Actualitats
La Cort Europèa dels Dreches Umans condemna Espanha per aver jutjats inelegibles en 2003 lo burèu del Parlament del Bascoat
Juan María Atutxa, Kontxi Bilbao e Gorka Knörr refusèron de dissòlver lo grop parlamentari de l’esquèrra basquista que l’estat veniá de declarar illegal lor partit
La Cort Europèa dels Dreches Umans a condemnat l’estat espanhòl per aver declarat inelegible l’èx-president del parlament basco Juan María Atutxa en 2003. Aqueste aviá alara refusat de dissòlver lo grop parlamentari de l’esquerra basquista, que l’estat espanhòl aviá declarat illegal. Lo tribunal d’Estrasborg dona rason a Atutxa e als tres membres de son burèu, Kontxi Bilbao e Gorka Knörr.
Atutxa, Bilbao e Knörr deguèron recórrer a la justícia europèa perque la via judiciària espanhòla aviá ratificat lor condemna de venir inelegibles e de pagar de multas d’entre 12 000 e 18 000 èuros per desobesissença. Quitament lo Tribunal Constitucional espanhòl aviá confirmat aquela senténcia, qu’ara la cort alsaciana ven de refutar.
La senténcia d’Estrasborg soslinha que la cort suprèma espanhòla condemnèt Atutxa, Knörr e Bilbao sens escoltar lor testimoniatge, que decidiguèt sus las “intencions” dels tres elegits “en examinant de faches provats en instàncias inferioras” e “en arribant a la conclusion per deduccion, sens aver escotat los interessats qu’aguèron pas l’escasença d’expausar lors rasons al tribunal”. Per totes aqueles motius, la Cort Europèa dels Dreches Umans considèra que “segon l’ensems de las circonstàncias del procès”, los tres elegits “foguèron privats de lor drech a la defensa”.
Atutxa, Bilbao e Knörr deguèron recórrer a la justícia europèa perque la via judiciària espanhòla aviá ratificat lor condemna de venir inelegibles e de pagar de multas d’entre 12 000 e 18 000 èuros per desobesissença. Quitament lo Tribunal Constitucional espanhòl aviá confirmat aquela senténcia, qu’ara la cort alsaciana ven de refutar.
La senténcia d’Estrasborg soslinha que la cort suprèma espanhòla condemnèt Atutxa, Knörr e Bilbao sens escoltar lor testimoniatge, que decidiguèt sus las “intencions” dels tres elegits “en examinant de faches provats en instàncias inferioras” e “en arribant a la conclusion per deduccion, sens aver escotat los interessats qu’aguèron pas l’escasença d’expausar lors rasons al tribunal”. Per totes aqueles motius, la Cort Europèa dels Dreches Umans considèra que “segon l’ensems de las circonstàncias del procès”, los tres elegits “foguèron privats de lor drech a la defensa”.
Atutxa, orgulloso de no haber dejado "pisotear la dignidad" del Parlamento https://t.co/I1YUSZ8ILHhttps://t.co/K8TxofPqHR
— Veo Noticias (@VeoNoticias_) 13 de juny de 2017
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
M'acagum l'esp... dels o.. Però ara els han fotut, i crec que com sempre, mai tenen raó, es qüestió de naturalesa, els han fet així.
Per sort sempre queda algú amb seny.
Visca la terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Volien los pp que prohibís un partit aberzale. Mas el diguet qu' i avia pas motius per ilegalitzar-lo. Aquò es un precedent per altras actuacions desproporcionades del Tribunal Constitucional coma l'Estatut d'Autonomia del temps de Pasqual Maragall qu' aprés haver estat aprovat pel parlament espanhol foguet anul·lat pel Constitucional.
#1 E tanben la de Franco, per çò de las amiras ideologicas, al mens.
La justícia del PP revèrta fòrça la de Potin.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari