Actualitats
Ara fa 5 ans. Sarajevo remembra lo sètge amb 11 541 cadièras vuèjas
Lo 6 d'abril de 1992 comencèt la guèrra de Bòsnia que provoquèt cent mila mòrts e dos milions de desplaçats
De milièrs de bosnians se son amassats, divendres 6 d'abril, long del principal baloard de Sarajevo per commemorar lo vinten anniversari del començament del sètge de la vila. Un concèrt es estat organizat davant 11 541 cadièras vuèjas, en omenatge a las victimas. Una corala a interpretat de cants compausats a l'epòca del sètge.
Se commemòran los vint ans del començament de la guèrra en Bòsnia, mai que mai a Sarajevo, ont los paramilitars sèrbes menèron a tèrme un sètge long e crusèl dempuèi la vesina vila de Pale, çò que portèt la mòrt de mai de dètz mila civils. Un concèrt es estat organizat davant 11 541 cadièras vuèjas en remembre dels abitants assassinats pendent los mil quatre cents cinquanta jorns d'atacas. S'i presenta tanben lo Musèu del Sètge.
Parallèlament, mai d'un centenat de jornalistas e de raportaires fotografes que raportèron lo sètge se son amassats tota la setmana a Sarajevo, per remembrar e partejar aquela experiéncia.
Tre los acòrdis de patz de Dayton, negociats fin finala per la pression internacionala, Bòsnia e Ercegovina demorèt dividida en doas entitats, la Republica Sèrba de Bòsnia e la Federacion de Bòsnia e Ercegovina, anciana Federacion croatomusulmana. Caduna a una autonomia granda e son jonchas per d'institucions centralas flacas e sens dialòg. La division politica a de consequéncias sus l'economia del país, un dels mai paures d'Euròpa ont 40% dels abitants son al caumatge e 25% viu en pauretat extrèma segon l'ONU.
Imatges de las 11 541 cadièras vuèjas en memòria a las victimas del sètge de Sarajevo
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Els van deixar sols, com a la República al 1936-1939, o com quan van esperar que els Kosovars fossin deportats per intervenir, etc.
Els bons sempre han de patir, com a Síria, o Iemen, a Somàlia.
Quan hi haurà un compromís ferm en la defensa de la justícia, i contra la impunitat, quan prevaldrà la Pau i l'honor en contra dels interessos econòmics, personals, i polítics.
Perquè el Mon mira el que passa a Síria i no fa res? Es que no mereixen viure en Pau com tothom.
Llavors de que serveix L'ONU, si permet tot això?
Que ens ho fem mirar, els Bòsnis no s'ho mereixen.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
100 000/100 son 1000 mots. La 500 serves e 500 del pkk
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari