Actualitats
Lo francés es lenga obligatòria pels trabalhadors de trabalhs publics del nòrd-èst d’Occitània
La region Auvèrnhe-Ròse-Alps a introduch la nomenada clausa Molière. Lo prefècte la jutja illegala
Lo francés es ara una lenga obligatòria e impausada a totes los emplegats dels trabalhs publics en Auvèrnhe, Velai, Vivarés, Daufinat... e totas las encontradas que se tròban dins la region nomenada Auvèrnhe-Ròse-Alps. Es atal dempuèi decembre passat, que lo president regional, lo republican Laurent Wauquiez, decidiguèt d’introduire la clausa Molière, qu’obliga los trabalhadors dels talhièrs de trabalhs publics de parlar francés. Lo prefècte la jutja illegala.
Wauquiez, vòl, amb aquela clausa, empedir que las entrepresas engatgen al país de trabalhadors temporaris mandats per una entrepresa d'un autre estat de l’Union Europèa, e que los estrangièrs candidaten a las ofèrtas de mercat public de la region occitanoarpitana.
Oposicion del prefècte
Mas lo prefècte, Michel Delpuech, crei que s’agís d’una mesura discriminatòria, e li adreicèt lo 24 de febrièr un “recors graciós”. Delpuech estima qu’aquela clausa es illegala e daissa dos meses a Wauquiez per modificar los ponches litigioses o retirar la deliberacion. “Aquesta clausa, susceptibla de crear una discriminacion fondada sus la nacionalitat de las entrepresas candidatas, es contrària als principis constitucionals de libertat, d’accès a la comanda publica e d’egalitat de tractament dels candidats”, çò assolida lo prefècte, segon Rue 89 Lyon.
De sancions
La clausa prevei tanben de sancions pels que s’exprimirián pas en francés, impausadas per d’agents territorials que se rendràn suls talhièrs per contrarotlar l’emplec de la lenga dicha de Molière, que pasmens parlava occitan. De sancions que lo prefècte remarca que “son pas prononciadas per l’autoritat administrativa competenta demest las qualas figura pas la region”.
Wauquiez pensa pas de recular
De tot biais, lo cabinet de Wauquiez afirma que “se modificarà pas aquela deliberacion e la retirarem pas, es un tribunal que dirà se per cas o cal far”. En mai d’aquò, precisa que “se cal anar davant lo tribunal administratiu, i anarem”.
Wauquiez, vòl, amb aquela clausa, empedir que las entrepresas engatgen al país de trabalhadors temporaris mandats per una entrepresa d'un autre estat de l’Union Europèa, e que los estrangièrs candidaten a las ofèrtas de mercat public de la region occitanoarpitana.
Oposicion del prefècte
Mas lo prefècte, Michel Delpuech, crei que s’agís d’una mesura discriminatòria, e li adreicèt lo 24 de febrièr un “recors graciós”. Delpuech estima qu’aquela clausa es illegala e daissa dos meses a Wauquiez per modificar los ponches litigioses o retirar la deliberacion. “Aquesta clausa, susceptibla de crear una discriminacion fondada sus la nacionalitat de las entrepresas candidatas, es contrària als principis constitucionals de libertat, d’accès a la comanda publica e d’egalitat de tractament dels candidats”, çò assolida lo prefècte, segon Rue 89 Lyon.
De sancions
La clausa prevei tanben de sancions pels que s’exprimirián pas en francés, impausadas per d’agents territorials que se rendràn suls talhièrs per contrarotlar l’emplec de la lenga dicha de Molière, que pasmens parlava occitan. De sancions que lo prefècte remarca que “son pas prononciadas per l’autoritat administrativa competenta demest las qualas figura pas la region”.
Wauquiez pensa pas de recular
De tot biais, lo cabinet de Wauquiez afirma que “se modificarà pas aquela deliberacion e la retirarem pas, es un tribunal que dirà se per cas o cal far”. En mai d’aquò, precisa que “se cal anar davant lo tribunal administratiu, i anarem”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
E dire que dins lu ans '80, un amic plombier avia emparat lo niçard en mi dient: "Sus lu cantiers, degun parla francés: unicament niçard e arabi, e coma non vòli parlar arabi...".
#12 Òc, e fòra de detalhs ortografics, me semblan legiblas.
Ne'n manca pas d'espepissaires, d'endignoses, de monde escandalizats per de parpèlas d'agaça, que savon pas devinhar lo sens. De solidaris dinc la pichòta maufasença quand es question de tustar a mai d'un sus la mema esquina. Pense als comentaris d'aqueste article mès sustot en aqueles de l'article recent a perpaus de l'escòla de Sent-Lis. Francament... pietadós de gastar tant d'envam per aquò dinc un periòde nos demandant que se toquem los coides.
Aquò ven patologicament clanic ! Pròva que patissèm lo fach de pas veire avançar mai la causa de la lenga e de la cultura d'Òc. Pròva que lo marge d'aquò podedís es bien pus espandit dinc lo mau (chapinhadas estèrlas en comitat reduch) que non pas dinc lo ben (ofrir un remèdi desalienant a la societat d'Òc modèrna).
Aquò es tristàs ! Es per aquesta rason que me sente pas gaire "occitanista" dinc la vida, deçaupegut per lo foncionament en caça reservada d'associacions culturalas occitanas (pas totas erosament !).
Per quant a la clausa "Molière", per de qué pas la clausa "Chrétien de Troyes" ou "Charlemagne" ?
Saique lo tòc de Wauquiez es mens discriminatòri qu'economic.
Mas França es en drandalh despuèi de sègles, que se vei de lònga menaçada. Quò me fai pensar en aqueles que badan avans que lurs faguetz mau. Podètz constatar que França es malauta dinc lo biais "Piu, piu, piu, totjorn viu." E jamai non "crèba". Quante "malade imaginaire" que nos fai la vièlha que vòu totjorn pas "morir" !
#11 Siatz anat veire las edicions originalas ?
#10 Hmm... I a mens de distància entre la lenga de Molière e lo francés d'encuei qu'entre la lenga de Shakespeare e l'anglés modèrne :-)
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari