Actualitats
Una exposicion sus la particularitat de las glèisas aranesas
La mòstra amassa un trabalh de sièis ans menat pels estudiants d’arquitectura de l’Universitat Rovira i Virgili de Reus (Catalonha)
Ven de se presentar a La Seu d’Urgèl (Catalonha) l’exposicion nomenada “Glèises en cornaenclinc dera Val d’Aran”, un títol exclusivament en occitan per un estudi sus la particularitat arquitecturala de las glèisas en aquel país occitan, que l’orografia del terrenh permetèt pas de las bastir en angle drech, mais en angle oblic (cornaenclinc). La mòstra amassa un trabalh de sièis ans menat pels estudiants d’arquitectura de l’Universitat Rovira i Virgili de Reus (Catalonha).
L’exposicion l’an portada a La Seu d’Urgèl a la demanda de la delegacion pel Naut Pirenèu e Aran del Collègi d’Arquitectes de Catalonha, que vòlon atal portar tota aquela informacion al sèti de l’evescat d’Urgèl, qu’Aran ne fa partida après que la Revolucion Francesa escafèt l’evescat de Comenge.
Participèron a l’inauguracion de l’exposicion qualques representants de l’evescat d’Urgèl, de las escòlas superioras d’arquitectura de cèrtas universitats catalanas, de prèires d’Aran e del Conselh General d’Aran.
Val d’Aran, patrimòni de l’Umanitat
Los representants araneses èran lo prèire Jusèp Amiell, l’istoriana Elisa Ros e lo cap del patrimòni, Jèp de Montoya. Manifestèron l’intencion de trabalhar per crear lo dorsièr “tà que bèth dia era Val d’ Aran pogue demanar ara UNÈSCO era Declaracion de Patrimòni dera Umanitat”.
L’exposicion l’an portada a La Seu d’Urgèl a la demanda de la delegacion pel Naut Pirenèu e Aran del Collègi d’Arquitectes de Catalonha, que vòlon atal portar tota aquela informacion al sèti de l’evescat d’Urgèl, qu’Aran ne fa partida après que la Revolucion Francesa escafèt l’evescat de Comenge.
Participèron a l’inauguracion de l’exposicion qualques representants de l’evescat d’Urgèl, de las escòlas superioras d’arquitectura de cèrtas universitats catalanas, de prèires d’Aran e del Conselh General d’Aran.
Val d’Aran, patrimòni de l’Umanitat
Los representants araneses èran lo prèire Jusèp Amiell, l’istoriana Elisa Ros e lo cap del patrimòni, Jèp de Montoya. Manifestèron l’intencion de trabalhar per crear lo dorsièr “tà que bèth dia era Val d’ Aran pogue demanar ara UNÈSCO era Declaracion de Patrimòni dera Umanitat”.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Jo visc tamben en un barri de Palma qu'el terreny es costerut, e comprenc ben lo de las gleisas aranesas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari