Actualitats
Prepausan de cambiar lo nom de las Filipinas contra l’eliminacion dels “ligams” colonials amb Espanha
Aquel estat asiatic, èx-colònia espanhòla, pòrta lo nom de Filipinas en remembre del rei Felip II
Lo deputat filipin e èx-militar Gary Alejano prepausèt diluns passat al Parlament de crear una “comission de redenominacion geografica” que menèsse a bon tèrme un “estudi exaustiu” per cambiar lo nom del país e eliminar, aital, los “ligams” amb lo colonialisme espanhòl. Aquel estat asiatic, èx-colònia espanhòla, pòrta lo nom de Filipinas en remembre del rei Felip II (1556-1598).
Lo meteis jorn que la celebracion del Jorn de l'Independéncia de las Filipinas, lo representant del partit Magdalo a indicat que se las Filipinas vòlon èsser “vertadièrament independentas”, cal trobar un nom per establir lor “pròpria identitat nacionala”.
“Per que nòstre país avance, nos devèm identificar a un nom que rebate autenticament nòstras aspiracions nacionalas, que rebate nòstras valors e nòstra autodeterminacion”, çò demanda lo deputat dins un comunicat.
Filipinas commemorava diluns passat lo 119n anniversari de sa declaracion d’independéncia d’Espanha, proclamada pel general Emilio Aguinaldo, après que lo Reialme d’Espanha foguèt vencut a la Batalha de la Baia de Manila pendent la Guèrra Ispanoestatsunidenca.
Ça que la, Espanha donèt las Filipinas als Estats Units amb lo Tractat de París de l’an 1898, en rason d’una indemnizacion per despensas e actius perduts, e l’independéncia del país foguèt pas reconeguda pels estatsunidencs fins en 1946.
L’actuala Republica de las Filipinas es un estat insular que consistís en un archipèla estendut sul Pacific occidental, a unes 700 km al sud-èst del continent asiatic, e es lo grop d’illas mai septentrionalas d’Insulíndia. Es banhada a l’èst per la mar de las Filipinas, a l’oèst pel mar de la China Meridionala e al sud per la mar de Celèbes. La part malaia de l’illa de Bornèo se tròba a pauques centenats de quilomètres al sud-oèst, e Taiwan se situa dirèctament al nòrd, separada de l’illa filipina de Luzon per l’estrech de Luzon. Las illas indonesianas de las Molucas e las Celèbes se tròban fòrça mai luènh al sud, e a l’extrèm oriental de la mar de las Filipinas i a l’estat insular de Palau.
Aquesta nòva es adaptada de Geopolítica.cat amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
Lo meteis jorn que la celebracion del Jorn de l'Independéncia de las Filipinas, lo representant del partit Magdalo a indicat que se las Filipinas vòlon èsser “vertadièrament independentas”, cal trobar un nom per establir lor “pròpria identitat nacionala”.
“Per que nòstre país avance, nos devèm identificar a un nom que rebate autenticament nòstras aspiracions nacionalas, que rebate nòstras valors e nòstra autodeterminacion”, çò demanda lo deputat dins un comunicat.
Filipinas commemorava diluns passat lo 119n anniversari de sa declaracion d’independéncia d’Espanha, proclamada pel general Emilio Aguinaldo, après que lo Reialme d’Espanha foguèt vencut a la Batalha de la Baia de Manila pendent la Guèrra Ispanoestatsunidenca.
Ça que la, Espanha donèt las Filipinas als Estats Units amb lo Tractat de París de l’an 1898, en rason d’una indemnizacion per despensas e actius perduts, e l’independéncia del país foguèt pas reconeguda pels estatsunidencs fins en 1946.
L’actuala Republica de las Filipinas es un estat insular que consistís en un archipèla estendut sul Pacific occidental, a unes 700 km al sud-èst del continent asiatic, e es lo grop d’illas mai septentrionalas d’Insulíndia. Es banhada a l’èst per la mar de las Filipinas, a l’oèst pel mar de la China Meridionala e al sud per la mar de Celèbes. La part malaia de l’illa de Bornèo se tròba a pauques centenats de quilomètres al sud-oèst, e Taiwan se situa dirèctament al nòrd, separada de l’illa filipina de Luzon per l’estrech de Luzon. Las illas indonesianas de las Molucas e las Celèbes se tròban fòrça mai luènh al sud, e a l’extrèm oriental de la mar de las Filipinas i a l’estat insular de Palau.
Aquesta nòva es adaptada de Geopolítica.cat amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
ja tocava, tos els Paisos, del Mon haurien de fer el mateix, per començar, Amèrica, no s'hauria de dir així , i tants d'altres.
Fem-ho? Com tocaria els... a alguns estats totalitaris!
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Los USA doneron una palhissa a los vielhs e anticuats vaissels de guerra castelhans e s'apoderaren d'un altre país seguint son imperialisme salvatge. Segurament hi ha molts de noms de l'illa anteriors a l' invasion catelhana.
Segons l'etimologia e las reglas evolutivas de l'espanhòl lo nom es Filipe, pas brica Felipe (el portugués fa servir Filipe)
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari