Actualitats
Referendum de Catalonha e Aran: los resultats definitius
Aquel recompte final es basat suls bulletins verificats e non sequestrats
Lo govèrn de la Generalitat de Catalonha publiquèt divendres passat lo resultat oficial del referendum d’independéncia. Amb una participacion globala del 43%, l’“òc” a l’independéncia s’impauset de longa tòca amb lo 90,10% dels vòtes.
Aran registrèt una de las participacions pus bassas amb lo 24,44%. De soslinhar d’un caire lo caractèr nacional occitan —e non catalan— del país, e de l’autre qu’èra un dels territòris amb mai de dificultats per anar votar, a causa del barrament e sagelament de fòrça burèus de vòte. Amb tot l’83,99% dels araneses que votèron en Aran se manifestèt per l’independéncia.
Segon los observaires internacionals —ont se trobavan los occitans Dàvid Grosclaude e Gérard Onesta— las agressions de la polícia espanhòla menacèron lo referendum, mas lo destruguèron pas. Dins lor rapòrt se pòt parlar d’un succès se se pren en compte las circonstàncias malaisidas que se deguèt afrontar. Tanben rapòrtan la corrècta organizacion dels burèus de vòte malgrat los trabucs informatics. Lo cap del grop d’observaires, Dimitrij Rupel, considerava que lo referendum de dimenge passat en Catalonha e Aran podiá “èsser lo ponch de partença d'una transformacion politica” mas planguèt que “lo Conselh d'Euròpa e d’autres organismes internacionals [aguèsson] pas agit coma mediators”.
Amb aquel resultat dins la man, lo president de la Generalitat de Catalonha compareisserà dimars que ven, 10 d’octòbre, per “parlar de la situacion politica actuala”. Es previst que, pendent aquela sesilha, lo president demande al parlament qu’aplique lo resultat e proclame l’independéncia.
Aran registrèt una de las participacions pus bassas amb lo 24,44%. De soslinhar d’un caire lo caractèr nacional occitan —e non catalan— del país, e de l’autre qu’èra un dels territòris amb mai de dificultats per anar votar, a causa del barrament e sagelament de fòrça burèus de vòte. Amb tot l’83,99% dels araneses que votèron en Aran se manifestèt per l’independéncia.
Segon los observaires internacionals —ont se trobavan los occitans Dàvid Grosclaude e Gérard Onesta— las agressions de la polícia espanhòla menacèron lo referendum, mas lo destruguèron pas. Dins lor rapòrt se pòt parlar d’un succès se se pren en compte las circonstàncias malaisidas que se deguèt afrontar. Tanben rapòrtan la corrècta organizacion dels burèus de vòte malgrat los trabucs informatics. Lo cap del grop d’observaires, Dimitrij Rupel, considerava que lo referendum de dimenge passat en Catalonha e Aran podiá “èsser lo ponch de partença d'una transformacion politica” mas planguèt que “lo Conselh d'Euròpa e d’autres organismes internacionals [aguèsson] pas agit coma mediators”.
Amb aquel resultat dins la man, lo president de la Generalitat de Catalonha compareisserà dimars que ven, 10 d’octòbre, per “parlar de la situacion politica actuala”. Es previst que, pendent aquela sesilha, lo president demande al parlament qu’aplique lo resultat e proclame l’independéncia.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
No els fotem ni cas, declarem l'independència, i avall que fa baixada.
Amb el País a darrera no podran fer res.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
#18 Nomès un problema, però major : España NO és helvética, ni tampoc Danesa ( cf Inuits de Grönland ), ni Noruega ( cf Sami ).... España, des de "siempre" no ha mai respectat les seues promeses, els seus acords, sinó fent trampes, desviar diners ( corredor "Mediterrani" a la Messeta )
#17 Molt bé tot quant expliques, i faria il·lusió...
Un govern espanyol intelligent ( ¿.? ) i un Rajoy amb mès qu'un ciuró as cap ( ¿.? ), hagueren organitzat ells, un referèndum acordat, en 2013, amb totes aquestes propostes, com arguments per a romandre amb España, segur qu'ho hagueren guanyat a l'ample !!!!!!
Jo diria que "Lo reconeisement de la Nacion Catalana, sense sortir de la constitucion, lo concert econòmic, las seleccions catalanas, lo blindatge de la lenga catalana, lo reconeissement de delegacions catalanas a l'exterior, UE, ONU,.....Un estatut diferent de l'estatal de la radio-televion,un sistema judicial independent de l'estatal " Tot plegat sembla molt al famós ESTATUT elaborat al temps d'En Maragall i que Zapatero "apoyaré".....fins al 2006 i al 2010 !
Idò ! Aquesta ja l'han feta, amb ribot i tot, i sembla qu'els catalans en siguin ensenyats....
Boig aquell qui cau mès voltes en sa mateixa trampa !!!!!
(segueis)
Tamben hi ha l'Estat Federal coma Bèlgica, e lo Confederal coma la Confederacion Helvètica o Suïssa. ,que podrien melhorar considerablement las competències de l'autogovern de la Generalitat. No es que entre las competencias que te la Generalitat actualament e l'independència non hi haja res. Sinon que hi ha tamben l'estat Federal e lo Confederal, que non son pauca causa. Es clar que lo melhor es la independència, però hem de ser realistas e saber que lo PP es lo que és. E amb un govern de l'estat mai democrata, possiblement es podria fer lo referendum.
Cresi que lo govern catalan hauria de començar a negociar amb causas mai fàcils que estiguen dins la constitucion, e daissar las mai mal d'aconseguir per lo darrer de la negociacion. D'aquesta maniera ja s'haurian aconseguit causas, se no es pot aconseguir l'independèmcia. Visca Catalunya !
Per la negociacion las linias rojas son las qu' es poden pas traversar, e que limitan poder negociar. Uns volen sortir pas de la constitucion, e lo Govern només volen negociar sobre l'independència.
Mas es poden aconsguir causas molt importantas coma lo reconeisement de la Nacion Catalana, sense sortir de la constitucion, lo concert econòmic, las seleccions catalanas, lo blindatge de la lenga catalana, lo reconeissement de delegacions catalanas a l'exterior, UE, ONU,.....Un estatut diferent de l'estatal de la radio-televion,un sistema judicial independent de l'estatal,...............
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari