Actualitats
Marine Le Pen es convocada pels jutges per l’afar dels assistents europarlamentaris
Mesa tanben en examen per aver propagat suls rets socials d’imatges de las execucions de l’autoproclamat Estat Islamic, lo Parlament Europèu li lèva l’immunitat
La candidata del Front Nacional a l’eleccion presidenciala es estada convocada pels jutges d’instruccion, en vista d’una possibla mesa en examen, dins l’enquèsta sus la sospiècha d’emplecs fictius dels assistents del partit ultrafrancista al Parlament Europèu. Mas ela a fach saber que s’i rendrà pas, e a mandat un corrièr als jutges en disent que respondrà pas aquela convocacion abans la fin de la campanha.
Dins aquel afar, Le Pen es a un pas de la mesa en examen. Segon l’AFP, los jutges an convocat la candidata ultrafrancista en vista d’una inculpacion formala, qualques jorns après la de sa cap de gabinet, Catherine Griset. Una convocacion que Le Pen refusèt, com o aviá tanben fach lo 22 de febrièr a l’esgard de la polícia judiciària. Alavetz Marine Le Pen aviá anonciat tanben qu’acceptariá pas cap de convocacion d’aquela sòrta fins a las eleccions legislativas de junh, en afirmant que l’afar dels assistents es un montatge de sos adversaris politics per far mal a sa campanha presidenciala. Dins la novèla missiva, a mai, la candidata estima que las condicions de “legalitat”, de “serenitat” e de “fisança” son pas reünidas per que siá entenduda.
Los jutges menaçats
Lo 28 de febrièr passat, Marine Le Pen se mostrèt neta e clara: se ganha l’eleccion presidenciala, aqueles qu’òbran a far emergir los afars deuràn rendre de comptes. “Vòli dire als foncionaris, a qui un personal politic aculat demanda d’utilizar los poders de l’estat per susvelhar los opausants, d’organizar a lor encontre de persecucions, de còps tòrts, o de cabalas d’estat, de s’engardar de participar a de derivas aitalas. Dins qualques setmanas, aquel poder politic serà estat escobat per l’eleccion. Mas sos foncionaris, eles, deuràn assumir lo pes d’aqueles metòdes illegals. Meton en jòc lor pròpria responsabilitat. L’estat que volem serà patriòta”, çò diguèt.
Lo Parlament Europèu lèva l’immunitat de Marine Le Pen
Los deputats europèus decidiguèron dijòus passat de levar l’immunitat parlamentària de la cap ultrafrancista e candidata a l’Elisi, Marine Le Pen, a la demanda de las autoritats francesas, que la meton tanben en examen per aver propagat suls rets socials d’imatges de las execucions de l’autoproclamat Estat Islamic.
Los eurodeputats votèron a man alçada e sostenguèron la retirada de l’immunitat a Le Pen per una “larga majoritat”, çò constatèt lo vicepresident de l’èurocambra Dimitrios Papadimoulis, que susvelhava la sesilha del vòte.
L’afar ven de l’an 2015, quand l’èurodeputada ultrafrancista publiquèt sus son compte de Twitter tres fotografias que mostravan tres personas mòrtas, tuadas per l’organizacion terrorista —una decapitada, una autra cremada viva, e una autra esclafada per un tanc—, acompanhadas del messatge “Daish es aquò”.
Lo ministre de l’Interior d’alavetz, qu’ara es lo primièr ministre de França, Bernard Cazeneuve, considerèt qu’aquelas publicacions sus Twitter èran una “viletat” e de “propaganda” del grop terrorista, e portèt l’afar a las mans de la polícia. Lo ministèri public de Nanterre, a la periferia de París, a començat l’enquèsta per difusion d’imatges violents e a sollicitat que se suspenda son immunitat parlamentària.
La decision de li retirar la proteccion parlamentària tòca solament l’afar de las fiuladas sus Twitter e non pas l’autra enquèsta qu’a dobèrta contra ela lo burèu antifrauda de l’UE que l’acusa d’“aver versat indegudament” d’argent de l’eurocambra destinat a pagar d’assistents parlamentaris.
Una seguida de conflictes amb lo Parlament Europèu
Es pas lo primièr conflicte que lo partit de l’ultradrecha francista ten amb l’eurocambra. En decembre de 2015 Le Pen se deguèt explicar davant lo Parlament Europèu per fraudariá al vòte. L’afar se passèt en octòbre de 2015 dins l’encastre d’una sesilha longassa que los eurodeputats i examinavan d’emendaments un a un. Après doas oras, Marine Le Pen s’alassèt e quitèt l’emicicle, mas estranhament se contunhava d’enregistrar de vòtes en son nom.
Tanben a la prima de 2015, lo president de l’èurocambra d’alara, Martin Schulz, demandèt una enquèsta per l’engatjament de 20 assistents parlamentaris, qu’en realitat trabalhavan per las estructuras del Front Nacional a París. E en 2013, l’Eurocambra levèt a Marine Le Pen son immunitat parlamentària perque lo ministèri public de Lion (Arpitània) aviá dobèrt una enquèsta contra ela per incitacion a l’òdi racial.
Dins aquel afar, Le Pen es a un pas de la mesa en examen. Segon l’AFP, los jutges an convocat la candidata ultrafrancista en vista d’una inculpacion formala, qualques jorns après la de sa cap de gabinet, Catherine Griset. Una convocacion que Le Pen refusèt, com o aviá tanben fach lo 22 de febrièr a l’esgard de la polícia judiciària. Alavetz Marine Le Pen aviá anonciat tanben qu’acceptariá pas cap de convocacion d’aquela sòrta fins a las eleccions legislativas de junh, en afirmant que l’afar dels assistents es un montatge de sos adversaris politics per far mal a sa campanha presidenciala. Dins la novèla missiva, a mai, la candidata estima que las condicions de “legalitat”, de “serenitat” e de “fisança” son pas reünidas per que siá entenduda.
Los jutges menaçats
Lo 28 de febrièr passat, Marine Le Pen se mostrèt neta e clara: se ganha l’eleccion presidenciala, aqueles qu’òbran a far emergir los afars deuràn rendre de comptes. “Vòli dire als foncionaris, a qui un personal politic aculat demanda d’utilizar los poders de l’estat per susvelhar los opausants, d’organizar a lor encontre de persecucions, de còps tòrts, o de cabalas d’estat, de s’engardar de participar a de derivas aitalas. Dins qualques setmanas, aquel poder politic serà estat escobat per l’eleccion. Mas sos foncionaris, eles, deuràn assumir lo pes d’aqueles metòdes illegals. Meton en jòc lor pròpria responsabilitat. L’estat que volem serà patriòta”, çò diguèt.
Lo Parlament Europèu lèva l’immunitat de Marine Le Pen
Los deputats europèus decidiguèron dijòus passat de levar l’immunitat parlamentària de la cap ultrafrancista e candidata a l’Elisi, Marine Le Pen, a la demanda de las autoritats francesas, que la meton tanben en examen per aver propagat suls rets socials d’imatges de las execucions de l’autoproclamat Estat Islamic.
Los eurodeputats votèron a man alçada e sostenguèron la retirada de l’immunitat a Le Pen per una “larga majoritat”, çò constatèt lo vicepresident de l’èurocambra Dimitrios Papadimoulis, que susvelhava la sesilha del vòte.
L’afar ven de l’an 2015, quand l’èurodeputada ultrafrancista publiquèt sus son compte de Twitter tres fotografias que mostravan tres personas mòrtas, tuadas per l’organizacion terrorista —una decapitada, una autra cremada viva, e una autra esclafada per un tanc—, acompanhadas del messatge “Daish es aquò”.
Lo ministre de l’Interior d’alavetz, qu’ara es lo primièr ministre de França, Bernard Cazeneuve, considerèt qu’aquelas publicacions sus Twitter èran una “viletat” e de “propaganda” del grop terrorista, e portèt l’afar a las mans de la polícia. Lo ministèri public de Nanterre, a la periferia de París, a començat l’enquèsta per difusion d’imatges violents e a sollicitat que se suspenda son immunitat parlamentària.
La decision de li retirar la proteccion parlamentària tòca solament l’afar de las fiuladas sus Twitter e non pas l’autra enquèsta qu’a dobèrta contra ela lo burèu antifrauda de l’UE que l’acusa d’“aver versat indegudament” d’argent de l’eurocambra destinat a pagar d’assistents parlamentaris.
Una seguida de conflictes amb lo Parlament Europèu
Es pas lo primièr conflicte que lo partit de l’ultradrecha francista ten amb l’eurocambra. En decembre de 2015 Le Pen se deguèt explicar davant lo Parlament Europèu per fraudariá al vòte. L’afar se passèt en octòbre de 2015 dins l’encastre d’una sesilha longassa que los eurodeputats i examinavan d’emendaments un a un. Après doas oras, Marine Le Pen s’alassèt e quitèt l’emicicle, mas estranhament se contunhava d’enregistrar de vòtes en son nom.
Tanben a la prima de 2015, lo president de l’èurocambra d’alara, Martin Schulz, demandèt una enquèsta per l’engatjament de 20 assistents parlamentaris, qu’en realitat trabalhavan per las estructuras del Front Nacional a París. E en 2013, l’Eurocambra levèt a Marine Le Pen son immunitat parlamentària perque lo ministèri public de Lion (Arpitània) aviá dobèrt una enquèsta contra ela per incitacion a l’òdi racial.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aquesta, ahem...te alguna cosa tarada, o no perdó nomes es feixista.
Perquè en un estat democràtic, hi ha lloc per un personatge així?
Crec que molta gent s'ho ha de mirar, i sobretot a la Catalunya Nord, no poden pas votar algú així.
Aquí no tindria ni un minut de pau, almenys fins que plegués.
M'entres cap la llibertat.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
L' han de far declarar e que passi comptes de las causas dolentas que ha fait. Seriosament e non li han de deixar passar cap. Que pagui fins lo darrier sentim si ha raubat e una bona multa coma toca..
#1 Lo trum-petaire de ser-vici.
#4#1#2 La diferéncia entre Marine Le Pen e nautres, es qu'ela es deputada, es donc pòt sortir sa carta magina d'imunitat ! Dirai pas çò que pensi de l'imunitat que protegís un elegit suspectat de malagestion de l'argent public...
Sus l'afar dels emplecs : segur que Marine le Pen es pas la sola d'aver pagat qualqu'un a res fotre o a far quicòm mai que çò previst per las institucions (Fillion, per exemple ?). Es una excusa ?
Perqué aqueles afars tòcan pas los electors del FN ?
1- An l'impression que lor candidata es mai visada pels jutges que los autres (lo famós sentiments de victimizacion totjorn tant eficaç!)
2- Coma son contra l'UE, estiman pas qu'es un raubatòri, mas un juste retorn (de la mena de Robin Hood) de l'argent dels franceses « panat » per l'UE. A costat d'aquò, levat coma « pompa a dardenas », me demandi perqué un partit anti-UE se presenta a la deputacion europenca…
3- Per aqueles que se dison « fin finala es pas mai onesta que los autres » se dison tanben « mas ela l'avèm pas ensajada » (sabètz, coma la bóstia de chocolats : avètz tastat en primièr los que semblavan melhors, son pas tarribles, mas contunhatz e fin finala arribatz a manjar aquel qu'a la debuta i trobàvetz marrida mina).
Sus l'afar de la difusion dels imatges sagnoses de DAESH, la candidata coma sos electors auràn una defensa plan simpla : « avèm mostrar e difusit (difondut) las orrors dels islamistas que combatèm. S'aquò vos geina, los « politicament correctes » es que volètz pas veire o mostrar çò qu'avètz pas poscut empachar. Sètz incapables e nautres sèm pro coratjoses per afrontar la realitat en fàcia. » E per combatre aqueste tipe de discors de « bon sens », cal mai d'una minuta e un auditòri dubèrt…
Apèi, sus aqueles afars, los electors del FN son pas mai bèstias que los qu'an portat pendent d'annadas los Tiberi, Balkany, Emmanuelli, Baylet, Flosse, Mellick, … mentre qu'èran estats condemnats.
Estossi convocat peu jutge e refusèssi d’anà’i, los cintats ja’m vienerén cuélher per la pèth deu cuu, viste hèit e plan fotut.
Lock her up ! Lock her up !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari