Actualitats
La Reünion: lo Front Nacional vòl suprimir l’ensenhament del creòl a l’escòla
“Lo creòl per carrièras e a l’ostal, òc. Lo creòl dins las salas de classa per de professors, non!”, çò a afirmat lo secretari departamental frontista
Lo Front Nacional (FN) vòl suprimir l’ensenhament del creòl dins l’illa de la Reünion. Atal o manifestèt dimars passat lo secretari departamental d’aquel partit ultradrechista, Jean-Claude Otto-Bruc, sus la ràdio Réunion 1ère:
Protegir las lengas: “una pura foliá”
Aquela decision seguís lo critèri politic del Front Nacional contra totas las lengas que sián pas lo francés. Ansin se manifestèt en 2013 Florian Philippot, vicepresident de l’FN, en afirmant que protegir las lengas mal nomenadas regionalas èra “una pura foliá”, mai que mai “quand lo francés se tròba en grand perilh”. Pel partit xenofòb, de promòure l’educacion en nòstra lenga es una “obsession contra la lenga francesa”, que vòlon assegurar l'imposicion d'aquesta.
Pas en Corsega
Cossí que siá, en febrièr passat, lo director de campanha de Marine Le Pen se prononcièt en favor de l’ensenhament del còrs e quitament del “bilingüisme”. E en abril la quita Marine Le Pen diguèt, dins un miting a Bastia, qu’ela seriá “consirosa de [lor] bèla lenga còrsa” en tot conclure lo discors amb l’imne còrs Dio vi salvi Regina. De precisar qu’en Corsega lo Front Nacional a obtengut lo 27,88% dels vòtes al primièr torn de l’eleccion presidenciala.
“Lo creòl dins la cort de recreacion, òc. Lo creòl per carrièras e a l’ostal, òc. Lo creòl dins las salas de classa per de professors, non! Es clar. Es simple e es clar. [...] “Serà suprimit, de tot segur”.
Protegir las lengas: “una pura foliá”
Aquela decision seguís lo critèri politic del Front Nacional contra totas las lengas que sián pas lo francés. Ansin se manifestèt en 2013 Florian Philippot, vicepresident de l’FN, en afirmant que protegir las lengas mal nomenadas regionalas èra “una pura foliá”, mai que mai “quand lo francés se tròba en grand perilh”. Pel partit xenofòb, de promòure l’educacion en nòstra lenga es una “obsession contra la lenga francesa”, que vòlon assegurar l'imposicion d'aquesta.
Pas en Corsega
Cossí que siá, en febrièr passat, lo director de campanha de Marine Le Pen se prononcièt en favor de l’ensenhament del còrs e quitament del “bilingüisme”. E en abril la quita Marine Le Pen diguèt, dins un miting a Bastia, qu’ela seriá “consirosa de [lor] bèla lenga còrsa” en tot conclure lo discors amb l’imne còrs Dio vi salvi Regina. De precisar qu’en Corsega lo Front Nacional a obtengut lo 27,88% dels vòtes al primièr torn de l’eleccion presidenciala.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
La mare que els va... Ara surten amb això? Que no els voti ningú! Son feixistes i falangistes, el millor que els faria seria posar-los a la presó, si algun dia si pot anar per genocida de llengües i cultures.
No els importa res, ni mai els importarà res, a pendre amb ells, l'infern n'és ple.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
La facha vol suprimir lo creol, lo catalan, l'occitan... e tot manco lo dialecte dels chovinets
De tot biais, caldria arrestar de se far paur ambe lo fn,
d'aqui estant que sarà pas jamai elegit.
Me sembla que l'occitanisme devria èsser mai atrabalhit
per popularizar enquèra mai l'occitan alprep dels occitans elis meteis.
Causas an estadas fachas de segur, mas es pas pron.
Benlèu qu'avem mancat qualques pichonas causas e, o, benlèu
mai grandas.
Las causas tenon urgencias e nos i devem consacrar totas las fòrças.
Nos cal espepissar projectes novels e dins un primièr temps espepissar las
causas que capitan pas.
S'agís de fa una sembla autocritica constructiva.
Per o remplaçar per "Mein Kampf" ?
Per o remplaçar per "MEIN KAMPF" ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari