Actualitats
Bretanha: la justícia enebís a un nenet de s’apelar Fañch
Après quatre meses de batalhas judiciàrias, lo tribunal de Kemper interditz que lo nom del nenet pòrte una “ñ”, en “aplicacion de la lenga francesa”
L’11 de mai passat, nasquèt a la maternitat de Kemper (Bretanha) lo pichon Fañch. L’enfanton es dempuèi sa naissença una victima de la repression lingüistica de l’estat francés, que li permet pas d’oficializar son prenom après quatre meses de batalhas judiciàrias.
Dimècres passat, lo tribunal de Kemper raportèt als parents, per e-mail, que lo nenet poiriá pas portar son prenom amb una “ñ”. La decision remanda a un supausat respècte de la lenga francesa. Desenant, los parents estúdian las modalitats de recors, çò rapòrta France 3.
Tanlèu que Fañch foguèt nascut, l’espital prenguèt en carga son enregistrament legal. Mas lo paire recebèt una telefonada dins la cambra de l’espital ont l’estat civil li anonciava qu’èra “impossible d’enregistrar lo prenom”. La rason es que “l’estat francés reconeis pas la letra ñ dins los prenoms”. Totun, aquel prenom lo pòrtan sens problèma los escrivans bretons Fañch Peru e Fañch Broudig.
Qualques jorns pus tard, jos la pression dels mèdias e de plusors elegits bretons, la vila de Kemper decidiguèt d’autorizar lo prenom. “La vila de Kemper, capitala de la cultura bretona, a decidit de respondre favorablament a la demanda” dels parents del nenet, çò indicava un comunicat de la vila que mençonava l’article 75-1 de la Constitucion francesa, que “proclama que las lengas regionalas son reconegudas coma d’elements del patrimòni de França”. Pasmens, en julhet, lo procuraire de la Republica convoquèt los parents del nenet.
Impossible de se nomenar Jòrdi o Loís
Lo problèma per que lo petit Fañch pòsca enregistrar oficialament son prenom, es que l’estat francés a decidit quals son los sols signes diacritics autorizats. Los faguèt conéisser dins una circulara datada del 23 de julhet de 2014 que se publiquèt al Jornal Oficial. Los signes permeses son solament los de la lenga francesa, es a dire à, â, ä, é, è, ê, ë, ï, î, ô, ö, ù, û, ü, ÿ, ç. Per tant, dempuèi lo 23 de julhet de 2014, l’estat francés autoriza pas de registrar de prenoms coma Jòrdi o Loís.
#fañch tuits
Dimècres passat, lo tribunal de Kemper raportèt als parents, per e-mail, que lo nenet poiriá pas portar son prenom amb una “ñ”. La decision remanda a un supausat respècte de la lenga francesa. Desenant, los parents estúdian las modalitats de recors, çò rapòrta France 3.
Tanlèu que Fañch foguèt nascut, l’espital prenguèt en carga son enregistrament legal. Mas lo paire recebèt una telefonada dins la cambra de l’espital ont l’estat civil li anonciava qu’èra “impossible d’enregistrar lo prenom”. La rason es que “l’estat francés reconeis pas la letra ñ dins los prenoms”. Totun, aquel prenom lo pòrtan sens problèma los escrivans bretons Fañch Peru e Fañch Broudig.
Qualques jorns pus tard, jos la pression dels mèdias e de plusors elegits bretons, la vila de Kemper decidiguèt d’autorizar lo prenom. “La vila de Kemper, capitala de la cultura bretona, a decidit de respondre favorablament a la demanda” dels parents del nenet, çò indicava un comunicat de la vila que mençonava l’article 75-1 de la Constitucion francesa, que “proclama que las lengas regionalas son reconegudas coma d’elements del patrimòni de França”. Pasmens, en julhet, lo procuraire de la Republica convoquèt los parents del nenet.
Impossible de se nomenar Jòrdi o Loís
Lo problèma per que lo petit Fañch pòsca enregistrar oficialament son prenom, es que l’estat francés a decidit quals son los sols signes diacritics autorizats. Los faguèt conéisser dins una circulara datada del 23 de julhet de 2014 que se publiquèt al Jornal Oficial. Los signes permeses son solament los de la lenga francesa, es a dire à, â, ä, é, è, ê, ë, ï, î, ô, ö, ù, û, ü, ÿ, ç. Per tant, dempuèi lo 23 de julhet de 2014, l’estat francés autoriza pas de registrar de prenoms coma Jòrdi o Loís.
#fañch tuits
Articles relacionats
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
L'usa de la ñ en francés èra pas tant anecdotic que se poiriá pensar...
➔ https://3.bp.blogspot.com/-pyVGxKfqEnU/WpWcdYZbyNI/AAAAAAAAFfo/8eAZqWsv9csPyE12ugfzIB9EW0yWV0itgCLcBGAs/s400/sparaillon%2Brondelet.png
Cal ronçar una peticion argumentada per fin que França ratifique la convencion internacionala.
Son concernits non solament los prenoms en lenga regionala, mai tanben un los prenoms estrangièrs.
La causida de l'ortografia d'un prenom es sens consequéncia sus l'oficialitat de la lenga francesa, e sol demòra lo problèma del picament al clavier AZERTY o QUERTY.
Cresi aver ausit que i aviá un projecte de clavièr amb signes diacritics separats coma lo trèma.
#1 Gràcies per recordar el Martí Pirolet. I és ben exacte lo que dius. Martí té ara 19 anys. I a l'estat civil el seu nom sempre és sense l'accent ja que al cap de 10 anys de processos (procurador, tribunal administratiu, apel·lació, cassassió, tribunal europeu de drets humans), hem perdut. França ha defensat durant els 10 anys que aquest signe diacrític no pertany a la llengua francesa i doncs que va contra la llei que diu que tot ha de ser escrit en francès i que posar un petit accent sobre una i representa una amenaça als valors essencials de la nació francesa (en substància resumeixi els arguments). El tribunal europeu ens donava la raó als pares (que advocàvem la llibertat de triar el nom dels fills) però afegia que el greuge no era pas suficientment greu com per obligar França a fer rectificar ! A l'època encara no hi havia pas la circular que cita l'article. No és pas una qüestió de reglamentació o de capacitat tècnica. Es tracta sempre de la ideologia nacionalista, excloent i racista de França que continua de voler liquidar tot el que no és francès i francòfon.
Aquesta es la ideologia exagonala: francés o francés.
De fach i a quicòm que truca al pais de Voltaire, Hugo, Baudelaire e l'Abat Pierre... Mas tanben de Clovis, Louis XIV, Maurras e Mélenchon... La votz del pòble volguèt los noms "Occitanie" ,"Bretagne", alara veirem ben la seguida...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari