Actualitats
Lo cortmetratge del Departament estatsunidenc de Guèrra qu’en 1947 avertissiá del discors racista
En seguida dels incidents de Charlottesville de la dimenjada passada, fòrça usatgièrs dels rets socials an volgut difondre aquel filme
L’an 1947, tanlèu acabada la Segonda Guèrra Mondiala, los Estats Units volguèron avertir la populacion del discors faissista qu'aviá espelit en Euròpa amb las consequéncias plan saupudas, e evitar que lo racisme arribèsse dins lor país. Aquò se menèt a bon tèrme amb un cortmetratge de propaganda fach pel Departament de Guèrra e entitolat Don’t be a sucker (Siá pas un colhon). En seguida dels incidents de Charlottesville de la dimenjada passada, fòrça usatgièrs dels rets socials l’an volgut difondre.
Dins lo filme, un orator pronóncia un discors cargat de racisme e amb d’arguments tipics del supremacisme blanc. Demest lo public, un ciutadan d’origina europèa e un estatsunidenc discutisson dels arguments de l’orator. Lo segond es d’acòrdi amb las idèas de l’orator fins que descobrisca qu'el tanben fa partida de la lista dels indesirables.
Trump, dos jorns puèi
Lo president dels Estats Units, Donald Trump, compareguèt diluns passat per criticar exprèssament los actes e lo crime racistas que se debanèron a Charlottesville, e qualifiquèt los grops d’òdi coma los supremacistas blancs de “repugnants”.
“A totes los que cometèron de delictes de violéncia racista la dimenjada passada, lor disi que ne rendràn compte”, çò diguèt Trump. “Lo racisme es lo mal e los que causan la violéncia en son nom son de criminals”, çò precisèt Trump que mençonèt explicitament lo Ku Klux Klan, los neonazis e los supremacistas blancs.
Dins lo filme, un orator pronóncia un discors cargat de racisme e amb d’arguments tipics del supremacisme blanc. Demest lo public, un ciutadan d’origina europèa e un estatsunidenc discutisson dels arguments de l’orator. Lo segond es d’acòrdi amb las idèas de l’orator fins que descobrisca qu'el tanben fa partida de la lista dels indesirables.
Trump, dos jorns puèi
Lo president dels Estats Units, Donald Trump, compareguèt diluns passat per criticar exprèssament los actes e lo crime racistas que se debanèron a Charlottesville, e qualifiquèt los grops d’òdi coma los supremacistas blancs de “repugnants”.
“A totes los que cometèron de delictes de violéncia racista la dimenjada passada, lor disi que ne rendràn compte”, çò diguèt Trump. “Lo racisme es lo mal e los que causan la violéncia en son nom son de criminals”, çò precisèt Trump que mençonèt explicitament lo Ku Klux Klan, los neonazis e los supremacistas blancs.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
L'escut del KKK es rodon, amb una crots blanca al mieg, en camp vermel. Desgraciadament aquesta cola de folhs empren molt tamben la bandera de la Confederacion d' Estats d'America, mas s'ha de confondre pas una causa amb l'altra, una és la bandera d'uns estats e l'altra l'escut d'una organitzacion racista.
La bandera espanhola a portat l'escut facha durant molts d'ans; mas sensa l'escut franquista, es una bandera d'un estat normal. Açò passa amb moltes altras bandera que han sortit fotografiadas o col·locadas de vora d'altras bandera fachas o nazis, o que directament els varen posar damunt una l'esvastica.
#4 E bèi èi manjat de corgetas.
Lincoln diguet al general Lee: Reüneis ton exercit e ataca lo Sud.
Lee li responguet: Reüniré l'exercit e atacaré lo Nord.
Aquest incident està documentat per diferents historiadors.
#1 Aparentament, ha encara "cambiat d'avis" : (ligam en francés)
http://www.francetvinfo.fr/monde/usa/charlottesville/charlottesville-nouveau-revirement-de-donald-trump-qui-affirme-que-les-torts-etaient-des-deux-cotes_2328943.html
#2 Que vòs dire ? Co que digas sus "l'estat dins l'estat" sembla fòrca lo mite de l'extrema drecha sus lo "deep state" que dirigiria secretament los estats units. I a de conflictes entre Trump e de composantes de l'estat american, mas a pas res a veser ame un complòt que menaçaria sa vida (que probablament jamai existiguèt ni existirà pas. Parli del complòt, pas de sa vida, malerosament). Trump es pas un rebèl en lucha contra un sistema. Es un milionari et un reaccionari qu'a lo sosten de la partida mai racista e asirosa de la populacion de son pais, e mai d'una brava partida des rics.
Chau pas creire que lo president daus Etats-Unis aja tots los poders. La CIA es una agença que depend pas de l'estat; es un estat dins l'estat. L'òm compren pas las contradiccions de Trump si l'òm compren pas qu' i a una lucha de poder fòrta au niveu lo pus elevat. L'òm sap ren sur qui a tuat Kenedy, sur qui a commanditat los attentats dau 11 de septembre 2001. La mafia partaja lo poder emben lo president au niveu lo pus naut. Trump denonça tot aquò mas pren lo risque de far coma Kenedy. La presidença daus Estats-Unis es lonh d'esser un lonh flume tranquille.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari