La deputada aranesa al Parlament de Catalonha, Mireia Boya, reclama que l’occitan siá present sus l’estèla que lo govèrn de la Generalitat de Catalonha a inaugurada aquesta dimenjada dins lo camp de concentracion de Mauthausen (Àustria) a l’escasença del 72n anniversari de sa liberacion. S’agís d’una estèla de granit en omenatge a totas las victimas del nazisme escricha en catalan, espanhòl, alemand e ebrieu. Dins aquel sit d’orror moriguèron 1800 catalans. Mas los sièis araneses que foguèron embarrats dins los camps d’extermini nazis an perdut l’ocasion d’aver una commemoracion en lor lenga, çò planh Mireia Boya, que recòrda al conselhièr dels afars exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, que la lenga occitana es oficiala en Catalonha. L’estèla catalana es plaçada al costat d’autres tributs de govèrns coma los de Portugal, Bòsnia o Montenegro.

Los sièis araneses que foguèron embarrats dins los camps d'extermini nazis son Francisco Busquet, de Vielha, liberat de Buchenwald; Isidro Pujol, de Bausen, mòrt a Neuengamme lo 21 d’abril de 1945; Manuel Sacau, de Canejan, mòrt a Buchenwald lo 19 de març de 1944; Armando Sarrien, de Bausen, mòrt a Neuengamme lo 25 de febrièr de 1945; Joaquín Tersa, d’Arties, mòrt a Dachau lo sièis de març de 1945, e Enrique Torres, de Canejan, liberat de Dachau. 
 

7 aranesos van ser assassinats als camps d'extermini nazis. Han perdut l'oportunitat d tenir 1 placa en la seva llengua. Oficial @raulromevahttps://t.co/rMGZxx0X6N

— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 7 de maig de 2017

 

@Sistomatiques us heu deixat l'occità @raulromeva? 7 aranesos van ser assassinats allà

— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 7 de maig de 2017

 Partejar la memòria per combatre lo reviscolament del faissisme
 
Lo conselhièr catalan dels afars exteriors, Raül Romeva, tenguèt una convèrsa amb lo president d’Àustria, Alexander van der Bellen, dins l’encastre de l’eveniment, e defendèt dins son discors, davant de centenats de personas, que l’istòria “es pas nostalgia mas una leiçon de futur” en tot remarcar que Catalonha “vòl ajudar a bastir una Euròpa melhora”. E mai, Romeva cridèt a “reagir davant las insinuacions d’aquelas ideologias que tornan espelir”. Dins aquel sens, soslinhèt que l’istòria es un recòrd “del dever ciutadan de defendre las valors de la patz e lo respècte dels Dreches Umans”, e per aquela rason evoquèt una “memòria istorica solida e partejada” per poder “evitar que las fantaumas del passat reviscan”.


 72n anniversari de la liberacion de Mauthausen-Gusen
 
De delegacions governamentalas de tot lo Mond participèron aquesta dimenjada als actes de commemoracion del 72n anniversari de la libertacion dels camps de concentracion e extermini de Mauthausen-Gusen, lo sit d’orror nazi pus important d’Àustria.
 
Lo primièr camp de Mauthausen, format de 49 soscamps, foguèt bastit pels quites presonièrs entre 1939 e 1940. I foguèron embarradas aperaquí 200 000 personas e ne moriguèron 120 000.
 
Los primièrs embarrats aquí foguèron d’opausants alemands e austrians, puèi i arribèron d’intellectuals poloneses e de presonièrs sovietics. A partir de 1944, i arribèron d’occitans demest los membres de la Resisténcia francesa e los ciutadans espanhòls que foguèron capturats pels nazis quand ensajavan de fugir las orrors del franquisme. En 1944, i menèron de milierats de josieus ongreses e neerlandeses, que foguèron sistematicament maselats. En fin, tanben i embarrèron e masèleron d’omosexuals, de ròms, de testimònis de Jeovà e un total de dètz e sèt collectius socials desparièrs asirats pel nazisme.
 
 

 

2. 6 aranesos hi van ser deportats. 4 d'ells assassinats, 2 alliberats. Avui fa 72 anys. Calia, cal, un reconeixement per ells. Víctimes

— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 8 de maig de 2017

 

3. Isidro Pujol, Bausen, Neuengamme, mort 1945
Manuel Sacau, Canejan, Buchenwald, mort 1944
Armando Sarrien, Bausen, Neuengamme, mort 1945

— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 8 de maig de 2017

 

5. Si posem xifres només, perdem les històries, els motius i l'origen. Són aranesos, i l'aranés és oficial aquí. Homenatge infinit per ells

— Mireia Boya Busquet (@yeyaboya) 8 de maig de 2017