Actualitats
Islàndia: fan una lei per rendre egals los salaris dels òmes e de las femnas
Las entrepresas seràn obligadas de demostrar que discriminan pas las femnas amb de salaris inferiors. Aquela lei concernís tanben las inegalitats devèrs los migrants
Lo govèrn d'Islàndia a aprovat una reforma legislativa per rendre egals los salaris dels òmes e de las femnas. Dins aquel sens, las entrepresas seràn obligadas de demostrar que discriminan pas las femnas amb de salaris inferiors. La nòrma intrarà en vigor l’an 2020 e lo govèrn a per tòca qu’en 2022 las inegalitats sián completament eradicadas. Aquela lei tanben concernís las diferéncias salarialas que se produson dins lo país segon l’origina nacionala.
Lo ministre de l’egalitat e dels afars exteriors, Þorsteinn Þórður Víglundsson, afirmèt que las mesuras ja adoptadas dins los ans precedents ajudarián a aver de salaris egals. Per exemple, lo comjat obligatòri per paternitat o la quòta del 40% dins los conselhs d’administracion de las entrepresas.
Víglundsson reconeis que l’iniciativa aumentarà la burocracia sus las entrepresas del país, “mas es un pas de besonh per luchar contra las injustícias”, çò diguèt al jornal britanic The Independent.
E mai se la mesura es estada criticada per l’oposicion, es estada ben aculhida per l’opinion publica, abituada a defendre lo feminisme. En 1975, las femnas del país faguèron una cauma generala per exigir l’egalitat dels dreches dels òmes e de las femnas. Lo 90% de las femnas islandesas jonguèron aquela lucha.
Lo ministre de l’egalitat e dels afars exteriors, Þorsteinn Þórður Víglundsson, afirmèt que las mesuras ja adoptadas dins los ans precedents ajudarián a aver de salaris egals. Per exemple, lo comjat obligatòri per paternitat o la quòta del 40% dins los conselhs d’administracion de las entrepresas.
Víglundsson reconeis que l’iniciativa aumentarà la burocracia sus las entrepresas del país, “mas es un pas de besonh per luchar contra las injustícias”, çò diguèt al jornal britanic The Independent.
E mai se la mesura es estada criticada per l’oposicion, es estada ben aculhida per l’opinion publica, abituada a defendre lo feminisme. En 1975, las femnas del país faguèron una cauma generala per exigir l’egalitat dels dreches dels òmes e de las femnas. Lo 90% de las femnas islandesas jonguèron aquela lucha.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
L'Islanda sens las bancas se pòrta bian; plan mielh que los pais qu'an de las bancas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari