CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.GasconhaComengeComenge Baish

Aurinhac: viatge occitanolatin entaths collegians

Deth 28 de heurèr ath 3 de març, 31 escolans de 4u deth collègi Emile-Paul Vayssié d’Aurinhac (Comenge Baish), acompanhats peths lors professors d’Occitan, de Latin e de Sciéncias dera Vita e dera Tèrra, que participèren a un viatge pedagogic que les amièc entà Marsilha, Niça, Gènoa e Besièrs. Aqueth viatge que s’inscriu en un projècte interdisciplinar aperat Percors Romanic. Que cau díguer qu’eths escolans de 4u qu’an causit d’estudiar eth occitan o eth latin que trebalhan despuish eth debut dera annada sus eth eretatge culturau deth Empèri roman e sus eras parentats entram eras diferentas lengas romanicas.
 
S’eth accent é estat botat sus eths vesiatges entram occitan, latin e italian, d’autras lengas latinas —portugués, castilhan, catalan, romanés, francés— son cap estadas desbrembadas. Aqueth viatge qu’arresponiá a un objectiu lingüistic e qu’aviá tanben coma but de hèr véder eras arrelacions estretas qu’unián – e qu’unishen tostemps – eras culturas dera Mediterranèa. Pendent aqueris 4 dias, un tepèr de visitas qu’èran programadas: eth Musèu d’Istòria de Marselha, era villa Kerylòs, eth Musèu Nacionau deth Espòrt, eras vilas de Niça e de Gènoa e, enfin, en tot tornar de cap ara Gasconha, eth CIRDÒC, a Besièrs. Eths escolans comengeses qu’avéren tanben era ocasion d’arrencontrar a Niça de joesis demandaires d’asili originaris deths quate cantons deth Mond, qu’èran enquadrats per Cristòu Daurore, professor d’occitan, que les sensibiliza ara cultura niçarda. Ara, eths collegians que van acabar eth carnet de viatge que son cargadis de completar damb compdes renduts deras visitas, impressions, illustracions e petits objèctes personaus. Aqueth trebalh que serà presentat aths lors parents ara fin dera annada escolara.
 
 
 
 
Joan Pau Ferrè
collègi Emile-Paul Vayssié
 
     
                    
             
      
fffff fffff
 Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.
 
Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.
 
Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
 
   

 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Pirolet
2.

Una bona iniciativa d'associar las lengas latinas. Al delà de l'interés pedagogic evident, un biais de mostrar que l'occitan es pas l'enemic del latin coma d'unes vièlhs repapiaires de las letras classicas vòlon far creire.

  • 10
  • 0
lo punt de vista de Sirius
1.

aubora te raça latina sota la capa dau solèu, la crida de Mistral ei sempre ,d'actualitat, d'aitant mai que lo latin es atacat dins l'ensenhament per far plaça a l'arab lenga dau Coran e sensibilsar de joves demandaires d'asili a la cultura niçarta es de temps perdut e un necitge e subretot incompreënsible, ,qu'auriam abans tot de persuadir leis occitans que possedon una lenga amb una cultura e que ne volon pas e la regetan, enterin qu'aurián de se n'emprenhar, mai lei refugiats e demandaires d'asili estènt la sau de la terra, la novèla religion nos comanda de leis adorar coma leis incàs adoravan lo solèu e de sacrificar en un auto-da-fe suicidari totei lei valors que fan nostra civilizacion per instaurar la sharia e la teocracia,

  • 2
  • 20

Escriu un comentari sus aqueste article