Actualitats
Un escambi occitanocatalan de joens a Valéncia
49 liceans gascons de l’Isla de Baish e Sent Gaudenç rescontrèn liceans valencians
Deu dimenge 23 d’abriu au divendres 28 d’abriu, 34 liceans de l’Isla de Baish e 15 de Sent Gaudenç qu’angón dins la region de Valéncia entà rescontrar e descobrir. Aqueste escambi que remonta a 2000. Permet aus joens gascons tolosans de véser los ligams pregonds qu’existissen entre aquestas duas lengas sòrs. Bastir Euròpa, comença per comprénguer que los nòstes vesins nos semblan.
Ça’m par, estoc lo moment de visitar la polida vila de Valéncia. Los escolans vejón la Lonja, lo Mercat Centrau, La Catedrau, la Tor dels Serrans, lo Musèu de las Sciéncias mès la zòna naturau de l’Albufera. Tanben podón constatar que la situacion lingüistica a semblanças damb la nòsta: lo catalan a la Ciutat de Valéncia s’enten pauc e es mès present au campèstre. Ça que la, e pr’amor que lo catalan de Valéncia es oficiau, la preséncia de la lenga cosina es plan fòrta que la nòsta, sustot a l’escriut.
La jornada deu 27 d’abriu estoc la deu rescontre damb los liceans de Xàtiva. Estoc lo parat de constatar las similituds entre los parlars e començar a escambiar realament. Los liceans presentèn la faiçon d’ensenhar l’occitan e los de Xàtiva, lo valencian. Sustot qu’aquesta vila a gardat lo catalana coma lenga usuala. Aquesta jornada ric en escambis estoc possibla gràcias a la collaboracion de Xesca Ballester, Toni Torres e Ramon Climent.
Caloc dintrar ça que la lo 28 damb un estanc a Girona entà parlar damb estudiants occitans.
Estudiants occitans s’installan aus Païses Catalans
L’escambi permetoc, e peu prumèr còp, de véser joens occitans qu’emigrèn a Valéncia o a Girona entà hèr estudis medicaus. Los liceans d’òc vejón tres ancians escolans d’occitan que hèn estudis en catalan ara. Tots digón lo plaser d’estudiar aus Païses Catalans e l’utilitat de l’aprentissatge de l’occitan entà dintrar plan viste dins lo catalan.
Cau saber, per exemple, que lo 80% deus estudiants en quinesiterapia a Girona son occitans. Es un fenomèn recent que s’explica peu numèrus clausus francés mès que balha ua utilitat navèra a l’occitan.
Nicolau Rei Bèthvéder
Ça’m par, estoc lo moment de visitar la polida vila de Valéncia. Los escolans vejón la Lonja, lo Mercat Centrau, La Catedrau, la Tor dels Serrans, lo Musèu de las Sciéncias mès la zòna naturau de l’Albufera. Tanben podón constatar que la situacion lingüistica a semblanças damb la nòsta: lo catalan a la Ciutat de Valéncia s’enten pauc e es mès present au campèstre. Ça que la, e pr’amor que lo catalan de Valéncia es oficiau, la preséncia de la lenga cosina es plan fòrta que la nòsta, sustot a l’escriut.
La jornada deu 27 d’abriu estoc la deu rescontre damb los liceans de Xàtiva. Estoc lo parat de constatar las similituds entre los parlars e començar a escambiar realament. Los liceans presentèn la faiçon d’ensenhar l’occitan e los de Xàtiva, lo valencian. Sustot qu’aquesta vila a gardat lo catalana coma lenga usuala. Aquesta jornada ric en escambis estoc possibla gràcias a la collaboracion de Xesca Ballester, Toni Torres e Ramon Climent.
Caloc dintrar ça que la lo 28 damb un estanc a Girona entà parlar damb estudiants occitans.
Estudiants occitans s’installan aus Païses Catalans
L’escambi permetoc, e peu prumèr còp, de véser joens occitans qu’emigrèn a Valéncia o a Girona entà hèr estudis medicaus. Los liceans d’òc vejón tres ancians escolans d’occitan que hèn estudis en catalan ara. Tots digón lo plaser d’estudiar aus Païses Catalans e l’utilitat de l’aprentissatge de l’occitan entà dintrar plan viste dins lo catalan.
Cau saber, per exemple, que lo 80% deus estudiants en quinesiterapia a Girona son occitans. Es un fenomèn recent que s’explica peu numèrus clausus francés mès que balha ua utilitat navèra a l’occitan.
Nicolau Rei Bèthvéder
fffff | fffff | |
Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a. Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans. Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor… | ||
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Em consta que des de la Generalitat es estan esforçant per a promoure i intensificar aquests contactes. Gens mes evident i necessari que l'agermanament de pobles units per cultura i història. I si els catalans tambien volen unir-se a la gran nacion occitana, benvinguts siguen
en tot cas serà un escambi occitan-valencian, pas catalan, lo pais valencian es un espaci territorial desparièr de catalunya, com lenga pròpria, lo valencian, amb cultura i gastronomia pròprias, jornalet deberia èsser respetuoso com la realitat linguistica i culturala de de autres paises. Lo catalanisme és manipulador. Tal còp la generalitat valenciana deberia prene partit i denonciar aquesta informaciòn falaz i manipulada que jornalet proporciona a causa de que es un satelite del catalanisme i al servici d'èst. occitania deberia S'avisar d'aiçò, dempuèi toulouse acceptam pas aquesta ingerencia, lo occitanismo real o apròva pas,defendèm al pais valencian.
Tot çò que permet de tèisser de ligams occitanocatalans es una bona causa e nos fa avançar.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari