Dempuish la setmana passada, la tension puja entre un grop d’un centenat de tribalhadors espanhòus d’origina sahariana e los paulhaqués d’origina marroquina. Nuits de batsarras e de destruccions ritman las vrenhas.

Com s’èra de crànher, l’ahar deu pogròm contre lo camp ròm a Marselha a hèit petits. La tension entre poblacions tribalhadoras s’ahortís cada dia, e a Paulhac los saharians son pas los benvinguts. Arribats en màger part d’Andalosia a miejas de seteme en la ciutat medoquina, los tribalhadors espanhòus se lotgèvan en squats de la vila, per tribalhar dens los castèths locaus.
 
A la hont deu conflicte, una “provocacion”, o çò qu’es estat vivut atau peus marroquins. Un camison independentista peu Sahara occidentau seré estat pro per alucar lo huc. Saharians horabandits deu lotjament, autòs marroquinas e saharianas de las vitras petadas a còps de barras de hèr, e a la fin finala los tribalhadors saharians desplaçats per las autoritats dinc a Montalivet. Segon las paraulas de cada parat, l’iniciativa de las violéncias vendré d’en fàcia; mauaisit donc d’explicar lo debanament de las hèitas.
 
Çò solide es que coneissem un climat de conflictes sociaus ahortits, pertot en Occitània. Pr’amor s’i fau pas enganar: si mantuns sajaràn d’explicar aqueras batsarras per la teoria criticabla deu “chòc de las civilizacions”, e d’un enfrentament de non pas evitar entre las poblacions mondialas, s’i pòt véder meilèu un simptòme de la granda precarietat economica e sociala que coneis la classa tribalhadora. La paur au caumatge e las pagas magras ahissan la gent, e las belugas espetan sovent dens aqueth ambient electric.

Susquetot quand un conflicte nacionau se ven hornir ad aqueth contèxte. Aquí, la revendicacion nacionala deus saharians se plaça au centre de l’ahar. Tribalhadors implicats afirmèvan d’alhors la soa apartenéncia au Front Polisario –lo movement politic principau de la luta sahariana. Los incidents de Paulhac bremban l’existéncia tostemps activa d’aqueth conflicte shens solucion dinc adara. Tanben bremban l’importància de las questions deus pòbles minorizats, e deu respècte deus sons drets.
 
 
 
 
Pèir-Joan Masdiset