Actualitats
Human Rights Watch conclutz que la polícia espanhòla a passat l’òsca en Catalonha
Lo rapòrt de l’organizacion umanitària se basa sus l’analisi de vidèos e de fòtos del 1r d’octòbre passat, sus las versions de mai d’un testimòni, sus de victimas de la violéncia policièra, e de pròvas medicalas
Human Rights Watch (HRW) a realizada una enquèsta independenta e internacionala suls faches del 1r d’octòbre a Catalonha e Aran. Ne conclutz que la polícia espanhòla, dicha nacionala, e la Gàrdia Civila i faguèron un “usatge excessiu de la fòrça”. Las atacas dels agents espanhòls daissèron mai d’un milièr de ferits. Lo rapòrt de l’organizacion umanitària se basa sus l’analisi de vidèos e de fòtos de ja jornada, sus las versions de mai d’un testimòni, sus de victimas de la violéncia policièra, e de pròvas medicalas.
“La polícia aviái bensai la lei de son costat, mas aquò li donava pas lo drech d’emplegar la violéncia contra los manifestants pacifics”, çò ditz l’enquestaire Kartik Raj. “En aqueles moments de conflicte, es especialament important que las autoritats respècten los dreches umans, compresas la libertat d’expression e de reünion, e l’estat de drech”, çò apond lo document. Tanben fa una crida a Espanha e a Catalonha a cooperar amb una enquèsta internacionala e independenta sus la violéncia del 1r d’octòbre.
HRW ramenta que la polícia espanhòla, la Gàrdia Civila e los Mòssos d’Esquadra avián l’òrdre d’arrestar lo referendum en respectant “la coexisténcia entre los ciutadans”, e assegura que las fòrças espanhòlas i respondèron amb violéncia. L’organizacion umanitària s’es centrada suls cases de violéncia a Barcelona, Girona, Aiguaviva e Fonollosa, mas ditz qu'a recebut d'allegacions e de pròvas materialas d’autras atacas e maltractaments que, per ara, a pas pogut verificar.
Expausa tanben la posicion del govèrn espanhòl, que pretend que l’accion policièra foguèt “prudenta, apropriada e proporcionada”. En s'adreiçant a l’executiu de Rajoy, ditz que “lo govèrn espanhòl a l’obligacion d'assegurar una enquèsta eficaça sus l’usatge excessiu de la fòrça”, e li recomanda que demande la collaboracion d’una institucion expèrta independenta e internacionala.
HRW recòrda que l’estat espanhòl es membre de la Convencion Europèa dels Dreches Umans e de la Convencion Internacionala dels Dreches Civils e Politics, e deu doncas respectar lo drech de reünion e la libertat d’expression. Ansin, pòt pas far un usatge excessiu de la fòrça e mai se qualques ciutadans agisson “de manièra illegala”, perque los pòt pas privar de lors dreches, e mai insistís que los còrses policièrs an un còde etic per evitar l’usatge excessiu de la fòrça.
“La polícia aviái bensai la lei de son costat, mas aquò li donava pas lo drech d’emplegar la violéncia contra los manifestants pacifics”, çò ditz l’enquestaire Kartik Raj. “En aqueles moments de conflicte, es especialament important que las autoritats respècten los dreches umans, compresas la libertat d’expression e de reünion, e l’estat de drech”, çò apond lo document. Tanben fa una crida a Espanha e a Catalonha a cooperar amb una enquèsta internacionala e independenta sus la violéncia del 1r d’octòbre.
HRW ramenta que la polícia espanhòla, la Gàrdia Civila e los Mòssos d’Esquadra avián l’òrdre d’arrestar lo referendum en respectant “la coexisténcia entre los ciutadans”, e assegura que las fòrças espanhòlas i respondèron amb violéncia. L’organizacion umanitària s’es centrada suls cases de violéncia a Barcelona, Girona, Aiguaviva e Fonollosa, mas ditz qu'a recebut d'allegacions e de pròvas materialas d’autras atacas e maltractaments que, per ara, a pas pogut verificar.
Expausa tanben la posicion del govèrn espanhòl, que pretend que l’accion policièra foguèt “prudenta, apropriada e proporcionada”. En s'adreiçant a l’executiu de Rajoy, ditz que “lo govèrn espanhòl a l’obligacion d'assegurar una enquèsta eficaça sus l’usatge excessiu de la fòrça”, e li recomanda que demande la collaboracion d’una institucion expèrta independenta e internacionala.
HRW recòrda que l’estat espanhòl es membre de la Convencion Europèa dels Dreches Umans e de la Convencion Internacionala dels Dreches Civils e Politics, e deu doncas respectar lo drech de reünion e la libertat d’expression. Ansin, pòt pas far un usatge excessiu de la fòrça e mai se qualques ciutadans agisson “de manièra illegala”, perque los pòt pas privar de lors dreches, e mai insistís que los còrses policièrs an un còde etic per evitar l’usatge excessiu de la fòrça.
Demoledor informe de HRW contra la violència policial al 1oct "Spain: Police Used Excessive Force in Catalonia" https://t.co/iEBJde1Xwt
— Carles Puigdemont (@KRLS) 12 d’octubre de 2017
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Se la polícia espanhòla, compréner exteriora a Catalonha, brutaleja les catalans, i a benlèu d'òdi entre les pòbles d'Espanha. Quora le rei mandarà l'armada?
La repression sembla la d'Israèl amb les Palestinians...
#1 Segur, segur, mas va melhor en o disent, non ?
Los angleses han reconegut las nacions que hi ha a Gran Bretanha, igualment los britànics perquè lo Canadà son Britànics, han reconegut la nacion del Quebec, e non han tengut cap problema per acceptar los referendum d'autodeterminacion.
Los catalans som de nacion catalana e la nostra lenga es la catalana. La lenga castelhana e la nacion espanyola completament identificada amb lo castelhan, son pas la nostra nacion ni la nostra lenga. Cristofol Colom descubridor d'America era considerat a Castelha coma estranger e los castelhans en Catalunha tamben. La nostra història es diferenta de la de Castelha, e los castelhans sempre que surten en la nostra història es per atacar-nos o invadir-nos e per raubar lo nostre País.
No tenim res contra lo poble castelhan, e es comprensible que hi hagi friccions per la maniera de ser, perquè som molts diferents. Som de diferentas nacions.
Fins ara no hi ha hagut maniera de que la Nacion Catalana fos reconeguda per los diferents governs de l'Estat. Mas la constitucion espanyola diu que Espanya està formada per nacionalitats i regions. Mas lo pp a pas jamai desplegat lo concepte de nación que hi ha en la constitucion, e considera a Catalunha coma una region de la nacion castelhano-espanhola, causa completament falsa e reaccionària. Hi havia castelhans que encara s'atrevian a dire qu' Espanha era dels paisos mai autonòmics que hi ha. Ara comprendran perquè açò no es cert.
Human Rights Watch a constatat coma vos e ieu que la polícia espanhòla a passat l’òsca en Catalonha. Ah ? Fòrça plan ! E de que cambia aquò ? Quin es lo poder d'Human Rights watch suls estats que passan l'òsca ? Sufis de gaitar per exemple l'efièch de sas condemnacions de la repression israeliana suls Palestinians per aver idèa de son "eficacitat" !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari