Actualitats
Wikileaks a revelat de milièrs de documents inquietants atribuits a la CIA
Segon lo sit, se tracta de “la publicacion de documents confidencials pus importanta de l’istòria de l’agéncia estatsunidenca”, e mòstra la capacitat de se servir dels nòstres aparelhs electronics a distància
Wilikeaks, lo sit de revelacions fondat per Julian Assange, comencèt dimars passat de difondre de milièrs de documents oficials atribuits a la CIA. Segon lo sit, s’agís de “la publicacion de documents confidencials pus importanta de l’istòria de l’agéncia estatsunidenca”.
La primièra liurason d’aquelas revelacions l’an nomenada “An zèro”, e compren 8761 documents del sèti central de la CIA a Langley (Virgínia). Aquesta liurason soleta compren mai de documents que los que revelèt en 2013 l’èx-emplegat de la CIA Edward Snowden, sus l’agéncia de la seguretat estatsunidenca NSA.
Espionatge dels ordenadors, televisors e telefòns mobils
Segon Wikileaks, una de las practicas de la CIA es l’espionatge de telefòns, ordenadors e televisors intelligents.
Entre los ans 2013 e 2016, l’agéncia estatsunidenca desvolopèt de programas per espionar en prenent lo contraròtle dels telefòns mobils e d’autres aparelhs coma los televisors intelligents e las veituras connectadas a Internet. Los aparelhs de las societats Apple e Samsung son los mai afectats, e WhatsApp es lo logicial sul qual an destinat mai d’esfòrces d’espionatge.
Lo fichièr amb los documents desvelats seriá arribat a las mans de Wikileaks per mejan de qualques piratas, mas tanben de salariats del govèrn estatsunidenc “d’un biais non autorizat”.
Per Assange, “la revelacion [de dimars passat] es excepcionala del ponch de vista politic, legal e legista”, e met en evidéncia lo “risc” de la proliferacion incontrarotlada de las “ciberarmas”
Per quant a ela, la CIA a pas volgut dire son vejaire. “Fasèm pas de comentaris sus l’autenticitat o sul contengut de presumits documents d’intelligéncia”, çò declarèt un pòrtavotz de l’agéncia, segon Politico.
An la capacitat d’espionar totòm
Segon aquela revelacion, la CIA a la capacitat de nos espionar totes. Pasmens, es pas possible qu’o fagan pr’amor que poirián pas gerir tanta informacion. Çò de pus probable es qu’empleguen de logicials qu’activen l’espionatge a partir de l’usatge de cèrts mots clau.
Ça que la, es prudent de dire pas ni mai escriure pel telefòn mobil de causas espinosas. Dins las reünions qu’òm vòlga confidencialas, val mai que i aja pas de telefòns mobils, ordenadors o televisors intelligents dins la sala. En mai d’aquò, es imprescindible de cobrir la camèra dels nòstres ordenadors amb una benda adesiva.
La primièra liurason d’aquelas revelacions l’an nomenada “An zèro”, e compren 8761 documents del sèti central de la CIA a Langley (Virgínia). Aquesta liurason soleta compren mai de documents que los que revelèt en 2013 l’èx-emplegat de la CIA Edward Snowden, sus l’agéncia de la seguretat estatsunidenca NSA.
Espionatge dels ordenadors, televisors e telefòns mobils
Segon Wikileaks, una de las practicas de la CIA es l’espionatge de telefòns, ordenadors e televisors intelligents.
Entre los ans 2013 e 2016, l’agéncia estatsunidenca desvolopèt de programas per espionar en prenent lo contraròtle dels telefòns mobils e d’autres aparelhs coma los televisors intelligents e las veituras connectadas a Internet. Los aparelhs de las societats Apple e Samsung son los mai afectats, e WhatsApp es lo logicial sul qual an destinat mai d’esfòrces d’espionatge.
Lo fichièr amb los documents desvelats seriá arribat a las mans de Wikileaks per mejan de qualques piratas, mas tanben de salariats del govèrn estatsunidenc “d’un biais non autorizat”.
Per Assange, “la revelacion [de dimars passat] es excepcionala del ponch de vista politic, legal e legista”, e met en evidéncia lo “risc” de la proliferacion incontrarotlada de las “ciberarmas”
Per quant a ela, la CIA a pas volgut dire son vejaire. “Fasèm pas de comentaris sus l’autenticitat o sul contengut de presumits documents d’intelligéncia”, çò declarèt un pòrtavotz de l’agéncia, segon Politico.
An la capacitat d’espionar totòm
Segon aquela revelacion, la CIA a la capacitat de nos espionar totes. Pasmens, es pas possible qu’o fagan pr’amor que poirián pas gerir tanta informacion. Çò de pus probable es qu’empleguen de logicials qu’activen l’espionatge a partir de l’usatge de cèrts mots clau.
Ça que la, es prudent de dire pas ni mai escriure pel telefòn mobil de causas espinosas. Dins las reünions qu’òm vòlga confidencialas, val mai que i aja pas de telefòns mobils, ordenadors o televisors intelligents dins la sala. En mai d’aquò, es imprescindible de cobrir la camèra dels nòstres ordenadors amb una benda adesiva.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mercès a Wikileaks se coneiseran lo qu' és realament la CIA, la feina bruta d'espiar a tothom, qu' es dedica a far. Espia a tota Euro, Africa, Amèrica. A los govern europeus sobretot. A una xarxa per infectar ordinadors, als tv los posavan uns sistemas per poder escoltar las conversacions de dins las casas. Què dire d'intermet e los telefons mobils, los controlan tots dempuei antensa en Anglaterra e lo consolat de Franfurt. E quan los descobreissen carregant la culpa al presider dels eeuu de torn.
La CIA es una agença que depend pas dau governament american. A reussi d'aver pron de poder per esser un estat dins l'estat. La CIA es l'agença d'una politica qu'a totjorn volgut dominar lo monde : endettar los pòples e los estats per poder los mielhs dominar. LA CIA a sovent envoiat sos chacals per far daus còps d'estat, per assassinar aqui, alhors sostenguda per una pressa officiala internacionala paiada per los que profitavan d'aquela politica. Lo libre de J. Perkings, -confessions d'un assasin economic (edicions Ariane )- z'esplica plan. Aquela politica a apaubri los USA. E, i a de forças nòvas que denonçan aquò sostenguda per Trump. La resistença es tres fòrta es per aquò qu'i a de las fuitas pas de revelacion officiala pe lo moment. Sei pas un incondicional de Trump. Li tròba daus travers mas sei pas a la testa d'un pais qu'a perdegut son economia poderosa e qu'es plan dominat per las bancas.
l'esquerra a totjorn reguinhat contra la CIA e seis intervencions intempestivas e imperialistas, soventei fes amb rason e ara, quora s'agisse de noïre a Trump dins seis afaires, russos, vaqui que ço que ditz la CIA ven paraula d'evangèli, avèm d'esclargir la question : la CIA fai partida de l'emperi dau ben o de l'emperi dau mau ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari