Actualitats
Los Angeles mudarà lo Jorn de Colomb en Jorn dels Pòbles Indigènas
Lo conselh municipal de la mai granda vila californiana a aprovat una iniciativa que critica las “orrors” patidas per la populacion nativa en seguida de l’arribada de Cristòl Colomb en America
La vila de Los Angeles festejarà pas pus lo Jorn de Colomb mas lo Jorn dels Pòbles Indigènas. La comuna de la mai granda vila californiana jonh atal una iniciativa que menan ja a bon tèrme d’autras vilas e d’autres estats dels Estats Units coma Minneapolis, Seattle, Alaska, Hawaii e Oregon.
Lo conselh municipal de Los Angeles a aprovat una iniciativa prepausada pel conselhièr municipal Mitch O’Farrell, que criticava las “orrors” patidas per la populacion nativa en seguida de l’arribada de Cristòl Colomb en America en 1492. La proposicion foguèt aprovada per 14 vòtes en favor e un contra. “Lo raconte istoric es sens equivòc e es ora que fagam un pas de justícia endavant”, çò soslinhèt.
Lo “Columbus Day” o Jorn de Colomb se festeja cada segond diluns d’octòbre als Estats Units, en commemoracion de l’arribada de Cristòl Colomb en America lo 12 d’octòbre de 1492. Aquela data en Espanha servís de fèsta nacionala amb lo nom de Jorn de l’Ispanitat.
Lo conselh municipal de Los Angeles a aprovat una iniciativa prepausada pel conselhièr municipal Mitch O’Farrell, que criticava las “orrors” patidas per la populacion nativa en seguida de l’arribada de Cristòl Colomb en America en 1492. La proposicion foguèt aprovada per 14 vòtes en favor e un contra. “Lo raconte istoric es sens equivòc e es ora que fagam un pas de justícia endavant”, çò soslinhèt.
Lo “Columbus Day” o Jorn de Colomb se festeja cada segond diluns d’octòbre als Estats Units, en commemoracion de l’arribada de Cristòl Colomb en America lo 12 d’octòbre de 1492. Aquela data en Espanha servís de fèsta nacionala amb lo nom de Jorn de l’Ispanitat.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
La Barbàrie, Colom destruí tot un continent , tot un Mon desconegut que encara destrueixen els deus descendents.
Els Àndes, les Selves Amazòniques i Centrals, els Boscos de USA i Canadà, els Bisonts, els llops, els 60 o 90 milions d'indígenes que mataren els espanyols, que també els portuguesos, anglesos i francesos.
L'esclavatge a que han sotmès la nació indígena ( Nacions), de tot el continent, com els tracten els cacics ( hereus dels colonitzadors), etc.
O com es destrueix el Mon. Visca la Terra...Lliure! Que no els cacics o els que menen allí.
L'Ernest, "El Tàrrega".
Cristofol Colom era un gran navegant descobridor, foguet pas coma los conquistadors castelhans guerrer invasor. Possiblement lo melhor navegant de la història, e de nacion catalana.
La contestacion PUBLICA de la glòria de Colomb comencèt en America latina quan en 1992 , atau se "hestejèt" la 500a annada de l'arribada de Colomb : los pòbles indigènas esturen convidats e aunorats , e denonciats los crimis deus conquistadors espanhòus . D'ara enlà ne s'i parla pas mèi d'America DESCOBERTA aquera annada 1492 , briga : sonque d' "arribada deus conquistadors"
Los Espanhòus deuren meditar un chic . La conquista, la colonisacion, los massacres, l'espleitacion deus pòbles, las riquessas raubadas , las lengas e culturas destrusidas , tot aquò es meilèu vergonhós . E tanben tot parièr manténer aqueste Jorn de l'Ispanitat.
La contestacion PUBLICA de la glòria de Colomb comencèt en America latina quan en 1992 , atau se "hestejèt" la 500a annada de l'arribada de Colomb : los pòbles indigènas esturen convidats e aunorats , e denonciats los crimis deus conquistadors espanhòus . D'ara enlà ne s'i parla pas mèi d'America DESCOBERTA aquera annada 1492 , briga : sonque d' "arribada deus conquistadors"
Los Espanhòus deuren meditar un chic . La conquista, la colonisacion, los massacres, l'espleitacion deus pòbles, las riquessas raubadas , las lengas e culturas destrusidas , tot aquò es meilèu vergonhós . E tanben tot parièr manténer aqueste Jorn de l'Ispanitat.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari