Actualitats
Iran: almens sèt mòrts dins un atemptat terrorista que poiriá èsser restacat amb l’isolament de Qatar
Tres òmes an fusilhat l’intrada del Parlament e lo mausolèu de Khomeini. L’Estat Islamic a revendicat l’ataca
Almens sèt personas mòrtas e uèch de nafradas es lo tragic bilanç d’una ataca terrorista que la patiguèt ièr de matin lo parlament iranian e lo mausolèu de l’aiatollà Ruholla Musevi Khomeini a Teheran, segon çò qu’an raportat los mèdias d’aquel país. L’autoproclamat Estat Islamic a revendicat l’ataca dins un comunicat a l’agéncia d’informacions Amaq, restacada a aquela organizacion jihadista.
Devèrs set oras del matin, segon l’orari local, un grop d’almens tres òmes armats amb de fusilhs d’assaut e de pistolets intrèron ièr dimècres dins lo Majlis, lo sèti legislatiu d’Iran, en tirant contra los gàrdias de seguretat que susvelhavan l’intrada.
Puèi i aguèt una autra fusilhada dins un autre luòc de la capitala iraniana, lo mausolèu de Khomeini, lo principal promotor de la Revolucion Islamica de 1979 que metèt fin al regim del Sha de Pèrsia. Aquel endrech es vesitat quotidianament per fòrça peregrins.
Dos dels assalhidors foguèron detenguts mentre que lo tresen s’immolava, segon l’agéncia d’informacions Fars.
Aquela ataca se debana en plena crisi entre los païses del Golf Persic per la decision de l’Arabia Saudita e de sos aliats de rompre lors relacions amb Qatar, que l’acusan de finançar de grops terroristas e de favorir Iran, la poténcia rivala del reialme saudita.
Dins aquel sens, lo jornal catalan VilaWeb a publicat una analisi que pausa una tièra de questions. Jornalet vos ne prepausa en seguida un resumit en occitan.
La revendicacion de l’Estat Islamic es fòrça credibla
Segon VilaWeb, l’autoproclamat Estat Islamic (EI) a una longa tradicion de s’atribuir d’atemptats qu’a pas faches. Mas en aquesta escasença i a un detalh que fa venir plan credibla la revendicacion. En març passat apareguèt un vidèo ont tres personas demandavan “lo retorn de Pèrsia al sunnisme” e menaçavan d’atacar. Eles s’identificavan coma de membres de l’EI e parlavan en farsi e en balochi, doas lengas parladas en Iran. Disián que fasián partida d’una Brigada Salman Al Farisi, e lo vidèo los mostrava a fusilhar un imatge de Khomeini.
Pendent fòrça annadas, Iran, un país teocratic basicament shiita, a fach d’esfòrçes per empedir la preséncia de l’EI —qu’es sunnita— dins son territòri. Las doas atacas d’ièr mostrarián que l’EI es ja dins lo país, e i son arribats en atacant dos endreches fòrça simbolics.
Los sunnitas en Iran son una minoritat de mens del 10% de la populacion mas qu'es fòrça identificada. La granda majoritat dels balochis, dels curds e dels turcmèns d’Iran son de sunnitas.
L’isolament de Qatar
En Occident, s’arriba pas de comprene que lo grand combat qu’a luòc uèi lo jorn es pas entre de grops d’inspiracion musulmana e de crestians, mas entre de musulmans shiitas e sunnitas. Segon l’analisi de VilaWeb, tot çò que se passa en Orient es en relacion amb aquel conflicte entre l’islam sunnita, qu’es majoritari, e l’islam shiita, qu’es minoritari mas fòrça influent. Los shiitas son majoritaris en Iran, e per aquela rason mai d’un arabi identifica los shiitas amb de pèrsas e d’antiarabis. Ça que la, los shiitas son tanben majoritaris dins dos païses arabis: Iraq e Bahrayn.
Lo conflicte que se ten ara amb Qatar es restacat a aquò. E mai se Qatar es sunnita, ten de bonas relacions amb Iran e economicament es un concurrent dels sauditas. En mai d’aquò, en Qatar es lo sèti d’Al Jazira, la television d’informacions pus influenta del mond arabi.
Lo conflicte diplomatic comencèt quand las autoritats de Qatar acusèron l’Arabia Saudita d’atacar Iran injustament. Iran e l’Arabia Saudita se baton per èsser los mai influents dins lo mond musulman e sostenon de grops jihadistas contraris que s’afrontan dins totas las guèrras que se debanan dins la region. En mai d’aquò, l’EI es sostengut pel wahhabisme, la branca pus intoleranta de l’Islam, e per aquela rason sosten clarament lo sunnisme e considèra los shiitas coma sos piègers enemics, mai que los crestians. Ara lo blocatge saudita contra Qatar obliga aquel país de se sarrar mai d’Iran. Per exemple, los avions amb Doha coma destinacion subrevolaràn Iran après que l’Arabia Saudita lor a enebit de subrevolar son espaci aerian.
Las contradiccions dels Estats Units
Los Estats Units an saludat l’isolament de Qatar e an donat lor fisança absoluda a l’Arabia Saudita. Aquel fach, segon VilaWeb, seriá plan contradictòri amb lo combat contra l’EI.
Sembla que l’administracion de Donald Trump a causit l’aliança amb l’Arabia Saudita a quin prètz que siá, en despièch dels ligams d’aquel país amb l’EI.
Istoricament, los shiitas son estats la granda menaça pels Estats Units, mas a l’ora d’ara o son los sunnitas. De tot biais, VilaWeb remembra e soslinha que George Bush s’alièt amb l’Arabia Saudita malgrat las pròvas dels ligams d’aquel país amb los autors dels atemptats a Nòva York de l’11 de setembre de 2001.
Devèrs set oras del matin, segon l’orari local, un grop d’almens tres òmes armats amb de fusilhs d’assaut e de pistolets intrèron ièr dimècres dins lo Majlis, lo sèti legislatiu d’Iran, en tirant contra los gàrdias de seguretat que susvelhavan l’intrada.
Puèi i aguèt una autra fusilhada dins un autre luòc de la capitala iraniana, lo mausolèu de Khomeini, lo principal promotor de la Revolucion Islamica de 1979 que metèt fin al regim del Sha de Pèrsia. Aquel endrech es vesitat quotidianament per fòrça peregrins.
Dos dels assalhidors foguèron detenguts mentre que lo tresen s’immolava, segon l’agéncia d’informacions Fars.
Aquela ataca se debana en plena crisi entre los païses del Golf Persic per la decision de l’Arabia Saudita e de sos aliats de rompre lors relacions amb Qatar, que l’acusan de finançar de grops terroristas e de favorir Iran, la poténcia rivala del reialme saudita.
Dins aquel sens, lo jornal catalan VilaWeb a publicat una analisi que pausa una tièra de questions. Jornalet vos ne prepausa en seguida un resumit en occitan.
La revendicacion de l’Estat Islamic es fòrça credibla
Segon VilaWeb, l’autoproclamat Estat Islamic (EI) a una longa tradicion de s’atribuir d’atemptats qu’a pas faches. Mas en aquesta escasença i a un detalh que fa venir plan credibla la revendicacion. En març passat apareguèt un vidèo ont tres personas demandavan “lo retorn de Pèrsia al sunnisme” e menaçavan d’atacar. Eles s’identificavan coma de membres de l’EI e parlavan en farsi e en balochi, doas lengas parladas en Iran. Disián que fasián partida d’una Brigada Salman Al Farisi, e lo vidèo los mostrava a fusilhar un imatge de Khomeini.
Pendent fòrça annadas, Iran, un país teocratic basicament shiita, a fach d’esfòrçes per empedir la preséncia de l’EI —qu’es sunnita— dins son territòri. Las doas atacas d’ièr mostrarián que l’EI es ja dins lo país, e i son arribats en atacant dos endreches fòrça simbolics.
Los sunnitas en Iran son una minoritat de mens del 10% de la populacion mas qu'es fòrça identificada. La granda majoritat dels balochis, dels curds e dels turcmèns d’Iran son de sunnitas.
L’isolament de Qatar
En Occident, s’arriba pas de comprene que lo grand combat qu’a luòc uèi lo jorn es pas entre de grops d’inspiracion musulmana e de crestians, mas entre de musulmans shiitas e sunnitas. Segon l’analisi de VilaWeb, tot çò que se passa en Orient es en relacion amb aquel conflicte entre l’islam sunnita, qu’es majoritari, e l’islam shiita, qu’es minoritari mas fòrça influent. Los shiitas son majoritaris en Iran, e per aquela rason mai d’un arabi identifica los shiitas amb de pèrsas e d’antiarabis. Ça que la, los shiitas son tanben majoritaris dins dos païses arabis: Iraq e Bahrayn.
Lo conflicte que se ten ara amb Qatar es restacat a aquò. E mai se Qatar es sunnita, ten de bonas relacions amb Iran e economicament es un concurrent dels sauditas. En mai d’aquò, en Qatar es lo sèti d’Al Jazira, la television d’informacions pus influenta del mond arabi.
Lo conflicte diplomatic comencèt quand las autoritats de Qatar acusèron l’Arabia Saudita d’atacar Iran injustament. Iran e l’Arabia Saudita se baton per èsser los mai influents dins lo mond musulman e sostenon de grops jihadistas contraris que s’afrontan dins totas las guèrras que se debanan dins la region. En mai d’aquò, l’EI es sostengut pel wahhabisme, la branca pus intoleranta de l’Islam, e per aquela rason sosten clarament lo sunnisme e considèra los shiitas coma sos piègers enemics, mai que los crestians. Ara lo blocatge saudita contra Qatar obliga aquel país de se sarrar mai d’Iran. Per exemple, los avions amb Doha coma destinacion subrevolaràn Iran après que l’Arabia Saudita lor a enebit de subrevolar son espaci aerian.
Las contradiccions dels Estats Units
Los Estats Units an saludat l’isolament de Qatar e an donat lor fisança absoluda a l’Arabia Saudita. Aquel fach, segon VilaWeb, seriá plan contradictòri amb lo combat contra l’EI.
Sembla que l’administracion de Donald Trump a causit l’aliança amb l’Arabia Saudita a quin prètz que siá, en despièch dels ligams d’aquel país amb l’EI.
Istoricament, los shiitas son estats la granda menaça pels Estats Units, mas a l’ora d’ara o son los sunnitas. De tot biais, VilaWeb remembra e soslinha que George Bush s’alièt amb l’Arabia Saudita malgrat las pròvas dels ligams d’aquel país amb los autors dels atemptats a Nòva York de l’11 de setembre de 2001.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Aquí se vede que las bonas relacion entre Qatar e l'Iran, agradan pas a USA , e a sos mercenaris de l'EI.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari