Actualitats
Occitans e catalans s’amassan per 30n còp al pòrt de Salau
Ongan, a l’ocasion del 30n anniversari de l’eveniment, la Generalitat de Catalonha, inaugura una estèla per recordar l’istòria de l’endrech coma camin d’exili
Coma cada an dempuèi trenta ans, de centenats d’occitans e catalans s’amassan lo primièr dimenge d’agost, al pòrt de Salau, al limit occitanocatalan, en Coseran, a 2100 mètres d’altitud. Los participants pojan del costat occitan de Salau estant (Coseran), en tot marchar doas oras e mièja, e del costat catalan d’Esterri d’Àneu estant (Palhars Sobeiran) en tot caminar aperaquí 45 minutas. L’amassada es organizada pel CAÒC e per l’ASPIC, coma una escorreguda d’amistat e de revendicacion nacionala dels dos pòbles vesins.
Un còp al pòrt, i fan d’actes d’afrairament amb un escambi de produches dels dos costats: de formatge, de vin, de liquors amb de ratafiat, de galetas, de chocolat, de carnsalada, etcetèra. Tanben i dançan de danças tradicionalas al son dels musicians pirenencs, occitans e catalans. A mai, an luòc, coma d’abitud, los discorses de benvenguda, las cançons e los imnes mentre que son issadas las doas bandièras.
L’emplaçament d’aquel pòrt es simbolic: es un camin natural entre Occitània e Catalonha qu’a servit istoricament per far de comèrci e per connectar los dos pòbles. Pendent la Guèrra d’Espanha, de milièrs de republicans i passèron sul camin de l’exili. De costuma, los occitans i pòrtan lo formatge del temps que los catalans venon amb lo vin.
Tanben de costuma i participan de musicians e d’elegits dels dos costats del “calhau”, e se revendica la cultura comuna occitanocatalana e las relacions transfrontalièras que deurián ligar los païses de Palhars e Coseran.
Camin d’exili
Ongan, a l’ocasion del 30n anniversari de l’eveniment, la Generalitat de Catalonha, inaugura a 12h30 una estèla per recordar l’istòria de l’endrech coma camin d’exili.
En mai d’aquò se tenguèt ièr a l’Ecomusèu d’Esterri d’Àneu (Catalonha) la conferéncia “Lo pòrt de Salau: un camin d’exili, camin de patz” dicha per l’istorian Josep Calvèt. Puèi se debanèt un concèrt balèti amb lo grop catalan Semproniana e lo grop occitan Arredalh.
Un còp al pòrt, i fan d’actes d’afrairament amb un escambi de produches dels dos costats: de formatge, de vin, de liquors amb de ratafiat, de galetas, de chocolat, de carnsalada, etcetèra. Tanben i dançan de danças tradicionalas al son dels musicians pirenencs, occitans e catalans. A mai, an luòc, coma d’abitud, los discorses de benvenguda, las cançons e los imnes mentre que son issadas las doas bandièras.
L’emplaçament d’aquel pòrt es simbolic: es un camin natural entre Occitània e Catalonha qu’a servit istoricament per far de comèrci e per connectar los dos pòbles. Pendent la Guèrra d’Espanha, de milièrs de republicans i passèron sul camin de l’exili. De costuma, los occitans i pòrtan lo formatge del temps que los catalans venon amb lo vin.
Tanben de costuma i participan de musicians e d’elegits dels dos costats del “calhau”, e se revendica la cultura comuna occitanocatalana e las relacions transfrontalièras que deurián ligar los païses de Palhars e Coseran.
Camin d’exili
Ongan, a l’ocasion del 30n anniversari de l’eveniment, la Generalitat de Catalonha, inaugura a 12h30 una estèla per recordar l’istòria de l’endrech coma camin d’exili.
En mai d’aquò se tenguèt ièr a l’Ecomusèu d’Esterri d’Àneu (Catalonha) la conferéncia “Lo pòrt de Salau: un camin d’exili, camin de patz” dicha per l’istorian Josep Calvèt. Puèi se debanèt un concèrt balèti amb lo grop catalan Semproniana e lo grop occitan Arredalh.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Crec que no s'haurà de fer sevir mes, per molts motius que se, però que els dos Pobles s'uneixin, es fantàstic, i que ho siguem sempre, perquè som nacions germanes, i els nostre llaços d'unió son molt forts, per tant, visca sempre la terra lliure! En aquest cas les dues.
Free Catalònia i Occitània!
Despertaferro!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Me'n recordi d'Enric Garriga quant ho organizava el. La feina que faguet per l'occitanisme al CAOC fou molt important pels que haguerem la sort de coneixer-lo.
Au mensh, quan Catalonha sii independent, poderem tostemps anar tà Catalonha en gahar aqueste passatge entà envitar las retencions de trafic devudas aus contra-ròtles aduanèrs...
Una estèla qu'i era plaçada dempuèi bel temps. Donc un renovelament e pas de far passar cossí foguesse lo prumier còp
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari