l’extrèm septentrional del Dakota del Nòrd —près de la frontièra amb Canadà— amb una terminala en Illinois. Se prevei que l’oleoducte transpòrte 470 000 barrils de petròli brut cada jorn. L’entrepresa constructritz —Dakota Access LLC, subsidiària de la corporacion texana Energy Transfer Partners— argumenta que l’oleoducte contribuirà a l’”independéncia energetica dels Estats Units” e menarà de retombadas annalas milionàrias, jos forma d’impòstes, als estats de Dakota del Nòrd, Dakota del Sud, Iowa e Illinois.
 
 
Quina es la rason de la protèsta?
 
Segon los lakotas e dakotas de Ròcas Quilhadas, la bastison de l’oleoducte aurà un impacte negatiu dins l’environament —mai concretament afectarà las fonts d’aiga de la resèrva— e destruirà qualques endreches qu’an una importància istorica e religiosa pels sioux. La protèsta a aquerit de mai en mai de visibilitat a mesura que passavan los meses e a atrach dos grands tipes de manifestants: d’environamentalistas e de defensors dels dreches dels pòbles indigènas, dont un movement de femnas.