La comunautat musulmana dels rohingyas, considerada coma la minoritat mai secutada del Mond, ven de patir una nòva agression en Birmania. Las autoritats an empedit totes los organismes d'assisténcia de l’ÒNU de lor liurar d’ajuda umanitària, d’aiga, de noiridura e de medicaments, çò rapòrta The Guardian. Mentretant, son ja mai de 73 000 personas d’aquela minoritat qu’an fugit devèrs Bangladèsh.
 
Lo Naut Comissariat de las Nacions Unidas pels Refugiats (NACNUR) a exprimit son “chepic màger” pels rapòrts sus la violéncia perpetrada per las fòrças de seguretat, e fa una crida a “evitar una catastròfa umanitària”.
 
Los rohingyas fugisson la violéncia qu’a luòc dins lo nòrd-oèst de Birmania, après un conflicte que comencèt lo 25 d’agost passat. Aquel jorn, un grop apelat Armada de Salvacion Rohingya d’Arakan (ARSA) ataquèt de policièrs e militars amb un bilanç d’un centenat de mòrts, la majoritat de membres de l’ARSA. Puèi, las represalhas an provocat la mòrt d’un autre centenat de civils rohingyas, e mai d’una cinquantena serián mòrts en ensajant d’arribar en Bangladèsh.
 
 
Un milion de personas sens cap de carta d’identitat
 
Los rohingyas son una minoritat etnica e religiosa establida dins l’estat litoral d’Arakan. Se calcula que son aperaquí un milion de personas qu’an pas cap de carta d’identitat. E mai se qualques istorians los considèran coma los descendents dels comerçants e dels soldats arabis, bengalins, mongòls e turcs convertits a l’islam al sègle XV, las autoritats birmanas pensan que los rohingyas arribèron al país amb la colonizacion britanica, al sègle XIX, en provenença del país vesin de Bangladèsh. En luòc d’èsser reconeguts coma una de las 135 etnias nacionalas de Birmania (las presentas dins lo país abans l’arribada dels britanics en 1823), lo govèrn birman los a sovent tractats d’immigrants illegals. E encara pièger: dempuèi 1982, amb la lei de ciutadanatge de la dictatura militara, son oficialament “apatridas” dins lor país.
 
Per obténer lo ciutadanatge, lor cal demostrar que son demorats en Birmania pendent seissanta ans, mas de costuma se lor concedís pas de contractes de trabalh ni de papièrs e, doncas, i pòdon pas devenir de ciutadans birmans. Sens ciutadanatge, los rohingyas pòdon pas accedir al sistèma educatiu birman, ni viatjar liurament. Patisson tanben la persecucion dels extremistas birmans bodistas, que los atacan pr’amor que son musulmans. De desenas de milièrs de rohingyas, long dels darrièrs decennis, son estats desplaçats al dedins de Birmania o lor a calgut fugir cap a Bangladèsh. Dempuèi qualques ans, un dels mejans per s’escapar es de prene de naviris per ensajar d’arribar a las còstas de Tailàndia, Malàisia e Indonesia.
 
Aquestes darrièrs decennis, la terribla situacion dels rohingyas, agravada amb d’espetaments periodics de violéncia de la majoritat bodista de Birmania contra eles (coma en 2012, que daissèron mai de dos cents mòrts e de desenas de milièrs de desplaçats), a provocat l’exòde de fòrça d’eles: siá vèrs Bangladèsh, al nòrd, siá mai recentament vèrs Malàisia, Indonesia e Tailàndia, malgrat los grands perilhs de las traversadas maritimas per i pervenir.