Actualitats
Lo sindic d’Aran demanda al president de Catalonha l’aplicacion completa de la Lei d’Aran
Carlos Barrera demanda una “sensibilitat maximala” per començar la negociacion bilaterala del nòu modèl de finançament d’Aran previst per la lei
Lo sindic d’Aran, Carlos Barrera, e lo vicesindic, Luís Carlos Medina, rescontrèron diluns passat lo president de la Generalitat de Catalonha, Carles Puigdemont. Durant la reünion, los elegits araneses remembrèron al president catalan lo besonh de metre en marcha la totalitat de la Lei del regim especial d’Aran, aprovada pel Parlament de Catalonha lo 21 de genièr de 2015, e qu’intrèt en vigor lo 14 de febrièr de 2015.
La Lei d’Aran prevei un relambi de tres ans, a partir de son aprovacion, per començar la negociacion d’un nòu modèl de finançament de la Val d’Aran, que se deu menar a bon tèrme d’un biais bilateral entre lo Conselh General d’Aran e la Generalitat de Catalonha. Dins aquel sens, lo sindic demandèt al president una “sensibilitat maximala” per entamenar aquela negociacion.
Se trobava tanben a la reünion la conselhièra de l’administracion publica e de las relacions institucionalas, amb qui los elegits occitans tractèron diferents afars restacats a las administracions d’Aran e de Catalonha.
La Lei del regim especial d’Aran
La Lei del regim especial d’Aran reconeis la realitat nacionala occitana amb son identitat culturala, istorica, geografica e lingüistica; establís lo regim especial pròpri d’Aran per ne protegir son caractèr singular, los dreches istorics e l’identitat, lo drech e l’organizacion institucionala, politica e administrativa, e ne garentís las competéncias, las ressorsas e l’autonomia per que govèrne sos interèsses.
La Lei d’Aran prevei un relambi de tres ans, a partir de son aprovacion, per començar la negociacion d’un nòu modèl de finançament de la Val d’Aran, que se deu menar a bon tèrme d’un biais bilateral entre lo Conselh General d’Aran e la Generalitat de Catalonha. Dins aquel sens, lo sindic demandèt al president una “sensibilitat maximala” per entamenar aquela negociacion.
Se trobava tanben a la reünion la conselhièra de l’administracion publica e de las relacions institucionalas, amb qui los elegits occitans tractèron diferents afars restacats a las administracions d’Aran e de Catalonha.
La Lei del regim especial d’Aran
La Lei del regim especial d’Aran reconeis la realitat nacionala occitana amb son identitat culturala, istorica, geografica e lingüistica; establís lo regim especial pròpri d’Aran per ne protegir son caractèr singular, los dreches istorics e l’identitat, lo drech e l’organizacion institucionala, politica e administrativa, e ne garentís las competéncias, las ressorsas e l’autonomia per que govèrne sos interèsses.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#2 Ei ! Homo, desperta ! Ara som al 2017 ! Açò de ses 3 preguntes, mès o manco com ho acabes d'escriure, ja s'ha fet al 2014, dia 9N !!!!
Ara, al 2017, sa pregunta és de SÍ independència, o NO indepèndencia !!!!!
la pregunta pel referendum hauria de portar tres preguntas e elegir-ne una.
1-Som partidarri de que continui la situacion coma ara. ___
2-Som partidari del reconeissement de la nacion catalana e de blindar las competèncias de cultura, atal coma del concert econòmic. ___
3-Som partidari de l'independència de Catalunya. ___
Òsca!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari